La consulta fa via després de l'empenta de la Diada

BarcelonaDesprés del clam de la Via Catalana, que va reunir 1,6 milions de persones al llarg del país durant la Diada, la pilota de la consulta és a la teulada de les institucions. La reacció va ser immediata: el Govern i ERC es van comprometre a situar el referèndum al carril d'acceleració per pactar la data i la pregunta abans que acabi l'any, tal com ja fixa el pacte que van subscriure Artur Mas i Oriol Junqueras després de les últimes eleccions. "La manera que tenim els governs d'escoltar les majories és votant", va assegurar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en una frase de missatge doble que va tant dirigida a Madrid -on es va instal·lar el discurs habitual segons el qual la "majoria silenciosa" es va quedar a casa- com al flanc intern, que ara s'ha d'activar per fer possible una consulta el 2014.

El diagnòstic que la Via Catalana va ser un èxit va ser àmpliament consensuat per tots els partits sobiranistes. El repte, ara, és vehicular l'empenta que la cadena humana organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va donar al procés sobiranista. El debat, un cop establert que la consulta és irrenunciable i urgent, se situarà les pròximes setmanes al voltant de la data i de la pregunta. I és en aquest últim punt on les fissures existents al bloc sobiranista són més pronunciades.

El meló de la pregunta

Per què la pregunta és un assumpte tan delicat? Convergència, tal com va refermar dilluns, aposta per una pregunta clara i amb només dues respostes sobre l'estat propi, en la línia del que recomana el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) en el seu informe sobre la consulta. ERC és del mateix parer, com ahir va confirmar la seva secretària general, Marta Rovira. "Els ciutadans volen deixar de cridar independència per votar independència. Treballarem per fer-ho possible", va argumentar en roda de premsa. La tercera baula de l'acord de governabilitat, Unió, té una altra visió de la jugada i sempre s'ha posicionat a favor que a la consulta hi hagi més d'una pregunta. "El repte, doncs, és posar d'acord ERC i Unió", apunten fonts nacionalistes.

Els democristians, una mica incòmodes per la imminència del debat sobre la pregunta, s'escuden en el fet que és la comissió parlamentària pel dret a decidir qui haurà de definir els termes de la qüestió. "I hem d'intentar que no se'n despengi ningú", asseguren fonts democristianes. Existeix, però, un pacte dins de CiU: primer es defineix la data de la consulta i, després, la pregunta. El timing d'aquest acord indica que la data es definirà al llarg dels pròxims mesos i que la pregunta, segons dirigents consultats, es podria allargar fins a Sant Jordi del 2014.

En tot cas, aquest debat no es pot deslligar de la dinàmica pressupostària, que també ha d'accelerar-se al llarg de les pròximes setmanes. Dirigents consultats asseguren que la data no se solemnitzarà fins que s'aprovin els comptes per al 2014, que podrien ser tramitats al Parlament la segona setmana de desembre. Si l'acord no estigués llest en aquell moment, no es descarta que s'habiliti l'última setmana de l'any per fer-ho possible. ¿Vol dir això que els pressupostos són una condició irrenunciable que CiU posa a ERC a canvi de posar data? No és ben bé així. Es tracta, simplement, d'afanyar-se també amb els comptes.

Mentre es debaten els pressupostos, a Unió hi haurà moviment al voltant de la consulta. Tenint en compte que la cúpula insisteix que el democristià no és un partit independentista, els dirigents més propers a Josep A. Duran i Lleida observen amb bons ulls que hi hagi més d'una pregunta i que s'hi inclogui l'opció confederal. A ERC d'això no en volen sentir a parlar.

Pacte nacional en marxa

Quan CiU i els republicans van firmar el pacte d'estabilitat, es va organitzar la gestió del procés amb tres branques: el CATN -que té al forn un informe sobre la Hisenda pròpia i que seguirà emetent recomanacions sobre diversos àmbits de l'estat propi fins a la primavera de l'any vinent-, la comissió parlamentària i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al juny i que vol aglutinar el teixit social a favor de la celebració de la consulta.

Aquest pacte nacional va encarregar a Joan Rigol, expresident del Parlament i històric d'Unió, la redacció d'un document base que pogués ser firmat per totes les entitats que estan adherides a la plataforma. Segons fonts nacionalistes, el document de Rigol ja està del tot enllestit i es presentarà públicament dilluns vinent. Immediatament després, l'expresident del Parlament enviarà el text als agents socials implicats, que el firmaran en un acte solemne durant les pròximes setmanes. Els contactes que ha mantingut Rigol amb el PSC -inicialment fora del pacte nacional- no han fructificat.

Avís de Mas a Rajoy

Mas va aprofitar la ressaca de la Diada per advertir Mariano Rajoy que "no s'entendria" que la resposta a la carta que li va enviar fa setmanes demanant-li fer una consulta tanqués portes al diàleg després de l'èxit de la Via Catalana. "És gairebé obligat que s'avingui a negociar", va alertar Mas. La pilota és, un cop passada la cadena humana, a la teulada de la Moncloa.