Tota la fragilitat d’una figura de porcellana
Mas evita abordar les amenaces del PP del Masnou i fa una referència lleu als Pujol
Barcelona“Posa’m arròs a la cubana, però sense salsa de tomàquet”, demana David Fernàndez al restaurant del Parlament. Ja li he sentit dir alguna vegada que simpatitza amb el comunisme, però de baixa intensitat, sense salsa color de sang. L’estelada catalana ve de la cubana, diuen. “Toni Vall! Segueixo les teves crítiques de cine”, em diu Lluís Guinó, diputat de CiU i alcalde de Besalú. “Ah, doncs a vegades també faig crònica política”. “Sí, ja ho sé. Però em refio més de les crítiques”. Caram, deu ser un afalac. Un altre diputat de CiU, també alcalde -de Viella-, l’Àlex Moga, m’explica que el seu municipi és l’únic de Catalunya on la recaptació cinematogràfica ha pujat -un 40%- en relació al 2013. Veig arribar Núria Parlon i un destacat diputat del PP contorsiona el coll per seguir els seus passos amb la mirada. A l’altura dels malucs, concretament. Tot són bones notícies. Esperem que el discurs de Mas que obrirà el debat de política general també n’inclogui.
Tothom ja assegut i Núria de Gispert crida el president. Quan Mas comença a parlar entra Albert Rivera amb un got de cafè a les mans. Potser té por d’adormir-se. Ja avançat el discurs, detecto un senyor a la tribuna a qui un cafè li hauria anat bé per evitar les cabotades que està fent. Una pista: ja fa uns quants anys va mostrar cert escepticisme envers el glamur de les actrius catalanes.
Mas enumera accions del seu govern i deslleialtats i incompliments de Madrid. Unes quantes aportacions em criden especialment l’atenció i em permeto interpretar algunes claus connotades darrere les seves paraules. Diu que Catalunya és capdavantera en el reciclatge d’envasos domèstics. Recicla un 33% i l’estat espanyol un 20%. Els efectes de L’envàs, on vas?, sens dubte. Entre les dades optimistes a tenir en compte, Mas parla del Mobile World Congress -que no falti!- i de l’imminent acabament de la línia 9 del metro -vol dir, president?-. També apunta que està en cartera del Govern fer que s’emetin programes en llengües estrangeres als mitjans de comunicació públics. Gran notícia! Ja feia temps que desitjava el retorn de Muzzy. I anuncia “la implantació d’un model català de personal acadèmic a les universitats, per tal de retenir i captar calent”. Sí, sí, “calent”. Vol dir “talent”, però ja se sap que a les universitats ja no es folla com abans i és ben cert que cal un pla de xoc en aquest àmbit.
Passa llista a les estratègies del govern espanyol per posar bastons a les rodes de Catalunya i es mossega la llengua: “Hi ha coses que prefereixo no deixar per escrit en un discurs solemne com aquest”. Ja deuen estar al cas de l’afició per les fotos amables i gens violentes de determinats partits a la comarca del Maresme. Ja acabant, Mas afirma que, de cara a la consulta, el consens és una figura de porcellana que cal cuidar amb delicadesa. Una figura a prova de desobediències civils made in Junqueras, vaja.
El culebró de General Mitre
Fi del discurs amb una aportació improvisada no prevista: “Cal lluitar contra les irregularitats, les faci qui les faci”. Home! Així l’endemà ningú li podrà retreure que no hagi mencionat el culebró de l’any amb seu en un pis de General Mitre. Quedem-nos amb una imatge final: ja fora de l’hemicicle un estol de càmeres persegueix Junqueras. “Es deuen voler casar amb ell”, suggereix Alícia Sánchez-Camacho. L’Oriol ja fa temps que festeja, Alícia. Ves que no es quedi per vestir sants.
