4 de setembre: Pedro Sánchez és molt més simpàtic que Montoro, però molt menys clar...

...Quan parla Montoro se sap perfectament què ens està oferint: no res. I hi ha una sintonia perfecta entre el fons i la forma. Ho ofereix amb un to xulesc i amenaçador del tot adient. Però quan parla Pedro Sánchez en un to molt més amable no queda tan clar què ens està oferint. Catalunya és una nació? No ho sap, però en qualsevol cas no pot votar el seu futur. Ens promet una magnífica reforma constitucional. Si fos tan estupenda, no hi hauria problema a confrontar-la en una consulta amb l’opció de la independència. Potser ni és tan magnífica ni ell ha caçat encara l’ós del qual ens vol vendre la pell. Diu que votar en la consulta ens dividiria. Esclar. I votar en les municipals també. Precisament votem perquè no pensem tots el mateix. Votar sempre és dividir. Per no dividir no podrem votar mai res? Ens diu que no es pot obligar ningú a triar entre dues identitats. Certament, és una tria dramàtica. Però encara és més dramàtic que t’imposin una identitat sense deixar-te triar.