Hi ha fets que haurien de passar i no passen, i això és positiu. Per exemple, estava previst per al dia d’ahir la inauguració a la sala d’exposicions municipal del monestir de San Juan de Burgos una mostra en honor al general Juan Yagüe. L’exposició, organitzada per la filla del militar, María Eugenia Yagüe, es faria amb la intenció de commemorar el 70è aniversari de la seva arribada a la Capitania General de Burgos. Quan això es va fer públic, al mes de gener, la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, indignada, va començar a recollir signatures a través del portal Change.org per sol·licitar a l’alcalde de Burgos, el popular Javier Lacalle, que cancel·lés aquest homenatge a “un dels pitjors assassins de l’Espanya recent” per respecte a les víctimes del franquisme. Al mes de març ja tenien prop de dotze mil firmes, que no està gens malament. L’Ajuntament de Burgos, que tot just acaba de sortir del cop de la revolta popular de Gamonal, va fer marxa enrere i a finals d’aquell mateix mes va anunciar que se suspenien l’exposició i l’homenatge. No volien més problemes.
La simbologia franquista en més o menys mesura és usual en moltes zones d’Espanya. Encara ara, amb la llei de memòria històrica, massa estreta per uns i massa ampla per uns altres. Probablement, Burgos hauria endegat aquest homenatge a Yagüe si no hi hagués hagut la prèvia del desgast patit a la petita guerra de Gamonal. Però més desgast, amb unes eleccions a tombar la cantonada, no. Vet aquí la no-notícia.
La Guerra Civil queda lluny. I fets com aquest, possibles només perquè encara són vius personatges com la filla del general i presidenta de la fundació que porta el seu nom, estan destinats a desaparèixer inexorablement. La memòria de Yagüe, anomenat el carnisser de Badajoz a causa d’un dels fets criminals més gratuïts de la guerra, es difuminarà com la pols en l’aire. No caldrà cap llei de memòria històrica. Ni tan sols els habitants de San Leonardo de Yagüe, a Sòria, sabran per què el seu poble es diu així i no pas San Leonardo, com sempre s’havia dit, des de la fundació antiquíssima del lloc. I arribarà un dia que, senzillament, esborraran el “Yagüe” de la cueta del topònim, per inservible.
Dels generals victoriosos de la Guerra Civil no en quedarà memòria. Ni tan sols del mateix Franco. Curiosament, sí que en quedarà dels morts sense nom que encara avui en dia resten enterrats pels marges de les mateixes carreteres castellanolleoneses. Les ferides obertes conserven la memòria fresca. Això és el que sorprèn més: passen les generacions i els més joves continuen amb ganes de saber per què, en el cas dels desapareguts, per exemple, es van cometre uns assassinats i, sobretot, on van anar a parar els cossos dels executats. No hi ha manera de girar full.
El PP menysprea la societat civil, sobretot si no n’hi ha gaire i no és gaire forta. Per això, sense immutar-se, accepta homenatjar aquest general tot i vulnerar la llei 52/2007 de memòria històrica. Però també sense immutar-se, i per a gran disgust i sorpresa de la Fundació Yagüe, es fa enrere i comunica que el que hi ha són interessos del present concretats en dues realitats: dotze mil firmes en contra i eleccions demà passat. A la Fundació es deuen adonar que els temps estan canviant. I que les lleialtats d’ahir i les complicitats de sempre, les dels guanyadors, no són les d’avui. Són mals temps per als nostàlgics. La filla del general, una mestra retirada i presidenta de la Fundació, no entén què passa i per què és tan desagraïda la gent. El PP ja no és el que era.
L’any 2009 va ser decapitada per un desconegut l’estàtua del general que presidia el seu monument al seu poble natal, San Leonardo de Yagüe. La Fundació Yagüe va protestar i exigir que es fes una reparació pública simbòlica de la figura del general i una altra de concreta, la del monument. El municipi, al capdavant del qual també hi havia el PP, va decidir aprofitar l’acte vandàlic per acabar d’arranar-lo en compliment de la llei de memòria històrica. Ningú al poble va protestar, només la filla del general, que va convocar un acte privat de desgreuge en què va parlar el periodista Alfredo Amestoy. No sabem si ara, davant la decisió de l’Ajuntament de Burgos, també organitzarà cap acte semblant. Jo, d’ella, no ho faria. Tornaria a l’interior de l’edifici de la Fundació Yagüe, descansaria i rumiaria.
