17 de setembre: "Volem votar per saber quin futur volen la majoria dels catalans..."

…i per poder presentar aquesta dada, clara i neta, a l’estat espanyol i a la comunitat internacional, per tal de construir aquest futur. ¿Podrem aconseguir aquest objectiu el dia 9 de novembre? ¿Podrem sortir a les 12 de la nit i oferir aquesta dada d’una manera inapel·lable en lògica democràtica? ¿Depèn només de nosaltres? Si la resposta a aquestes preguntes és que sí, endavant amb la consulta el dia 9. No és qüestió d’obeir o de desobeir, sinó de poder-ho fer bé. Però si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és que no, el dia 9 -que és un dia important i ha de ser sonat- ens haurem de plantejar un altre objectiu, també necessari: fer visible al món que Espanya nega el dret a votar, impedeix als ciutadans expressar-se, no escolta ni vol escoltar ni vol saber, només vol imposar veritats metafísiques. Però aquest objectiu demana formats diferents. Haurem de pensar què fem per aconseguir-lo de la millor manera. Per preguntar, la consulta és la fórmula. Per protestar, les fórmules són unes altres. I al meu parer s’han d’assemblar com menys millor a una consulta. No fos cas que volent fer bé una protesta acabi semblant que fem malament un referèndum.