Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Les xarxes socials, un catalitzador sobiranista

Twitter i Facebook són, segons els experts, una de les claus de l’auge independentista

El creixement de l’independentisme no es pot entendre sense l’impacte d’internet. Aquesta és la tesi que defensa el periodista Saül Gordillo al llibre Sobirania.cat, un repàs del paper del ciberactivisme polític català dels últims anys: des dels inicis de la Catosfera -la plataforma de blocs en català nascuda fa una dècada- a la Via Catalana, l’última gran mobilització independentista. Gordillo explica a l’ARA que “l’independentisme tindria menys suport sense les xarxes socials” i ressalta, en aquest sentit, que “no sabria explicar el que ha passat a Catalunya en els últims deu anys en un món analògic”. Tot i això, alguns experts creuen que internet ha facilitat l’organització i la difusió de l’independentisme, però que les grans fites sobiranistes també s’haurien assolit sense aquestes noves xarxes socials. Aquesta és la idea del professor de sociologia de la comunicació a la UPF Frederic Guerrero-Solé, que afirma que “Twitter, Facebook o YouTube posen de manifest el que hi ha, però no són una explicació de l’independentisme, perquè caldria anar a buscar altres factors econòmics, polítics o socials”.

Alguns dels protagonistes dels esdeveniments que han marcat el camí sobiranista a Catalunya reconeixen que hauria sigut pràcticament impossible tirar endavant la seva coordinació sense les xarxes socials. “Sense Facebook no ho hauríem aconseguit, segur que no”, explica a l’ARA Enric Canela, un dels impulsors de la iniciativa Deu Mil a Brussel·les. Aquesta plataforma es coneix com el primer gran èxit del ciberindependentisme: l’any 2009 una multitudinària manifestació va demanar a Brussel·les un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya i es van aconseguir telemàticament unes onze mil firmes de suport. Un altre exemple que neix i creix a la xarxa, en concret a Twitter, és la iniciativa #Cada11CadaMes, a través de la qual un grup de tuitares independentistes es troben mensualment en un municipi català.

Les xarxes socials també són clau per explicar el Col·lectiu Emma, una xarxa de voluntaris que rectifiquen les dades que consideren errònies sobre el procés català i l’internacionalitzen. Un dels membres d’aquest col·lectiu, Francesc Mortés, creu que “Twitter i Facebook són un factor instrumental importantíssim, perquè faciliten la comunicació interna i la divulgació, però és agosarat dir que són un factor desencadenant”. L’experta en comunicació digital Cristina Ribas justifica la gran presència del moviment independentista a les xarxes perquè els que el formen “utilitzen la web per escampar els seus arguments des de molt abans que els unionistes”. Una de les plataformes que aconsegueix més ressò és la Viquipèdia, nodrida gràcies a voluntaris que l’omplen de contingut en català. El viquipedista David Parreño remarca la voluntat “neutral” d’aquesta enciclopèdia que no advoca per cap ideologia, però reconeix que “molta gent se l’ha fet seva i n’està orgullosa”. De fet, Gordillo assegura al llibre que la Viquipèdia “solidifica un espai propi” i ha vertebrat la internet catalana. Per potenciar encara més l’hàbit de navegar en català, la Viquipèdia dóna suport a campanyes com Navega en català, de la Fundació puntCat, i el Catalanitzador, de Softcatalà.

El que ningú qüestiona és que les xarxes socials serveixen d’altaveu de l’independentisme, perquè “són el canal perfecte per fer-lo visible”, indica Gordillo. El periodista també creu que l’activitat digital dels unionistes “és minsa i arriba tard”, perquè “fa dos dies que s’han articulat”. Sigui com sigui, la “revolta política catalana a internet”, com ho anomena el periodista, “ha estat empesa per l’ús intensiu de les xarxes, i això explica on estem”. El joc polític entre sobiranistes i unionistes també és a la web.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT