L’adéu del socialista rebel de Badalona
Joan Blanch, que va governar la ciutat durant 16 anys pel PSC, mor als 77 anys
BarcelonaJoan Blanch, que va ser alcalde de Badalona durant 16 anys, va morir ahir als 77 anys a conseqüència d’una llarga malaltia. Advocat de professió, va ser un alcalde de gran perfil polític. La seva trajectòria, vinculada en gran part al PSC, va ser tan compromesa com polèmica. Serà sempre recordat com el segon alcalde en democràcia de la tercera ciutat de Catalunya en població, un dirigent reconegut a la ciutat pel seu caràcter fort i les seves ulleres fosques, el socialista històric que es va enfrontar al PSC i que en els últims anys havia defensat la via independentista.
Blanch es definia fa quatre anys en una entrevista a Vilaweb com a xarnego, fill de català i gallega, i de classe obrera. Nascut l’any 1937, casat i amb una filla, va fer els seus inicis dins del Partit Obrer Revolucionari (POR), trotskista, del comitè central espanyol, del qual va ser membre. Va estar exiliat a París, durant l’època del 68. Forjat després a la Convergència Socialista de Catalunya de Joan Reventós i Carner, va arribar l’any 1983 -després del procés de reunificació socialista- a l’alcaldia de Badalona, on va governar fins al 1999.
L’alcalde del port
També va ser president de l’Entitat Metropolitana del Transport. Els que el van conèixer de prop en destaquen la “intel·ligència i capacitat dialèctica”, així com la seva “visió” a l’hora de saber situar Badalona en el lloc que li tocava dins l’àrea metropolitana. Va impulsar projectes a la ciutat que encara ara s’estan desenvolupant, com ara el port.
Polièdric i inesgotable, va compaginar la seva tasca al capdavant de l’Ajuntament amb la de diputat al Congrés i l’any 1995 va ser escollit diputat al Parlament. Amb tot, el seu trajecte al PSC no va ser precisament fàcil i les seves desavinences amb el partit les va patir, sobretot, a nivell municipal arran de la davallada electoral del 95, quan va perdre la majoria absoluta. L’any 1996 va ser coautor del primer pacte metropolità entre el PSC i CiU.
Durant els seus últims quatre anys com a alcalde, les turbulències internes van ser constants. L’any 1997 va ser desplaçat de la direcció del PSC de Badalona per Maite Arqué, aleshores regidora. Blanch, però, es va negar a deixar l’alcaldia sota el pretext que els ciutadans l’havien escollit per manar durant quatre anys. Així doncs, l’equip de govern va acabar el mandat agonitzant enmig d’un insostenible pols intern que la direcció del PSC va decidir que no es podia perpetuar més.
L’any 1999 Blanch va desafiar el seu propi partit presentant-se com a candidat d’un partit nou, Coalició Socialista de Progrés, un fet que li va costar l’expulsió del PSC. En aquells comicis, Arqué es va erigir en nova alcaldessa i es va quedar a les portes de la majoria absoluta, mentre que Blanch ni tan sols va obtenir representació al consistori. Va tornar aleshores a exercir d’advocat, però el seu enfrontament amb l’aparell del PSC va ser sempre públic i notori.
Suport a la via independentista
Tot i això, l’any 2004, quan el partit estava sota la batuta de Pasqual Maragall, va demanar reingressar al PSC però li va ser denegat. Des d’aleshores, reivindicant sempre les seves conviccions socialistes, es va anar allunyant de les sigles. Fins a tal punt que l’any 2009 va donar suport a les consultes populars sobre la independència en un acte convocat per la CUP. “Els socialistes fem falta en el projecte de la independència”, va dir l’any 2010 en una de les últimes entrevistes que se li van fer. A les eleccions del 2012, Blanch va signar un manifest de suport al líder d’ERC, Oriol Junqueras.
L’Ajuntament de Badalona ha decretat tres dies de dol. Afinitats ideològiques a banda, els grups municipals reconeixien ahir que la ciutat perd un actiu polític històric.
