Per què fascina tant l’Edat Mitjana?

BarcelonaEls contes de cavallers i princeses tenen més impacte del que ens pensem. L’època medieval desperta un interès especial a Catalunya, on el nombre de castells, fortificacions i edificis religiosos d’aquesta època frega els 5.000 monuments. Però, més enllà de definir el paisatge, l’empremta arquitectònica de l’Edat Mitjana també ha arrelat molt en l’imaginari col·lectiu del país. “El turisme cultural català és, bàsicament, medieval”, subratlla la cap de producte i serveis de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC), Magda Gassó. Aquest fet es tradueix en xifres: el monestir de Sant Pere de Rodes rep cada any al voltant de 100.000 visites, mentre que el de Santes Creus se situa en les 65.000 i el castell de Miravet tendeix a superar els 30.000 assistents, segons dades de l’ACdPC.

Bona part d’aquest interès turístic queda justificat per raons històriques. La responsable de monuments i jaciments de l’ACdPC, Marina Miquel, explica que a Catalunya, l’època medieval va ser “un moment de construcció de la identitat nacional”, des de l’establiment dels comtats catalans fins al naixement de la Corona d’Aragó al segle XII i la posterior expansió territorial. La fascinació per aquesta època, però, va arribar anys després.

La Renaixença, al segle XIX, va sembrar la llavor d’un imaginari col·lectiu que s’ha transmès fins a l’actualitat i que recorda l’Edat Mitjana com el període d’esplendor del país. El conservador del Museu de Lleida i expert en art medieval Albert Velasco exposa que “el passat nacional s’assenta sobre aquests monuments, en un relat construït a través del Romanticisme”, però també admet que la ficció ha jugat un paper important a l’hora de generar interès sobre l’Edat Mitjana. “La literatura i el cinema han ajudat a potenciar el component èpic d’aquesta època i, alhora, s’ha mitificat la societat medieval”, assegura. A més, segons Velasco, el fet de conservar en bon estat un gran nombre de monuments de l’Edat Mitjana els ha convertit en “màquines que et teletransporten al passat i que et permeten palpar la història”. Un fet que, segons Marina Miquel, s’explica perquè “s’ha protegit més el patrimoni medieval que no pas el d’altres èpoques”.

La gran mentida de l’època fosca

Un dels grans mites de l’Edat Mitjana és considerar-la una època fosca de la qual se sap ben poca cosa. “No és veritat que sigui un període obscur, al contrari”, diu Velasco, que insisteix que, gràcies als arxius conservats, coneixem “molt bé l’època”. També desmenteix que la societat fos tan primitiva com de vegades s’ha fet creure. “Per dur a terme transaccions i intercanvis, la gent anava al notari, de manera que tenim una extensa documentació que ens ha permès construir la història del país”, destaca.

Tot i això, Velasco admet que aquesta idea d’opacitat i misteri de l’Edat Mitjana ve del segle XIX i que ha potenciat la visió romàntica de l’època. “Com que es presenta com un passat estrany, desperta l’interès del públic. Sobretot perquè sembla que, tocant les pedres, hi puguis establir un vincle”, reconeix el conservador del Museu de Lleida.

Grans joies i monuments oblidats

Els monestirs de Ripoll, Sant Cugat del Vallès, Santes Creus i Poblet són alguns dels indrets que generen molta afluència de visitants, com també la Seu Vella de Lleida, el castell de Miravet i el de Cardona. Però a Catalunya hi ha grans joies medievals que han quedat més oblidades. El castell de Murs, l’església de Sant Quirze de Pedret i el monestir de Bellpuig de les Avellanes, entre d’altres, reben un gruix molt menor de visitants malgrat que l’empremta medieval hi és ben visible.

Per atreure turistes, cada vegada hi ha més espais que ofereixen visites teatralitzades, nocturnes o amb algun valor afegit que resulti atractiu per als visitants. Gassó assenyala que augmenta la tendència a “transformar els recursos culturals en experiències turístiques”, una estratègia que “ha incrementat el nombre de visitants”. Segons Velasco, aquestes alternatives “ajuden a trencar el tòpic que la història és avorrida” i són formatives sempre que “es facin amb rigor”.