Plegar o resistir en el càrrec

BarcelonaJosep Maria Cullell

El 18 de novembre de l'any 1994, Cullell presentava la seva dimissió com a conseller de Política Territorial. Ho feia després que es fessin públiques unes converses comprometedores que revelaven pressions per requalificar uns terrenys a Sant Pere de Torelló i permetre que el seu cunyat, Joan Vilaró, es vengués una finca. La seva credibilitat també havia quedat tocada pel fet d'haver treballat durant dos anys per a l'empresari Javier de la Rosa. Tan convençut estava de la seva innocència que el dia de la seva dimissió va proposar crear una comissió d'investigació al Parlament per aclarir si la seva actuació havia estat correcta. El mateix Parlament el va exculpar l'any següent de l'acusació de tràfic d'influències. Però Cullell, un dels fundadors de Convergència, ja no va tornar al Govern de Jordi Pujol.

Jaume Roma

Quan Cullell es va apartar de la conselleria, Pujol va confiar-ne el timó a Jaume Roma, que no va durar ni un any al Govern. Roma, que abans havia estat un alt càrrec de Sanitat, va ser acusat per cinc subcontractistes d'irregularitats en les concessions d'obres en centres hospitalaris. A canvi, s'hauria construït un xalet de luxe. Roma va dimitir el 12 de juny del 1995 per evitar "l'erosió" de l'executiu. Però al cap de tres anys va ser absolt de totes les acusacions. Pujol li ret homenatge en les seves memòries.

Ferran Civil

Ja era vicepresident segon de la Diputació de Barcelona quan la justícia va començar a investigar l'alcalde de Cercs, d'Unió, per tres casos diferents de suposats delictes urbanístics i de prevaricació. Lluny de dimitir, Ferran Civil s'ha mantingut en els seus càrrecs, i dilluns fins i tot va ser ascendit a vicepresident primer de la Diputació.

Estanislao

Rodríguez-Ponga

L'abril del 2002, la Fiscalia Anticorrupció va demanar la imputació del llavors secretari d'estat d'Hisenda, Estanislao Rodríguez-Ponga, a més d'altres exconsellers del BBVA, per un cas de fons de pensions opacs. Malgrat la pressió del PSOE perquè dimitís, Rodríguez-Ponga va qualificar d'"absolutament falses" les imputacions i es va mantenir en el càrrec fins que el PP va ser desallotjat del poder en les eleccions del 2004. El jutge Baltasar Garzón no va imputar-lo immediatament perquè ho considerava "prematur", però sí que ho va fer el 2005. Finalment va ser exculpat.

Jesús Gil

Empresonat l'any 1969 per una imprudència en el sector de la construcció, Gil va accedir a l'alcaldia de Marbella el 1991, i des de llavors va anar sumant causes per presumpta corrupció. Tot i el seu constant pols amb la justícia, aquest controvertit personatge es va resistir a dimitir, fins que el 2002, del tot acorralat i inhabilitat, va plegar.

Francisco Camps

El cas Gürtel va esquitxar el president valencià. Tot i els indicis que l'assenyalaven per haver rebut vestits per valor de 12.000 euros a canvi d'atorgar adjudicacions a la trama, Camps va tornar a obtenir la majoria absoluta en les eleccions del 2011. Però duraria poc en el càrrec. Abans de començar el seu judici per presumpte suborn passiu, va dimitir el 20 de juliol del 2012. Tothom donava per fet que Camps seria condemnat després d'escoltar en el seu judici les converses que havia mantingut amb acusats del cas Gürtel. Però un jurat popular va declarar-lo no culpable.

Vicente Albero

Ministre fugaç. Felipe González el va fitxar el 1993 i abans d'un any ja havia plegat, en saber-se que havia defraudat en la venda d'accions d'una empresa tèxtil. La pressió del PSOE no li va deixar altra opció. El 2003, Bloc - Esquerra Verda el va situar en les llistes per a les eleccions valencianes.

Josep Borrell

Apuntava a rellevar Felipe González al capdavant de les llistes del PSOE. De fet, havia guanyat les primàries el 1998. Però l'any següent va renunciar a presentar-se com a candidat a la Moncloa després que dues persones de la seva confiança fossin investigades per frau fiscal i suborn. Poc després, Joaquín Almunia va ser elegit candidat socialista per a les eleccions del 2000.

Enrique Lacalle

Aquest exdirigent del PP ha anat esquivant les sospites. El 1997 va declarar per presumpte finançament irregular, però es van arxivar les diligències. El 2000 va negar les acusacions d'haver-se beneficiat de la venda d'un hotel a Tenerife.

Maria Antònia Munar

Va arribar a ser la dona amb més poder de les Illes, però la seva caiguda, assetjada ja per quatre casos judicials, va ser fulminant. Munar havia arribat el 2007 a la presidència del Parlament balear, però a finals d'aquell any ja va haver de declarar com a imputada per suposada corrupció en la venda d'un terreny a Palma. Va haver de dimitir el 2010, pocs mesos abans de ser condemnada a cinc anys i mig de presó pel cas maquillatge , per prevaricació, frau a l'administració i falsedat en document oficial.