El fenomen 'youth hostel' es desborda a Barcelona

BarcelonaLa inauguració d'un enorme youth hostel , de vuit plantes i capacitat per a més de 600 persones, ha canviat radicalment el paisatge del carrer de Còrsega de Barcelona en pocs mesos. Els veïns han passat de conviure amb petits comerciants com una farmàcia, un taller de cotxes, un forn de pa i una botiga de mobles a compartir els carrils amb grans autocars aparcats i les voreres amb grups de joves estrangers carregats amb motxilles i negocis de lloguer de bicicletes i escúters.

El nombre d'albergs de joventut a la ciutat s'ha multiplicat en pocs anys. Només aquest 2013, segons dades del departament de Benestar Social de la Generalitat, se n'han obert 14 de nous, i sumen un total de 67. La caiguda dels preus de l'habitatge, deguda a la crisi immobiliària, ha propiciat l'obertura d'aquests nous establiments, que tenen poc a veure amb els albergs tradicionals: són nous, de disseny, moderns i adaptats a les noves tecnologies. S'han professionalitzat, exploten una marca, una temàtica, tenen pàgina web pròpia i uns departaments de màrqueting molt potents per sobreviure a la dura competència que s'ha generat. "La gran inversió la fem aconseguint que la gent ens conegui", explica Carles Gras, director de la cadena d'albergs Equity Point. Gras, que també presideix l'Associació Catalana d'Albergs Turístics, apunta una de les claus del canvi que ha experimentat el sector: "Ens hem modernitzat, ja no oferim habitacions amb 14 llits, sinó amb sis o vuit com a màxim". Conserven, això sí, una característica fonamental dels albergs de joventut tradicionals: el baix preu.

Canvis en l'entorn

"Els grans operadors internacionals d'allotjament juvenil feia anys que volien venir a Barcelona", assegura Carles Gras. I ara han aprofitat l'oportunitat d'accedir a blocs de pisos sencers. Els petits empresaris, que ja tenien un o dos albergs, ara en tenen tres o quatre. "L'oferta legal ha doblat els llits en dos anys", concreta Gras, que admet que l'entrada i sortida constant de gent dels immobles pot ocasionar sorolls i molèsties, però creu que l'impacte per als veïns dels barris no ha de ser necessàriament negatiu: "Els clients d'un alberg utilitzen la botiga del costat. Donem vida als petits comerciants del voltant", defensa.

La tendència a descentralitzar la presència de turistes cap als barris concèntrics de la ciutat fa anys que s'intenta dur a terme a altres ciutats europees, com Londres, per descongestionar els espais més carregats i, de passada, dinamitzar altres zones. L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el Pla Districtes per desconcentrar les àrees més saturades de la ciutat, però els experts alerten que calen estratègies perquè el traspàs d'oferta turística no afecti el ritme de vida dels barris.

Més que un simple allotjament

Ho han comprovat els veïns de Gràcia, durant l'última festa major, que s'ha confirmat com un fenomen turístic. Un dels responsables del premiat carrer Progrés, Dani Vázquez, atribueix l'augment de visitants estrangers a "tots aquests hostels que han omplert de turistes el barri". Un dels albergs oberts fa poc a Gràcia està situat a l'estret carrer de Terol. El grup Sant Jordi Hostels, que ja tenia tres establiments al centre de la ciutat, va apostar per la particular idiosincràsia del barri en el seu pla d'expansió empresarial. Eduardo Castro és director de màrqueting de l'empresa i justifica la decisió: "Intentem fer coses diferents: fem albergs temàtics i busquem barris alternatius com aquest per atreure un públic molt concret".

L'argentí Jeremías Maio ha estat 40 dies voltant per Europa amb un amic i tanquen el viatge a Barcelona. El jove de 23 anys destaca que en aquests albergs modernitzats "reps gairebé un servei d'hotel". Però amb l'afegit que "coneixes gent, trobes persones interessants i t'expliques els viatges".

El gerent de Sant Jordi Hostels, Luiz Campos, sintetitza l'essència del negoci: "Aquí la gent no ve només a dormir, ve a conèixer altres persones". Per això organitzen activitats conjuntes com sopars i sortides nocturnes. "És el tipus d'establiment ideal per a qui viatja sol", afegeix Campos, i afirma que basen el seu servei en l'atenció personalitzada perquè saben bé que "la gent ve amb aquestes expectatives". Amb aquesta filosofia, la companyia ha duplicat el nombre d'albergs en tres anys i ja prepara l'obertura d'un nou establiment.

El perfil de client dels albergs juvenils està molt ben definit: el 90% són joves estrangers de 18 a 28 anys. En concret, a l'alberg del carrer de Terol els turistes nord-americans suposen un 40% dels clients i els australians un 30%. Només un 20% dels clients provenen d'Europa.

La nord-americana Leah Kurtz és una professora de 31 anys que acaba de ser traslladada a Barcelona, a l'American School. Mentre busca pis, en lloc d'allotjar-se en un hotel, s'està en un alberg de joventut. El motiu és simple: "El preu", reconeix. La professionalització dels albergs podria inquietar els hotelers de Barcelona, que veuen com un competidor ofereix serveis semblants a un preu molt inferior, però Carles Gras no creu que els dos sectors es trepitgin els interessos. "A l'alberg la gent busca experiències, conèixer gent. Qui vol tranquil·litat va a un hotel", resumeix Gras.

El director general del Gremi d'Hotels de Barcelona, Manel Casals, admet que l'èxit dels albergs els deu haver afectat en un petit percentatge, però recorda que la planta hotelera de Barcelona "compta amb 70.000 llits, és moderna, es renova constantment, i està més que consolidada". Els albergs, en canvi, comptaven a finals del 2012 amb 5.056 llits.

Competència inassumible

Tant els empresaris d'albergs com el sector hoteler coincideixen en el perjudici que suposa la proliferació de l'oferta de llits il·legals a la ciutat, que també ha explotat arran de la caiguda del preu de l'habitatge. Pisos que operen sense llicència i amb uns preus inassumibles pels establiments regulats.

Manel Casals adverteix del risc de cremar el model i Carles Gras avisa que "l'oferta s'està disparant: cal regularitzar-la o algú haurà de tancar". I alerta que les autoritats tenen bones intencions, però estan desbordades.