Rajoy es disculpa pels escàndols de corrupció al seu partit
Els populars es neguen a fer un ple monogràfic sobre aquest afer
Madrid“Cabreig, indignació, vergonya, sorpresa”. Els populars van tirar ahir de diccionari per intentar demostrar que comparteixen els mateixos sentiments que la ciutadania davant el degoteig constant de presumptes casos de corrupció. L’anomenada operació Púnica, el cop contra una suposada trama de comissionistes amb l’epicentre a la Comunitat de Madrid, ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Mariano Rajoy es va veure obligat ahir a donar la cara.
Aprofitant una pregunta a la sessió del Senat sobre una altra qüestió, va demanar perdó als ciutadans, tal com havia fet el dia abans la presidenta del PP madrileny, Esperanza Aguirre. “Vull demanar disculpes a tots els espanyols per haver situat en llocs, dels quals no eren dignes, persones que en aparença n’han abusat”, va sentenciar. Com a màxim responsable del seu partit, ell ha tingut durant anys -i encara té- l’última paraula en la tria de candidats a alcaldies o a l’hora de nomenar Francisco Granados, detingut dilluns, secretari general de la formació a Madrid del 2004 al 2011. Cal tenir present, a més, que el PP té una organització interna marcadament presidencialista.
Entre crits de “dimissió” de les bancades de l’oposició a la cambra alta, Rajoy va subratllar que la xarxa desarticulada en diversos municipis al voltant de la capital espanyola -amb ramificacions al País Valencià, Múrcia i Lleó- respon a la “cobdícia personal” dels acusats. En cap cas a un hipotètic finançament irregular dels dos grans partits estatals, que van suspendre de manera exprés els afiliats implicats. Segons va dir, entén el “cansament” de la societat amb aquests escàndols, sobretot en un moment de crisi econòmica, que estén una “ombra de sospita generalitzada” sobre tota la classe política. No obstant, va demanar confiança en l’estat de dret, en la justícia però també en institucions com la Fiscalia i l’Agència Tributària, que, segons va assegurar, treballen perquè surtin a la llum tots els comportaments il·legals.
Sense acord anticorrupció
Més enllà de les paraules, Rajoy va anunciar que no endarrerirà “ni un minut més” les mesures anticorrupció que s’estan tramitant a les cambres legislatives: la llei de control econòmic i financer dels partits i l’estatut del càrrec públic. Si pot aprovar aquestes iniciatives amb el suport del PSOE millor, segons va alertar, però, si no, ho farà només amb els vots del grup popular.
La xarxa destapada per l’operació Púnica ha dinamitat la possibilitat de signar un acord sobre regeneració democràtica. La fotografia conjunta incomoda els socialistes. Els conservadors, visiblement enfadats, els van acusar ahir de ser també “part del problema”. En contrapartida, el PP es nega, de moment, a celebrar un ple monogràfic sobre aquesta qüestió com han sol·licitat el PSOE i l’Esquerra Plural. Les disculpes del president del govern espanyol són insuficients per a l’oposició però, en canvi, han fet respirar una mica més tranquils els quadres populars, que pateixen per les repercussions electorals, després de setmanes sota els focus per les targetes de Caja Madrid o la imputació de l’exministre Ángel Acebes.
La xarxa desmantellada en l’operació Púnica obtenia, segons els investigadors, un 3% de les adjudicacions irregulars. Gira al voltant de la multinacional francesa Cofely, dedicada a solucions energètiques en edificis i instal·lacions, i que va ser la principal adjudicatària dels contractes dels ajuntaments -la majoria de la Comunitat de Madrid- per actuacions d’estalvi del consum de llum i d’emissions de diòxid de carboni a l’enllumenat públic. El valor d’aquestes adjudicacions va arribar als 250 milions d’euros, per la qual cosa es calcula que la xarxa podria haver aconseguit fins a 7 milions d’euros.
Entre la cinquantena de detinguts hi ha una desena de polítics -Granados; el president de la Diputació de Lleó, Marcos Martínez, i els alcaldes de Parla, Collado Villalba, Torrejón de Velasco, Casarrubuelos, Valdemoro i Serranillos del Valle-, a més de caps de gabinet de les corporacions locals, empresaris i arquitectes.
