Ricard Gomà: “M’agradaria que la CUP fes una reflexió d’innovació en la seva cultura política”

BarcelonaL’espectre electoral per a les municipals del 2015 a Barcelona pot ser inèdit. Guanyem, el moviment que està disposada a encapçalar Ada Colau, vol irrompre a l’Ajuntament amb una suma d’esquerres que sigui capaç de derrotar l’alcalde, Xavier Trias, de CiU. La CUP, Podem i Procés Constituent es donen per al·ludits. Però també ICV-EUiA, que en les europees ha constatat que sola no és capaç d’atraure un espai molt mobilitzat de l’esquerra. El líder ecosocialista a Barcelona, Ricard Gomà, demana generositat per acabar amb la fragmentació i frenar la dreta. La CUP, però, exhibeix públicament les seves reticències a sumar amb els ecosocialistes.

¿ICV està disposada a diluir la seva marca en aquesta plataforma que demana Guanyem?

Diluir no, el que estem disposats és a confluir. A Barcelona hi ha una magnífica oportunitat per travar una aliança entre forces ciutadanes i polítiques d’esquerres, que, a més, pot resultar guanyadora. Seria una confluència inèdita però en una situació d’emergència social i nacional és absolutament necessària.

¿ERC i el PSC, amb qui vostès van governar, hi tenen lloc?

Avui a Barcelona el PSC i ERC estan situats més en l’òrbita de ser complements o crosses de Xavier Trias que no pas de ser veritables pols polítics d’oposició des de les esquerres. ICV-EUiA és l’únic espai amb presència institucional a l’Ajuntament de Barcelona que, per la seva trajectòria, pot fer aportacions a les forces emergents.

Justament la CUP és reticent a sumar amb vostès perquè els consideren un partit del sistema.

És cert que han expressat reserves. Aquesta confluència s’ha de dotar d’elements de nova política, no pot ser la reproducció dels vells esquemes polítics i, per tant, és necessari tenir capacitat de fer aliances considerant que les diferències són una fortalesa. M’agradaria que la CUP fes una reflexió d’innovació en la seva cultura política i que apostés per aquesta confluència.

Què els separa?

És evident que tenim diferències de cultura i trajectòria política, però ningú demana que desapareguin. El que estem demanant és que les esquerres deixin de viure d’esquena i fragmentades i conflueixin en un espai compartit. A hores d’ara ja tenim una confluència amb la CUP i altres actors als barris de la ciutat. Lluitem colze a colze contra la privatització del Port Vell i per defensar les escoles bressol. Si això és possible al carrer, ha de ser possible també en una expressió política i electoral potent per a les municipals del 2015. Seria imperdonable un escenari de fragmentació que fes possible novament la victòria de la dreta.

Els moviments que busquen sumar han criticat també la gestió del tripartit. Faran autocrítica?

És cert que han passat coses a la ciutat que no hem tingut prou força per aturar, però no tenim cap posició ni d’arrogància ni d’enrocament. Creiem que podem debatre sobre quines han sigut les nostres discrepàncies, amb la voluntat que, a partir del reconeixement mutu, construïm la confluència.

¿Ricard Gomà es veu liderant aquesta confluència?

Es tracta d’un procés col·lectiu que té els seus ritmes, i s’han de respectar. És prematur posar les persones davant de la construcció del procés. Personalment hi estic molt il·lusionat i convençut i, com a regidor d’ICV-EUiA, aportaré tot el que pugui a aquest procés col·lectiu.

I Ada Colau?

És un gran actiu. La seva radicalitat pragmàtica i de plantar cara fa que sigui una persona molt rellevant per a aquesta confluència. Però insisteixo, ara Guanyem està buscant el suport de la ciutadania. En el seu moment ja es parlarà del rol de cadascú.

¿La suma d’esquerres a la ciutat és ara o mai?

És urgent, perquè tenim una situació de veritable emergència social i nacional. Si no és ara, quan? I si no és a Barcelona, on? Tenim l’oportunitat de fer tangible aquest espai.

Quines són les grans tres prioritats a la ciutat de Barcelona?

Reorientar les inversions cap als serveis públics perquè cap família es quedi sense plaça en una escola bressol, lluitar contra l’atur i fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments. També avançar en democràcia participativa i que siguin les entitats i els moviments socials els que marquin les prioritats en els pressupostos. També cal una bateria de pràctiques ètiques de regeneració per fer un Ajuntament amb parets de vidre.

Com hauria gestionat el conflicte de Can Vies?

Trias va cometre dos grans errors. Primer, el desallotjament i l’enderroc. El que calia era negociar, negociar i negociar. El segon, una gestió nefasta de les conseqüències de la seva decisió. Ara cal mirar al futur, que passa per mantenir la continuïtat del projecte autogestionant-lo amb un suport ampli del teixit social de Sants.

Queden quatre mesos per a la consulta. ICV ha d’apostar pel sí-sí?

Jo personalment m’inclino per un doble sí que no és en termes identitaris sinó en termes de radicalitat democràtica i que té molt clar que la millor oportunitat per a l’Espanya rebel és aquesta Catalunya rebel que vol autodeterminar-se.