Yorick Gómez: "La renúncia de Benet XVI ha estat molt coherent"

Ciutat Del VaticàYorick Gómez és un reputat llatinista, nascut a Roma, fill de pare català i mare australiana. Ha conegut el papa Benet XVI i hi ha treballat, i la seva és una veu autoritzada per parlar de Joseph Ratzinger, ara que la seva figura ha quedat amagada rere l'actualitat del conclave.

Ha conegut personalment el papa Benet XVI. Com el definiria?

Es podria definir com un bon pare. Un bon pater familias , que pensa molt en els seus fills. Jo el vaig conèixer quan encara era cardenal arran d'uns estudis sobre la llengua llatina. Volia consell i ell és una veu important sobre el tema, i vam començar a trobar-nos per parlar-ne. Em va ajudar molt. Gràcies a aquesta col·laboració he pogut publicar el llibre Pretiosus thesaurus: la llengua llatina en l'Església, avui .

Diuen que Ratzinger impressiona.

Sí. A mi em va impressionar molt i també la seva opinió sobre l'ús de la llengua llatina. Ell creu que no s'hauria de perdre perquè representa les arrels de l'Església i del cristianisme. Pensa que és important conservar la tradició.

Per què creu que ha renunciat?

Crec que per un sentit de responsabilitat. És un fet molt nou, però el món està canviant, i si l'Església no canvia amb el món es quedarà enrere. És un gran exemple, molt positiu. I és un gest de gran responsabilitat i generositat.

El va sorprendre?

A mi em va semblar molt coherent amb la seva manera de ser, però és cert que ningú s'ho esperava. En llatí hi ha la consecutio temporum i la consecutio actionum . Aquesta decisió encaixa amb la segona definició, que és la conseqüència de les accions. Com a bon llatinista, ho ha dut a terme, i jo crec que ha fet molt bé.

En les trobades, de què parlaven?

Del llatí. Vam parlar molt que les misses es tornessin a fer en llatí. Ell ho volia i es va malinterpretar com si fos una decisió conservadora. No és així. Ell només volia donar la possibilitat que la missa també es fes en llatí. És un home que barreja tradició i modernitat, i el definiria com un tradicionalista molt modern, perquè la idea de tornar a fer la missa en llatí és moderna. I té el seu sentit perquè és una llengua super partes , ecumènica, i pot agrupar gent de tot el món. És un element molt més que lingüístic; és litúrgic i social.

¿Li havia comentat la seva voluntat de renunciar?

No. La veritat és que no em va comentar mai res d'això. La nostra ha estat una amistat basada en l'amor comú per una llengua.

Parlaven en llatí?

Sí, algunes coses les parlàvem en llatí. De fet, l'anunci de la renúncia el va fer en llatí i només una periodista italiana va entendre el que deia.

¿Pensa que amb el nou papa el llatí pot retrocedir a l'Església?

No ho crec. Penso que el camí de Ratzinger és el bon camí. Cal valorar bé aquesta tradició. La llengua és molt important, els catalans ho sabeu prou bé, i per a l'Església també ho és. El que ha fet Benet XVI ha estat eliminar els extremismes. Abans d'ell tot era blanc o negre, i ell ha obert una tercera via, en què les opcions estan obertes, i és la correcta.

Quin tipus de papa creu que hauria volgut Ratzinger?

Ell sap que és l'Esperit Sant qui s'encarrega d'això. Si ell hi hagués volgut intervenir, influir-hi d'alguna manera, no hauria deixat el càrrec. La seva decisió és un acte de fe.

¿Pensa que és més feliç des que va retirar-se a Castel Gandolfo?

Ara tornarà a fer el que li agrada: llegir, estudiar, escriure i tornar a passejar, a parlar amb la gent, com quan era cardenal i li agradava caminar pel Borgo Pio, a prop del Vaticà.