Mas obre el calendari de les plebiscitàries

BarcelonaEls consellers nacionals de CDC arribaven ahir al matí a Bellaterra, a l'hotel del campus de la Universitat Autònoma on el partit celebra les reunions del màxim òrgan entre congressos, un pèl desconcertats. Les paraules d'Artur Mas a Catalunya Ràdio dijous en què va concretar el pla B si l'Estat no pacta la consulta sobre l'estat propi a la qual aspiren el conjunt dels partits de tradició democràtica catalans, i la lectura que alguns en van fer en clau de reculada -més després de la reunió a la Moncloa el 29 d'agost amb Mariano Rajoy avançava per l'ARA divendres- inquietaven els quadres i l'entorn del partit.

Si ho jutgem per com va acabar la reunió, i per l'opinió de destacats consellers nacionals, el discurs de Mas -parcialment en castellà per no ser "malinterpretat" a Madrid- va tenir un efecte balsàmic. Alguns seguien recelant de la necessitat de donar a conèixer el pla B, però la comunió amb la manera com Mas està pilotant el procés i amb el fons és total. Hi va haver poques intervencions (menys que en altres consells) i cap va esmenar el full de ruta de Mas.

Joc a dues bandes

En el seu discurs el president va ironitzar amb la necessitat que té de refermar-se constantment en la seva intenció (la desafecció cap als polítics, que va lamentar, hi té alguna cosa a veure, segons ell) i d'haver de repetir-se perquè no hi hagi dubtes. De fet, va recordar que la idea de les plebiscitàries l'havia llançat pocs dies abans de la campanya del 25-N. Mas va fer evidents dues coses: que ha de jugar a dues bandes per no erosionar l'aliança amb ERC i mirar de forçar una negociació amb Rajoy -per ara refractari amb el dret a decidir-, i que el globus de la consulta només "amb la legalitat catalana" es desinfla.

El president ha tornat a situar, com exigeix ERC, el focus en el 2014 i en la necessitat de fer la consulta aquell any d'acord amb el pacte signat amb Oriol Junqueras per garantir-se la investidura. De fet, a porta tancada el secretari d'organització i número dos de facto de CDC, Josep Rull, ja va deixar clar que a finals del 2013 hi haurà data i pregunta de la consulta, i va confirmar així el que al juliol va anunciar Jordi Turull, president del grup parlamentari, en una entrevista a aquest diari. És el pla A. I passa perquè Madrid autoritzi la petició de consulta i perquè es faci "acordada o tolerada", com a Escòcia. L'Estat té quatre maneres legals de fer-ho, segons l'informe del Consell Assessor per la a Transició Nacional que Rajoy ja té damunt la taula i que l'equip de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, estudia. Hi ha una cinquena via, la de la legalitat catalana. Fer una consulta sense "reconeixement internacional" ni acord (una via que fa mesos ja va descartar el conseller de Justícia, Germà Gordó) sembla desestimat. Mas va pronosticar, a més, que el Tribunal Constitucional segurament acabarà desactivant la llei de consultes sense autorització de l'Estat que tramita el Parlament. Què no faran, es va preguntar, si el 2010 ja van tombar un Estatut votat en referèndum.

I el pla A de la consulta pactada el 2014 té poc futur tenint en compte el que va admetre Mas, a porta tancada, al consell nacional. "¿Us imagineu que Rajoy ens autoritzés la consulta? No ho crec", va dir, segons diversos assistents. Així doncs, revelar el pla B de les plebiscitàries no té altra intenció que forçar una negociació per esgotar totes les etapes.

Però Mas també ha de pensar en ERC. Ahir va ser molt respectuós amb els socis. Cap retret en públic o en privat i un missatge clar: que "com a màxim" les plebiscitàries han de ser el 2016, una manera de dir que també poden ser el 2015. Els dirigents de CDC admeten que és poc viable esgotar legislatura si Rajoy veta la consulta i que caldrà pactar amb ERC quan se celebraran. Obrint el meló d'unes eleccions per ratificar l'aposta de l'estat propi, que immediatament després hauria de proclamar el Parlament si hi hagués una majoria prou sòlida, és el mateix Mas el que situa la data d'aquests transcendents comicis com a objecte de negociació. Els dirigents de CDC sostenen que, malgrat la dependència política d'ERC, qui gestiona el calendari és Mas, "perquè si trenca, Junqueras passa a la història com el que esguerra el procés". Així, segueixen apostant per guanyar temps per edificar estructures d'estat imprescindibles per afrontar el desafiament, com ara la Hisenda pròpia, que el Govern tempteja.

Ni pensar en la prohibició

De la possibilitat (remota però no impossible) que l'Estat impugni unes plebiscitàries perquè considera que desborden els objectius d'unes autonòmiques, Mas va dir, senzillament, que no hi volia "ni pensar", i menys quan tots els partits s'hi presentaran amb programes no violents.

Mas necessita escenificar el diàleg amb Rajoy i fa concessions, com parlar de la "pregunta o preguntes". Tot per obrir un escenari que li permeti guanyar temps i carregar-se de raons. Altres, com Alfredo Pérez Rubalcaba, líder del PSOE, es feliciten d'un desglaç que a hores d'ara sembla més virtual que real.