Cultura 27/07/2014

El referèndum d’Escòcia surt a escena

La independència i el centenari de la Primera Guerra Mundial centren el debat al Festival d’Edimburg

Oriol Gracià
3 min

EdimburgQuan en l’última entrega dels Brit -els premis del pop britànic- David Bowie va dir allò de “Escòcia, queda’t amb nosaltres”, tothom sabia que aquelles paraules no passarien desapercebudes. El músic va entrar de ple en el debat sobre la independència d’Escòcia i, durant uns dies, les seves declaracions van fer córrer rius de tinta.

Ningú s’esperava que aquell cop d’efecte mediàtic dels unionistes aniria més enllà. Però, quan falten menys de dos mesos per al referèndum escocès -previst per al 18 de setembre-, les paraules del músic han inspirat l’artista David Greig per crear l’espectacle All back to Bowie’s, una paròdia política, musical i poètica que s’estrenarà l’1 d’agost en el marc del Fringe Festival d’Edimburg. “Aquest any és increïblement important per al futur d’Escòcia i és inevitable que l’actualitat quedi reflectida en algunes produccions del nostre festival. Però no tot és política al Fringe. L’eclecticisme i la diversitat de temes són una de les característiques del festival des dels seus inicis”, ha explicat Kath Mainland, directora executiva del Fringe. La dotzena d’obres que abordaran de manera més o menys explícita el tema de la independència han despertat l’atenció d’una part del públic, dels programadors i, sobretot, de periodistes i analistes, perquè serà una manera alternativa de prendre el pols al debat polític escocès. En qualsevol cas, aquests espectacles representen un percentatge ínfim en la programació d’un festival que aquest any ha batut tots els rècords: 299 escenaris i 3.193 espectacles, principalment comèdies populars de petit format i produccions musicals que, de l’1 al 25 d’agost, convertiran Edimburg en la capital mundial del teatre.

Teatre entre trinxeres

Però, malgrat l’espectacularitat de les xifres del Fringe, el pes de la creativitat artística recau en un altre festival, el Festival Internacional de Teatre d’Edimburg, que durant els mateixos dies proposa una programació més limitada en nombre de produccions però amb espectacles -òperes, concerts simfònics, clàssics del teatre de text i dansa contemporània- més elitistes i de més envergadura. Aquí el protagonisme se l’enduran les trinxeres, els camps de concentració i les ciutats sota setge. Jonathan Mills, l’australià que des de fa vuit anys és al capdavant del Festival Internacional, ha aprofitat el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial per proposar una aproximació artística als conflictes: “Serà una oportunitat per reflexionar sobre la relació dels artistes amb temes com la pau i la violència. És en els moments més foscos de la nostra història quan els creadors arriben a ser més transcendents i sublims”. El festival s’acosta així a les seves arrels, ja que va néixer el 1947 com a plataforma “per fer florir l’esperit humà”, només dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial.

Un dels plats forts de la programació serà l’obra Front, una producció alemanya inspirada en la novel·la Res de nou al front de l’oest, de l’escriptor Erich Maria Remarque, que descriu l’estrès físic i mental dels soldats en un dels fronts de la Primera Guerra Mundial. A diferència del Fringe, el Festival Internacional no ha inclòs cap menció directa al debat independentista, una decisió que l’estiu passat ja va provocar un petit terratrèmol quan, en una entrevista al diari Scotland on Sunday, Jonathan Mills va anunciar que esquivaria els temes polítics perquè “el festival ha de ser políticament neutral”. “Em reafirmo en el que vaig dir l’any passat. Nosaltres no som polítics, no hem de treballar per ser elegits en unes eleccions. Això no impedeix que a través de l’art intentem presentar idees que siguin rellevants en l’anàlisi de l’actualitat, que ens ajudin a entendre la relació entre el Regne Unit i Escòcia, i ofereixin una perspectiva històrica de com hem creat la nostra identitat”, ha assegurat Mills en unes declaracions que els independentistes escocesos ja han titllat d’ambigües.

Martin i el mur d’Adrià

Amb el teatre no s’acaba l’oferta cultural d’estiu a Edimburg. La ciutat que va ser el bressol d’escriptors com Robert Louis Stevenson i Arthur Conan Doyle també acull el Book Festival, una de les cites literàries més importants d’Europa. Aquest any l’atenció mediàtica se l’endurà George R. R. Martin, l’autor de la sèrie de novel·les Cançó de gel i foc, en què es basa la sèrie Joc de trons. Precisament Martin ha explicat més d’una vegada que l’espurna que va inspirar aquesta saga històrico-fantàstica va sorgir la tardor del 1981 quan, de viatge per la Gran Bretanya, va visitar el mur d’Adrià, la muralla de l’època romana que delimitava la frontera entre Escòcia i Anglaterra, una frontera que aquest any està en el punt de mira del debat polític i artístic escocès.

stats