DRET A DECIDIR
Política 01/03/2013

Madrid envia ja la consulta al TC

El Consell d'Estat troba inconstitucional la declaració de sobirania i el Govern defensarà el text

Oriol March
3 min
VOTACIÓ HISTÒRICA 
 Artur Mas, Oriol Junqueras i Joan Herrera van aplegar-se al Parlament poc després d'aprovar la declaració de sobirania.

Barcelona.Mariano Rajoy no vol concedir ni un segon de treva a les aspiracions sobiranistes catalanes i avui divendres, o a tot estirar la setmana vinent, farà que el consell de ministres acordi portar al Tribunal Constitucional (TC) la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament el 23 de gener. Ahir Rajoy va rebre l'aval del Consell d'Estat per elevar al TC el text, que defineix Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà" amb dret a decidir lliurement el seu futur. Aquesta declaració era el tret de sortida de la Generalitat per edificar el marc per a la consulta sobiranista, i el govern espanyol no ha trigat a desactivar-lo per la via dels tribunals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un principi, Rajoy es va mirar amb cert menyspreu el text sobiranista, que va comptar amb el suport de CiU, ERC, ICV i el sí crític de la CUP. "Ni tan sols va rebre dos terços dels vots favorables del Parlament", va assegurar en el seu moment la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Però la Moncloa considera ara que la declaració obre un procés que podria anar "més enllà" i, en la línia de l'advocacia de l'Estat -a qui es va encarregar un informe sobre el text-, apunta que pot atemptar contra articles claus de la Constitució. Són quatre: el número 1.2, el 2, el 9 i el 168. Tots tenen a veure amb el fet que la sobirania recau únicament en el poble espanyol i en la "indissoluble unitat" de la nació espanyola.

José Manuel García-Margallo, ministre d'Afers Estrangers i ariet del govern de Rajoy contra el procés sobiranista, va celebrar el dictamen del Consell d'Estat -l'òrgan consultiu que presideix José Manuel Romay Beccaría- perquè deixa clara la "indissoluble unitat del poble espanyol, pàtria comuna indivisible dels espanyols". L'informe serà avui sobre la taula del consell de ministres perquè ja ha estat remès al ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que és qui va sol·licitar-lo. Només és qüestió de temps que arribi a mans del TC.

Tal com passa amb les lleis recorregudes pel govern espanyol quan entren a l'alt tribunal, que ja va passar el ribot a l'Estatut, la declaració quedarà sense efectes i en suspens durant un termini de cinc mesos prorrogables. Un mal auguri per als "contactes discrets" que el president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha iniciat a Catalunya i amb les institucions espanyoles per fer possible la consulta.

La Generalitat, indignada

La relació política de la Generalitat amb el govern del PP és gairebé nul·la. Al debat de política general de la setmana passada, Rajoy no va afluixar gens la corda amb l'aposta sobiranista i, sempre que pot, desafia CiU a dur el seu projecte al Congrés de Diputats per avaluar-ne els suports. En aquest escenari de confrontació, l'executiu català va convocar una compareixença urgent per queixar-se de l'informe del Consell d'Estat. "El govern espanyol vol anul·lar la voluntat democràtica dels catalans", va deplorar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va avançar que la Generalitat es personarà en el cas per defensar la declaració. El portaveu va voler recordar que en més d'una sentència del TC es deixa clar que "només són recurribles les resolucions parlamentàries que produeixen efectes jurídics concrets i reals, i ara no és el cas". En cas que l'alt tribunal decidís recórrer el text, va advertir Homs, "no hi hauria cap conseqüència jurídica".

Per tot plegat, el Govern considera "absurda" la volada jurídica que està donant Rajoy a la declaració de sobirania. Això sí, Mas no vol donar per tancat el diàleg amb el govern espanyol per la consulta. "Emplacem l'executiu de l'Estat a passar a una fase de diàleg", va explicitar ahir Homs. Què persegueix la Generalitat amb aquesta crida? Fer evident que el PP no accepta la consulta per motius polítics i no jurídics. De fet, un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) repassa els cinc marcs legals que permetrien fer la consulta sense vulnerar la Constitució. Una Constitució que Rajoy branda cada vegada que pot per respondre al desafiament sobiranista.

L'executiu català va rebre el suport del seu soci d'ERC després de conèixer-se el dictamen del Consell d'Estat. "És trist que el govern espanyol només centri la seva atenció a perseguir la voluntat democràtica dels catalans", va reflexionar Oriol Junqueras en declaracions a l'ACN. Aquesta "persecució", de moment, fa que el camí cap a la consulta comenci amb un recurs al TC. Les ofertes de diàleg de Rajoy, almenys fins ara, segueixen sense traduir-se en fets constatables.

stats