El català sobreviu en una realitat complexa
Tot i que el 95% de la població l'entenen, només el 36% la consideren la seva llengua habitual
L'anàlisi de les dades sobre el català i la valoració que en fan els experts ens donen com a resultat una situació lingüística complexa i plena de matisos. El català és una de les llengües "mitjanes" d'Europa, però no té un marc jurídic. Això el relega en molts aspectes a la segona divisió. Analitzem les característiques de la situació sociolingüística del català.
01
Molt entès, poc utilitzat
Actualment als territoris de parla catalana -on viuen 13 milions de persones- quasi 10 milions parlen el català, segons les últimes dades del Baròmetre de la Comunicació. Es tracta d'una de les xifres més altes de la història, i el seu grau de coneixement és de quasi el 95%, segons l'última Enquesta d'Usos Lingüístics, feta el 2008.
Tot i això, només un 36% la consideren la seva llengua habitual. Una contradicció que reflecteix molt bé el moment sociolingüístic de Catalunya, on hi ha més gent que mai que entén la llengua, però cada cop menys gent la utilitza com a vehicle de comunicació habitual. "L'ús de la llengua és molt baix", resumeix el catedràtic de filologia catalana de la UB Emili Boix, que explica que el català ha resistit molt bé el segle XX però que ara té al davant uns reptes "derivats del fet que Catalunya forma part d'un estat que no és propici al català i no pren mesures a favor seu: això fa que estigui en una posició de segona en un mercat globalitzat".
02
Una llengua mitjana europea
El català és, des del punt de vista demogràfic, la novena llengua d'Europa, segons dades de la Direcció General de Política Lingüística. Això vol dir que està al nivell d'idiomes com el grec, el portuguès i el txec. "El català és el que anomenen una llengua mitjana a Europa", explica Daniel Mundet, el director de Plataforma per la Llengua, que tot i això alerta que "pateix una anomalia", ja que "no té ni el reconeixement ni el marc jurídic de què gaudeixen les llengües del seu mateix nivell a la UE, tot i ser una llengua viva, molt dinàmica i present en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies".
03
La immersió lingüística
Segons explica Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, en l'informe Resultats del Model Lingüístic Escolar de Catalunya , la immersió lingüística ha estat un model d'èxit a Catalunya que ha permès que els estudiants catalans tinguin un nivell superior a la mitjana de l'Estat -inclòs en el coneixement del castellà- sense segregar per llengua i garantint la cohesió social. Segons diu aquest catedràtic, "els atacs que ha rebut aquest model no responen a criteris ni pedagògics ni socials, sinó merament polítics". En aquest punt coincideixen tots els experts: el model d'immersió lingüística ha funcionat i funciona i és el que ha permès que el grau del coneixement del català sigui del 95%.
04
Poc coneixement d'altres llengües
L'Enquesta d'Usos Lingüístics demostra que el coneixement de terceres llengües encara és baix a Catalunya. Només un 26% dels catalans parlen anglès, un 32% l'entenen, un 28% el llegeixen i un 24% l'escriuen. Les xifres de francès són encara més baixes i només un 21% l'entenen i un 17% el parlen. "Aquestes xifres estan molt allunyades de la mitjana europea de coneixement d'altres llengües" diu Emili Boix, que reconeix que l'estudi de terceres llengües és "una de les grans assignatures pendents del model educatiu català".
05
La protecció a l'administració
Els requisits lingüístics per entrar a l'administració -en què es demana un cert coneixement del català- són, per als experts, una eina necessària per garantir-ne la supervivència a la funció pública. "El català és la llengua pròpia de les administracions catalanes i per tant és lògic que els que hi treballin el sàpiguen", diu Miquel Strubell. "Tots els ciutadans tenen dret a ser atesos en català per les administracions. No saber-lo impediria l'exercici d'aquest dret", diu. Boix explica: "Sense aquests requisits passaria el que ha passat amb els jutges -per a qui el coneixement del català no és obligatori-, cosa que ha provocat que gairebé tot el sistema judicial funcioni en castellà".
