CONSTRUCCIÓ EUROPEA, EL CONTROL SOBRE LA BANCA
Efímers Tema del dia 04/11/2014

El BCE pren les regnes de la vigilància dels bancs europeus

Els governs estatals perden la potestat de supervisar les 120 entitats més grans de la zona euro

Isaac Lluch
4 min

MunicMai més. Una crisi financera com la del 2008 no s’ha de tornar a produir mai més a Europa. Per això a partir d’avui el Banc Central Europeu (BCE) assumeix la vigilància dels 120 bancs més grans de l’eurozona. L’anomenat Mecanisme Únic de Supervisió Bancària (MUS) comença avui a operar sota la presidència de la francesa Danièle Nouy amb l’objectiu de dotar de més estabilitat el sistema financer europeu i de reconèixer amb més previsió els problemes dels bancs.

La posada en marxa del MUS es pot considerar el projecte d’integració europea més gran des de la introducció de l’euro el 1999 i la reacció més important a la crisi de la moneda unitària. Ja fa dos anys que els ministres de Finances europeus es van començar a imaginar la unió bancària i aquest nou mecanisme que s’activa avui és la conseqüència d’aquella visió. “El MUS és una fita capital per aconseguir resistència i solidesa davant la crisi financera”, va assegurar el vicepresident de la comissió econòmica i monetària del Parlament Europeu, l’alemany Peter Simon. “Aquest mecanisme és un pilar essencial per a la unió bancària”, va assegurar Nouy des de Brussel·les, i va destacar que la supervisió dels bancs arriba ara al seu “moment àlgid”.

Nouy va instar a celebrar la posada en marxa de l’organisme que presideix sense “caure en la complaença”. En aquest sentit, la dirigent del MUS va advertir que les proves d’estrès fetes a la banca per comprovar la seva salut no són suficients per possibilitar que flueixi el crèdit a les empreses que ho necessiten. “Cal millorar la situació econòmica general”, va dir Nouy.

La prèvia dels tests

Les proves de resistència efectuades durant els últims 12 mesos als principals bancs europeus van entendre’s com el preàmbul perquè el BCE pogués encarregar-se del mecanisme únic de supervisió bancària. Els tests pretenien evitar que bancs arruïnats es colessin sota el sostre del nou MUS, i 25 entitats van suspendre, segons els resultats publicats fa poc més d’una setmana. Tretze bancs, sobretot d’Itàlia i Grècia, hauran d’aconseguir fins a mitjans del 2015 un total de 9.500 milions d’euros en capital fresc.

Els treballadors del MUS, un miler dels quals provenen del BCE, es dedicaran a examinar els bancs. Fins ara eren els mateixos estats de l’eurozona els que es feien responsables de la vigilància de les seves entitats. Ara tota la banca serà sotmesa a uns mateixos controls. La direcció de cada grup d’inspecció no pot procedir del mateix país que el banc que està revisant. A més a més els equips de treball han de rotar i no es poden encarregar d’un mateix banc durant gaire temps per no aixecar cap mena de sospita de fer els ulls grossos o d’autocomplaença. Entre les noves regles que porta el MUS també hi ha l’obligatorietat que, com a mínim un cop per trimestre, els bancs entreguin informació sobre el seu capital propi, la seva cartera de valors i els seus crèdits.

L’establiment de la vigilància bancària ha arribat sota una extrema pressió de temps. Des que es va aprovar, la implementació del MUS s’ha preparat en un sol un any. Danièle Nouy s’ha afanyat a reunir els millors revisors de cada país per controlar sota criteris unificats els bancs més importants de l’eurozona. La presidenta d’aquest mecanisme vinculat al BCE ha promès que en l’exercici del seu càrrec tindrà com a objectiu “una supervisió dura, justa i independent”. El cert és que fins ara els òrgans supervisors nacionals s’havien guanyat la reputació de ser massa tous en l’examinació de les seves institucions financeres. Al capdavall, els bancs són sovint els principals financers dels estats.

Confiança i crítiques

Una vigilància conjunta sobre les grans entitats financers ha d’aportar estabilitat al sistema bancari. Per restablir-hi la confiança, els líders polítics europeus només han vist una institució capaç de possibilitar-la: el BCE.

D’aquesta manera, l’entitat que presideix Mario Draghi guanya poder i assumeix l’ampliació de competències més important des que es va introduir l’euro. A partir d’avui ja no és només banc central, sinó que a més es converteix en vigilant de bancs, i això el pot fer entrar clarament en un conflicte d’interessos, segons apunten els crítics. “En el futur es podria caure en aquest conflicte quan per un atractiu creixement econòmic fossin necessaris uns interessos més alts, que podrien ser negatius per als bancs dèbils, sobretot del sud”, raona l’economista en cap del Commerzbank, Jörg Krämer.

La majoria d’experts estan d’acord que l’agrupament de funcions com a ens emissor i com a vigilant bancari que ha d’assumir el BCE no és l’òptim. Sembla un clar inconvenient que l’ens dirigit per Draghi hagi de prendre al mateix temps decisions de política monetària que poden influir en la situació dels bancs que supervisa.

Draghi al·lega, però, que el BCE i el MUS estan ben separats organitzativament. No obstant, segons els crítics això no arribaria a garantir la presa de decisions de manera realment independent en els casos més seriosos. El conflicte d’interessos rau en el fet que el BCE d’una banda proporciona diners als bancs i de l’altra decideix sobre la qualitat dels valors de capitals d’aquestes institucions.

De fet, un grup de catedràtics econòmics alemanys ja han posat en qüestió el projecte de la unió bancària i hi han elevat recursos. Afirmen que el Banc Central Europeu rep més poder del que li correspon. “El BCE corre el perill de convertir-se en un porc que dóna ous”, va expressar metafòricament l’expresident del Bundesbank, Axel Weber, en relació a totes les missions que a partir d’ara se li encarreguen al guardià de l’euro.

Altres experts, però, subratllen que el BCE sempre ha demostratla seva independència. I l’última mostra ha sigut en el test de resistència a la banca, en què han suspès nou bancs italians tot i que Draghi és d’aquesta nacionalitat.

El MUS, doncs, promet posar sota la lupa els models de negoci dels bancs i ser més dur en l’examen que els supervisors nacionals d’abans, tant si eren espanyols com francesos, italians o alemanys.

stats