Publicitat
Publicitat

LA QÜESTIÓ CATALANA EL PAPER DE LA SANTA SEU

Rouco va instar el Vaticà a oposar-se al 9-N

El cardenal va pressionar sense èxit el secretari d’Estat per forçar un gest contra el procés sobiranista

Va ser una reunió tensa a les dependències del Vaticà. D’una banda, l’arquebisbe de Madrid i llavors president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela; de l’altra, el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin. Sobre la taula, el procés sobiranista català. El diari ARA ha pogut reconstruir a través de diverses fonts els detalls d’aquesta trobada, que va tenir lloc el 30 de gener. Rouco volia que el seu últim servei com a cap dels bisbes espanyols fos un pronunciament explícit del Vaticà contra una possible independència de Catalunya. I va fracassar.

El cardenal de Madrid es va acomiadar de la presidència de la CEE dimarts passat subratllant les idees que han marcat el seu discurs dels últims vint anys: la destrucció de la nació espanyola, el laïcisme, el relativisme i la brutal desprotecció que pateixen el matrimoni i la família. L’endemà, l’arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez -de tarannà més moderat-, va ser escollit president dels bisbes espanyols. Conscient del final del seu cicle -la Santa Seu ha de decidir en els pròxims mesos qui el rellevarà al capdavant de l’arquebisbat de Madrid-, Rouco Varela fa temps que intenta protegir el llegat de dues dècades de discurs conservador. I la defensa de la unitat d’Espanya formava part d’aquest llegat. Amb aquest objectiu va viatjar a Roma per veure’s amb Parolin en una trobada en què, segons algunes fonts, també va comptar amb la presència de dos cardenals espanyols membres de la cúria, Antonio Cañizares i Santos Abril.

Fonts coneixedores del contingut de la reunió apunten a l’ARA que Rouco va expressar de manera diàfana el seu missatge: va instar la Santa Seu a fer pública una desautorització explícita del procés sobiranista, així com dels eclesiàstics arrenglerats amb el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya. Rouco també va reclamar a Parolin que en la visita ad limina dels bisbes catalans programada a Roma per al 7 de març el papa Francesc els recordés quin havia de ser el seu paper. Parolin es va mostrar sorprès i indignat per les pressions de Rouco, i li va recordar que el Vaticà es nega a barrejar política i fe.

Rouco havia anat a Roma després que l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, afirmés que “un eventual estat català seria reconegut pel Vaticà”. Les paraules de Soler, formulades el 23 de gener en el cicle de col·loquis Moment Zero, organitzat pel diari El Punt Avui, van irritar el cardenal, que va pressionar per forçar una reprovació pública de la Santa Seu. Però el Vaticà no va atendre tot el que demanava el cardenal de Madrid. Els fets que es van produir els dies posteriors a la reunió ho demostrarien.

De tornada a la capital espanyola, l’únic que va aconseguir el president dels bisbes espanyols va ser un breu comunicat del nunci, Renzo Fratini. La Nunciatura Apostòlica a Espanya va emetre una nota firmada a Madrid el 4 de febrer, difosa a través de la Conferència Episcopal Espanyola, en què es detallava que les paraules de l’abat “són opinions de la seva exclusiva responsabilitat personal i no reflecteixen en absolut la posició de la Santa Seu”. Fonts consultades per l’ARA admeten que la breu nota -que reflectia una obvietat, que les opinions de Soler no són les del Vaticà- no va satisfer del tot l’arquebisbe de Madrid.

Les derrotes de Rouco

El cardenal tampoc va comptar amb la complicitat de Roma per desautoritzar el procés sobiranista català. El no a Rouco es va visualitzar en unes declaracions de Parolin al blog Vatican Insider -vinculat al diari La Stampa -, en el qual va respondre a una pregunta sobre l’escenari polític de Catalunya. “No crec que la Santa Seu hagi d’entrar en la qüestió catalana”, va afirmar el secretari d’Estat del Vaticà. Aquestes paraules coincidien amb la visita ad limina dels bisbes de Catalunya al Papa el 7 de març. Francesc no va alliçonar els representants de l’Església catalana, com hauria volgut Rouco. El pontífex va parlar amb els bisbes, encapçalats pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, de l’escenari polític català. El bisbe de Lleida, Joan Piris, sintetitzava aquest divendres l’actitud de Francesc. Piris afirmava que el Papa està “interessat” però no “preocupat” per la situació política a Catalunya. A la pàgina web del bisbat de Lleida, les paraules de Piris queden recollides així: “Del tema polític de Catalunya n’hem parlat obertament, no només amb el Papa, sinó també amb els responsables de la secretaria d’Estat”. “ Preocupació jo crec que no és la paraula. Jo només diria que el Papa està interessat per aquest tema [el procés sobiranista català]”, assegurava Piris. Les reflexions del bisbe de Lleida contradiuen les afirmacions de l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, que havia apuntat que Francesc estava preocupat per la possible “secessió” d’una part d’Espanya. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, també s’havia referit a la preocupació del Vaticà per la qüestió catalana.

La incomoditat dels bisbes

“Rouco és bel·ligerant i els bisbes catalans no tenen la mateixa actitud. I aquest tarannà els incomoda. Són dues maneres d’enfocar l’actuació de l’Església en la societat”, exposa una font que treballa estretament amb els bisbes. “I el discurs del Vaticà no és el discurs de Rouco”, afegeix la mateixa font. La decisió expressada per la Santa Seu de no mostrar ingerència en el procés sobiranista coincideix amb la posició defensada pels bisbes catalans.

Fonts consultades per l’ARA que el 7 de març van ser a Roma es remeten al document Al servei del nostre poble, de la Conferència Episcopal Tarraconense, per resumir el compromís dels bisbes amb Catalunya. “Rouco ha intentat que tot quedi com ell voldria”, admeten altres fonts coneixedores del paper que estan jugant els bisbes catalans i de la pressió que ha exercit el cardenal de Madrid en els últims mesos, coincidint amb el final de la seva etapa al capdavant de la CEE.

L’únic triomf parcial de Rouco Varela en els últims mesos seria el possible endarreriment de la seva substitució al capdavant de l’arquebisbat de Madrid. Tot i que s’especulava que Francesc designaria primer el substitut del cardenal de Madrid abans que concretar el relleu del de Barcelona -tant Rouco Varela com Martínez Sistach estan en edat de jubilació episcopal-, ara no es descarta que Roma afronti els dos relleus de manera paral·lela.

L’etapa de Blázquez: menys confrontació

L’arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, s’ha convertit aquesta setmana en el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) sense ser el candidat protegit per Rouco Varela. Tot i que en una entrevista concedida a la cadena Cope va referir-se a qüestions polítiques -“Al papa Francesc, com a tothom, li preocupa la unitat d’Espanya”, va afirmar-, de Blázquez se n’espera una etapa de moderació. És diferent de Rouco en les formes i conciliador en el fons. Els bisbes catalans confien a no trobar-hi oposició frontal. A diferència del seu predecessor, Blázquez no apel·la a la unitat d’Espanya com un “bé moral” a preservar. De tarannà dialogant, en l’etapa a Bilbao va ser imprescindible en la pacificació d’Euskadi. El novembre del 2007, quan va tancar l’anterior etapa a la presidència de la CEE, Blázquez va demanar perdó per “actuacions concretes” de membres de l’Església durant la Segona República i la Guerra Civil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT