L’Estat va fer ahir de Goliat i va mostrar la seva musculatura davant un David que s’havia passat tres dies fent ziga-zagues i clavant-li puntades de peu. David sap que no pot guanyar Goliat en un combat de tu a tu, en un xoc frontal, i per això busca posar-lo nerviós, fer-li perdre els papers, el burxa per obligar-lo a mostrar-se tal com és, un gegant poderós, formidable, amb una força descomunal capaç de fulminar qualsevol adversari amb un cop sec, brutal, definitiu. I precisament perquè aquesta és la imatge que projecta, Goliat no és estimat per les opinions públiques, que se solen alinear amb els Davids del món que gosen qüestionar les relacions de poder i es rebel·len contra l’ordre establert. Per això, si David aconsegueix sobreviure moltes hores en el combat, cada vegada tindrà més possibilitats de guanyar, perquè el públic corejarà el seu nom i Goliat es trobarà desorientat i sorprès perquè la previsible victòria per KO no arriba. Llavors, si és hàbil, potser David tindrà una oportunitat. Només una.
