Sí, la portada exagera, però passaran coses

HO RECONEC: aquesta portada, “2015, l’any que ho pot canviar tot”, ens ha quedat exagerada. I a més li carrega la responsabilitat al pobre any, quan els que podem canviar les coses som nosaltres. Volíem cridar l’atenció sobre la transcendència de dotze mesos que poden incloure tres eleccions. I quines eleccions. Unes de caràcter plebiscitari, de les més decisives de la història, les municipals que poden suposar un rècord de relleus a les alcaldies, i unes espanyoles en plena descomposició del bipartidisme que s’ho ha repartit tot en les darreres dècades. A més, el 24 de maig inclou també autonòmiques que poden desallotjar el PP del País Valencià o de Madrid, feus on semblava que res els pogués immutar. O sigui que ni canviarà tot ni serà el 2015 qui ho canviï tot, però poden passar coses que no han passat mai. En el cas del procés veurem si s’encalla, i dóna la raó als analistes que confonen desitjos amb realitat i ho han pronosticat deu vegades en dos anys, o si els torna a deixar en evidència i es fa encara més irreversible. Sentireu rebaixar expectatives, us cansareu de sentir que al final mai no passa res, en boca dels profetes dels immobilismes, però si teniu paciència recordeu-los que el 2014 va abdicar el rei i va plegar Sandro Rosell, i abans havia plegat un papa. Els moments de grans canvis són carregats d’il·lusions i d’incerteses. I de pors, perquè et pots equivocar. Però fa temps que el més arriscat és quedar-nos on érem, i canviar acaba sent conservador. Canviar és l’única opció de millorar, i cal fer-ho molt concentrats, mirant endavant, construint projectes sòlids, sabent on anem. Amb determinació i moral, el 2015 pot acabar sent un gran any.