El Papa i els pecats del capitalisme

BarcelonaEl document de la primera exhortació apostòlica del Papa no ha generat indiferència. És rellevant la seva crida per reformar el papat i tornar a l'essència de l'Església, però també la reflexió sobre la tirania del sistema econòmic. "Hem de dir no a una economia d'exclusió i de desigualtat. Aquesta economia mata", va afirmar Francesc. El pontífex, que va subratllar que als mercats hi impera "l'especulació financera, una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista", va qualificar el sistema econòmic d'"injust en la seva arrel" perquè hi predomina "la llei del més fort". Les seves reflexions han provocat reaccions en el món eclesiàstic, polític, social i financer.

Les preguntes

1. ¿El Papa té un discurs anticapitalista?
2. Com aconseguirà construir una Església per als pobres?

Arcadi Oliveres (ECONOMISTA I PRESIDENT DE JUSTÍCIA I PAU): "Els poders que envolten el Papa són perillosos i nefastos"

1. "Si ens fixem en la doctrina social de l'Església, que es remunta a molts anys enrere, des de sempre s'ha produït una crítica severa al capitalisme ferotge. Només cal recuperar les encícliques de caràcter social. Amb les ressenyes que he llegit sobre el document fet públic dimarts pel papa Francesc, aquesta crítica encara és més severa".
2. "Al marge de la cúpula de l'Església catòlica hi ha els fidels. La cúria ha estat un obstacle fins ara per aconseguir aquesta Església per als pobres que demana Francesc. Tinc la sensació que els poders fàctics pressionen per fer cas omís al Papa. I a la cúria, tan conservadora, també li posen traves. La feina que planteja Francesc és molt complicada. Per aconseguir-ho, hauria d'intentar fugir d'aquests poders que l'envolten, que són perillosos i nefastos".

Antoni Abad (PRESIDENT DE LA PATRONAL CECOT): "Per al teixit empresarial, Francesc podria ser un aliat"

1. "Quan el papa Francesc diu «no a l'economia de l'exclusió i a l'especulació financera» em suggereix que intentarà trencar amb les oligarquies, les elits extractives, els cercles de confiança, especialment en països poc democràtics. Vivim en una societat desitjosa d'equitat, eficiència i meritocràcia, que es defensa d'aquestes oligarquies per immobilistes i perquè miren per elles i no per l'interès general. Per al gruix del teixit empresarial, que som mitjana i petita empresa, i per a tot el sector empresarial amb responsabilitat social, el papa Francesc podria ser un aliat".
2. "M'agradaria interpretar el full de ruta del seu pontificat com un símptoma global de la cultura del canvi. Això és una bona notícia perquè la cultura del canvi, com la de l'esforç, és necessària i inherent a qualsevol empresa, tot i que aixequi reticències en molts àmbits. Ja ho he dit més d'una vegada, però ho torno a dir: res no és més permanent que el canvi".

David Fernàndez (DIPUTAT DE LA CUP): "El Papa ha de començar per casa seva, per la riquesa de l'Església"

1. "És evident que el Papa té un discurs diferent i, en el poc temps que fa que el sentim parlar, s'ha posicionat molt sovint a favor de les majories empobrides, i això, per si sol, ja és una novetat. No sé, per això, si el discurs es pot titllar d'anticapitalista, no ho és nítidament, però sí que és cert que connecta amb una tradició de base de l'Església molt perseguida, amb símbols com Casaldàliga i Leonardo Boff. El seu discurs és innovador, contrari a moltes coses, però l'Església encara té molta feina portes endins".
2. "L'Església catòlica té molt poder econòmic i hauria d'aplicar les Sagrades Escriptures. Té elements com el Banc del Vaticà i, només mirant a l'Estat, és propietària de nombrosos edificis que podria socialitzar. El que ha de fer el Papa és començar per casa seva, que miri la riquesa de l'Església i la posi al servei de les majories socials. Podria començar, per exemple, per demanar a la Conferència Episcopal Espanyola que pagui l'IBI i deixi de ser una privilegiada fiscal".

Josep Torrens (PORTAVEU D'ESGLÉSIA PLURAL): "Bona part del seu discurs va dirigit a la mateixa Església"

1. "El discurs expressat per Francesc és el discurs de l'Evangeli i en bona part de la doctrina social de l'Església, però expressat amb paraules contundents i entenedores. El Papa posa de manifest que els diners, les estructures, el temple, la religió, només prenen sentit quan estan al servei de les persones i de manera especial al servei dels més necessitats i febles. El Papa fa una denúncia clara de qualsevol sistema polític i econòmic que no compleixi aquesta missió, sigui quin sigui. El bé comú no pot quedar segrestat per l'interès particular i la sobirania dels pobles no pot estar segrestada pel poder econòmic i financer, ni per qualsevol altra. L'exhortació del Papa és una crida a desvetllar les consciències i assenyala que la direcció que està prenent la nostra societat ens porta cap al desastre".
2. "Fent que l'Església sigui pobra, que posi tot el que té, material i espiritual, al servei dels que ho necessiten. Canviar els costums mundans que arrossega. Deixant d'anunciar-se ella mateixa per anunciar Jesús, retornant la dignitat i l'autoestima als que l'han perdut o els hi han pres, convertint-se en la veu dels que no compten. Francesc té molta feina i segurament la lluita principal l'haurà d'afrontar en el si mateix de l'Església. Per aquest motiu, bona part de la seva exhortació va dirigida a la mateixa Església, a denunciar els hàbits de poder que arrossega de segles i que l'han allunyat de Jesús i de les persones".

Xavier Morlans (CA

1. "Francesc és fidel a la doctrina social de l'Església, que han sostingut totes els papes del segle XX i XXI: el capitalisme llibertari que no accepta ni cap control de l'estat ni cap responsabilitat social és antihumà i anticristià".
2. "Cada catòlic ha de fer una opció preferencial pels pobres en la seva mentalitat, com a actituds i accions. I les estructures institucionals de la cúria de Roma i de totes les Esglésies diocesanes han de proposar-se com a objectiu principal l'anunci de l'Evangeli i el servei als pobres".

Gest de transparència al Banc del Vaticà

Aquest any, per primer cop, l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut com a Banc del Vaticà, ha presentat el seu balanç anual. Un pas que s'inclou en la complicada operació de transparència -a l'estiu, sense anar més lluny, es va detenir un prelat del Vaticà per haver intentat fer entrar 20 milions d'euros de Suïssa a Itàlia- que impulsa Francesc. Per tancar el 2012, va declarar uns beneficis nets de 86,6 milions, dels quals 54,7 s'han destinat al pressupost de la Santa Seu. Fins ara la banca vaticana no publicava els comptes i s'havia inclòs a la llista negra de les institucions financeres.