En castellà diuen “ladran, luego cabalgamos”. La realitat del procés català és tan prima, tan fràgil des del punt de vista jurídic i polític, que només cavalca quan sentim els lladrucs de l’adversari. El camí cap a l’estat propi esdevé real quan Espanya el tem i s’hi enrabia. Si no, l’escepticisme nostrat ens ho posaria molt difícil. Aquest dijous, per exemple, Societat Civil Catalana va alertar que la independència faria pujar l’atur fins al 35% -el mateix percentatge que a l’Afganistan- i que l’economia es desplomaria sense remei, la qual cosa és una barroera forma d’encomanar la por, i d’encoratjar els inversors perquè desertin de Catalunya (moltes gràcies, per cert, en nom de tots els aturats catalans). Però de la mateixa manera que els apocalíptics donen consistència a la hipòtesi secessionista amb les seves alarmes, si Rajoy decideix prohibir el 9-N li atorgarà automàticament un rang i una consideració política insospitada. I a més, expressarà la por a una mobilització massiva del sobiranisme. Beneïts siguin aquests lladrucs.
