DRET A DECIDIR
Política 04/09/2014

Sánchez només ofereix votar federalisme

El líder del PSOE avisa Mas que no serà “equidistant” i farà costat a Rajoy per dur la consulta al TC

Roger Tugas
4 min

BarcelonaRebuig a la consulta però possibilitats de votar una reforma constitucional prèviament negociada. Va ser el missatge que li va fer arribar el 25 d’octubre del 2013 a Artur Mas el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, acompanyat del primer secretari del PSC, Pere Navarro. I és el mateix oferiment que va traslladar-li ahir el nou líder dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez. “En qüestions substancials, el discurs és el mateix”, va apuntar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, després de dues hores de reunió al Palau de la Generalitat -el mateix temps que va durar la trobada amb Rubalcaba-. I si la resposta fa quasi un any va ser que el rumb cap a exercir el dret a decidir no s’alteraria per esperar l’arribada d’un federalisme que el PP rebutja, la rèplica d’ahir va ser idèntica.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tanmateix, el panorama ha canviat. Des de la trobada amb Rubalcaba la consulta ja no és una etèria promesa electoral sense data ni concreció, sinó que ara ja se situa a escassament dos mesos vista, amb una llei per convocar-la a punt d’aprovar-se i amb una majoria política que -a l’espera de la resposta a una eventual suspensió- avala la cita amb les urnes. Per això Sánchez va cridar els governs català i espanyol a “abandonar les trinxeres i monòlegs en què s’han situat” per evitar “l’“esquinç” que “pot arribar a produir-se”. Es va situar, per tant, entre l’immobilisme de Mariano Rajoy i la “fractura” que pretén Mas. Ara bé, va avisar igualment que “el PSOE no serà equidistant” davant la consulta, moment en què se situarà al costat del PP per impugnar-la.

Pocs avenços federals en un any

Així, Sánchez no va tancar la porta a votar, “però seguint les vies legals”, limitant el camí a la reforma federal que propugnen els socialistes. El PSOE va aprovar la seva proposta de modificació de la Constitució el 6 de juliol del 2013 en el que va ser batejat com a Declaració de Granada, després de nombroses pressions del PSC. El text, però, quedava ben lluny de les aspiracions dels socialistes catalans, que el van abraçar igualment com a antídot al sobiranisme. Pere Navarro fins i tot va anunciar llavors la creació d’un “espai de diàleg” amb membres de CiU, el PP i ICV per debatre la proposta del PSOE, tot i que no se’n va saber res més. Com tampoc no va tenir recorregut la petició de subcomissió al Congrés per estudiar la reforma territorial. I ara, per no collar en excés Rajoy, Sánchez tampoc té previst insistir en la Declaració de Granada fins després del 9-N. Al juliol els líders del PP i el PSOE ja van exhibir sintonia contra la consulta.

D’aquesta manera, en línia amb els arguments dels dirigents i ministres populars, Sánchez va retreure a Mas que “cap governant té dret a trencar la llei ni a obligar els catalans a escollir entre dues identitats” i que “els catalans, com tots els espanyols, fa 35 anys que decideixen d’acord amb les lleis”. Tanmateix, al contrari que el PP, el líder socialista sí que va oferir una alternativa per desencallar la situació. Tot i això, amb poques concrecions. Preguntat sobre si el seu model federal reconeixeria Catalunya com a nació, es va aferrar a la denominació de “nacionalitat” de l’actual Constitució, però es va mostrar disposat a “reconèixer la singularitat” del país. Així mateix, va reclamar encarar ja la reforma del model de finançament, tot i que el PSOE ha rebutjat diversos cops avalar un model de concert econòmic per a Catalunya. De la mateixa manera, va condicionar el suport del PSC a Mas com a alternativa a ERC a la renuncia de la federació a la consulta “il·legal”.

Per això Homs va valorar que, a diferència del PP, com a mínim el PSOE faci alguna proposta. Ara bé, es va mostrar sorprès per “la negativa a poder votar” en democràcia, compartida pels dos grans partits, i va convidar-los a posar-se d’acord entre ells en la reforma de la Constitució, i mentrestant “Catalunya farà el seu propi camí”. “No esperarem que ens toqui la loteria”, va ironitzar Homs, que va tornar a insistir que, tot i els cants de sirena de terceres vies, el 9-N es votarà.

Rosa Díez estén la mà a un Rajoy fred a la Moncloa

Rosa Díez va posar ahir per primer cop els peus a la Moncloa per entrevistar-se amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Però el govern central es va assegurar de llançar tot de missatges freds respecte a la trobada: no va haver-hi la tradicional sessió de fotos a les portes del palau, la reunió va durar només una hora justa i va ser anunciada amb menys d’un dia d’antelació. La líder d’UPyD, però, va agrair que Rajoy hagués respost en tan poc temps a la seva petició formal de reunió per parlar sobre Catalunya, cosa que va omplir el dia de cites polítiques creuades a Barcelona i Madrid amb un sol tema en comú: la consulta del 9-N.

Díez va voler traslladar a l’executiu espanyol que “no està sol” en la defensa de la unitat d’Espanya, “per sobre de les diferències ideològiques, ja que la gravetat de la situació requereix que se sumin forces”. Durant la roda de premsa posterior a la trobada, va voler mostrar sintonia amb Rajoy i va reconèixer que tenen una “complicitat política” en aquest assumpte.

El comunicat de la Moncloa, però, també va ser sec. Tot i que Díez havia suggerit que el president espanyol havia compartit amb ella detalls del full de ruta que seguirà a partir d’ara per aturar la consulta, Rajoy va remarcar que s’havia limitat a traslladar-li el que ja va dir el 12 de desembre de l’any passat sobre el 9-N. Durant la reunió també es va abordar la proposta de reforma electoral del PP, que UPyD rebutja però està disposada a negociar.

stats