Perfils oposats per a moments diferents

VITÒRIADesprés de tres anys i mig de travessia pel desert, el PNB torna a Ajuria Enea. I ho fa amb un lehendakari, Iñigo Urkullu, ahir investit al Parlament, i que poc té a veure amb l'anterior, Juan José Ibarretxe, llevat que tots dos tenen una ben guanyada fama de ser persones metòdiques, treballadores i austeres. A partir d'aquí, tot són diferències, incloses les derivades de la conjuntura econòmica i política.

Urkullu ha basat el seu creixement polític en la vida orgànica al PNB, pràcticament sense haver desenvolupat tasques de govern. Ibarretxe era tot el contrari: des d'alcalde del seu poble (Laudio) fins a lehendakari.

És ben bé com si els dos lehendakaris s'haguessin equivocat d'època. Urkullu és un polític de cap a peus que s'ha marcat com a prioritat la sortida de la crisi. Potser una tasca per a la qual Ibarretxe hauria estat més ben preparat. No obstant, Ibarretxe, el tecnòcrata , es va convertir amb el pas dels anys, i per les circumstàncies, en el lehendakari més polític de la història recent d'Euskadi.

La investidura

Amb un quart d'hora de retard -l'únic fora del guió- es va iniciar ahir la votació al Parlament de Vitòria que convertia Urkullu en nou lehendakari. Una investidura en segona volta i amb l'únic -i suficient- suport del PNB (27 vots de 75). PSE, PP i UPyD (27 escons) es van abstenir, mentre que EH Bildu (21 escons) va votar la seva candidata, Laura Mintegi. Un Urkullu "emocionat i agraït" va evocar les paraules que va pronunciar el lehendakari Agirre l'octubre del 1936, quan va dir que aspirava a "reprendre una vida plena de llibertat, democràcia i justícia". Dit això va insistir a reclamar "un esforç per consolidar aquest espai de llibertat per a tots basat en el respecte als drets humans, la memòria i la justícia".

Les vuit diferències de dos lehendakaris nacionalistes en contextos antagònics

Juan José Ibarretxe

Perfil polític, personal i acadèmic

Perfil econòmic per a prioritat política. Es va guanyar la fama de seriós i treballador. És llicenciat en econòmiques i empresarials.

Experiència institucional

Abans de ser lehenda-kari (1999-2009) va ser alcalde de Laudio, presi-dent de les Juntes Gene-rals d'Àlaba i vicelehenda-kari amb José A. Ardanza.

Context polític i social

Assoleix la Lehendakarit-za amb una treva d'ETA en marxa però amb la kale borroka fent estralls. Fracassen les negociacions i ETA torna a la violència.

Situació del partit

Home de partit, militant des del 1979. Durant el seu govern, al PNB pugnaven el sector sobiranista (liderat per ell, Arzalluz i Egibar) i l'autonomista.

Govern i context econòmic

Sempre en governs de coalició amb EA i IU. Forma el seu primer govern amb un acord de legislatura fallit pactat amb l'esquerra abertzale.

Experiència orgànica al partit

Amb dilatada experiència en les institucions basques, no ha tingut mai altes responsabilitats orgàniques al PNB.

Relacions amb Madrid

Gran enfrontament amb Madrid. Aznar trenca les relacions institucionals amb el seu govern. Arriba a haver d'asseure's al banc dels acusats.

Prioritat governamental

En un context de bonança econòmica, es proposa assolir un nou estatus polític per a Euskadi. El pla Ibarretxe, però, descarrila a Madrid.

Iñigo Urkullu

Perfil polític, personal i acadèmic

Perfil polític per a prioritat econòmica. Té fama de ser una persona seriosa i treballadora. Ha estudiat la diplomatura de magisteri.

Experiència institucional

Poca experiència en institucions públiques. Al currículum polític només hi figura la direcció de Joventut de la Diputació de Biscaia (1987 a 1991).

Context polític i social

Arriba a la Lehendaka-ritza un any després que ETA anunciés el cessa-ment definitiu de l'acti-vitat armada i amb el Par-lament normalitzat.

Situació del partit

Home de partit. Va entrar a militar al PNB molt jove, el 1977, amb només 16 anys. Inicia el govern amb el partit cohesionat internament.

Govern i context econòmic

Govern en solitari i en minoria, amb acords puntuals. Inicia el seu govern competint amb la candidata abertzale, Laura Mintegi.

Experiència orgànica al partit

La seva carrera política es basa en tasques de partit. Des de les joventuts fins a l'executiva nacional passant per l'executiva territorial de Biscaia.

Relacions amb Madrid

Ben considerat a Madrid. Busca teixir una política pactista amb el govern de l'Estat -sobretot econòmica- ara que ETA no distorsiona.

Prioritat governamental

Malgrat el ressò del procés d'autodeterminació català, que condiciona la campanya basca, situa la recuperació de l'economia com a principal prioritat.