Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La primera obligació del pacifista

ELS GRAVATS DE GOYA coneguts com Els desastres de la guerra tenen una semblança esgarrifosa amb les imatges d’atrocitats que els jihadistes de l’Estat Islàmic pengen a les xarxes per estendre l’horror: cossos decapitats o penjats, degollaments i mutilacions van servir al pintor aragonès per denunciar la baixada a l’abisme de la moral que significa sempre un conflicte bèl·lic. La guerra és un entorn on la humanització tendeix a zero i on la degradació és més gran com més dura aquesta situació. Es tracta d’una regla que es compleix pràcticament sense excepcions i que, al meu parer, porta a una aparent paradoxa: el pacifista convençut, aquell que és contrari a la guerra, hauria de ser el primer a denunciar la inacció de la comunitat internacional en llocs com Síria, que cada dia que passa es converteix en l’aproximació més exacta a l’infern de Dante. La primera obligació del pacifista és exigir que les guerres duren com menys millor, i veure quines opcions hi ha per aconseguir-ho.

La gran lliçó de Goya és que els desastres de la guerra són precisament això, desastres produïts per un parèntesi en què un forner o un mestre es converteixen en assassins professionals, en botxins i en torturadors, en què persones que fins ahir convivien harmònicament passen a odiar-se a mort, en què les dones s’exhibeixen com a botins de guerra i els nens mai més podran ser adults normals. La guerra és dolenta en si. És un mal absolut que, si s'enquista, tendeix a l'infinit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT