85 persones, més riques que mig planeta junt

BarcelonaEl món està cada cop més dividit entre rics i pobres. I les diferències entre uns i altres s'incrementen cada dia. Ho denuncia Oxfam en l'estudi Governar per a les elits, que es presenta avui, que també remarca que creix la influència política de les persones amb més capacitat econòmica. I lamenta, en aquest sentit, un "segrest democràtic". L'estudi recorda que, a finals del 2013, el Fòrum Econòmic Mundial situava l'increment de la desigualtat com la segona amenaça més perillosa del món per als pròxims mesos. Per això l'entitat confia que la reunió del Fòrum de Davos d'aquest any serveixi per impulsar canvis que frenin aquesta tendència a ampliar l'escletxa econòmica.

Més desigualtats

Un 1% de les famílies del món posseeixen el 46% de la riquesa

Tot i el context econòmic advers, els rics són més rics any rere any i el gruix de la població viu una situació econòmica més complicada. Una dinàmica que es repeteix pràcticament al conjunt del planeta -set de cada deu persones viuen en països on la desigualtat ha augmentat des del 1980- i que deixa dades contundents com que un 1% de les famílies estiguin en possessió de pràcticament la meitat (el 46%) de la riquesa mundial. O que la riquesa que acumula la meitat de la població sigui menor que la de les 85 persones més adinerades. Les desigualtats econòmiques, a més, no cessen i, durant el 2013, 210 persones van entrar al selecte club dels multimilionaris que superen els mil milions de dòlars de fortuna.

La base de dades dels ingressos més elevats del món (The World Top Incomes Database), que recull informació de 26 països, mostra com en tots aquests països menys en dos -Colòmbia i Països Baixos- el percentatge d'ingressos en mans dels més rics ha crescut. I això que, en realitat, les concentracions de riquesa són molt més elevades que el que recullen les xifres, perquè una quantitat considerable dels ingressos s'amaguen en paradisos fiscals. S'estima que 21 bilions de dòlars s'escapen cada any de tot control.

Afavorits per llei

La majoria de la població creu que el marc legal beneficia els rics

L'informe també fa una traducció més social d'aquestes desigualtats i alerta que la concentració de riquesa en mans de les elits genera una influència "inadequada" en l'elaboració de polítiques. Cita com a exemple els programes d'austeritat posats en marxa a Europa, basats en impostos regressius i retallades de despesa, que han perjudicat especialment, assegura, els sectors més pobres. En paral·lel, però, també es remarca una actitud més crítica de la societat envers aquesta influència econòmica sobre la política. Una enquesta feta a Espanya, el Brasil, l'Índia, Sud-àfrica, el Regne Unit i els Estats Units reflecteix que la majoria de la població creu que actualment les lleis estan dissenyades per afavorir els més rics. A l'Estat, vuit de cada deu enquestats estan d'acord amb aquesta afirmació. Per això els responsables de l'informe remarquen l'amenaça que representa que els més rics promoguin polítiques que protegeixen els seus interessos en detriment de la majoria i citen com a exemples la desregulació i l'opacitat financera, els paradisos fiscals o la reducció dels tipus impositius sobre les rendes més altes.

Una Europa austera

Les retallades sacsegen la vida diària de la població més pobra

Els programes d'austeritat impulsats a Europa, fruit de l'adversa situació econòmica, no han tingut els resultats esperats, segons l'informe. Així, mentre que "els col·lectius més pobres han estat els més perjudicats" per la política d'austeritat, el 10% més ric de la població ha vist com els seus ingressos no deixaven de créixer. La suma de les fortunes de les deu persones més riques supera el cost total de les mesures que ha aplicat la UE entre els anys 2008 i 2010 per estimular l'economia.

Com revertir la situació?

Fiscalitat progressiva, salari digne i fre als paradisos fiscals

L'estudi remarca que les persones reunides a Davos "tenen a les seves mans la capacitat de revertir el ràpid increment de desigualtats". I recomana, entre els canvis a tenir en compte, aspectes com evitar els paradisos fiscals, no utilitzar la riquesa econòmica per aconseguir favors polítics, donar suport a una fiscalitat progressiva, exigir que els governs destinin la recaptació fiscal a donar assistència sanitària, social i educativa als ciutadans; reclamar a les empreses salaris dignes i exigir a les elits econòmiques l'adhesió a tots aquests punts. Es fan, també, recomanacions polítiques, com incrementar la regulació dels mercat i frenar la capacitat de la gent amb més capacitat econòmica d'influenciar la política.