Dossier 21/11/2012

Un document sense valor jurídic

Els juristes dubten de l'elaboració de l'esborrany de la Policia Nacional

Laura Díaz-roig
3 min
Un document sense valor jurídic

BARCELONALa polèmica política iniciada arran de la publicació al diari El Mundo de l'esborrany d'informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional s'ha traslladat als jutjats en forma de mitja dotzena de denúncies i querelles de Convergència, que obligaran a aclarir la procedència de les informacions que, entre d'altres, relacionen Artur Mas i Jordi Pujol amb el cas Palau. El ministeri d'Interior no ha estat capaç, de moment, de trobar l'esborrany d'aquest informe fantasma, desconegut també pel jutge que instrueix la causa del Palau, Josep Maria Pijuan, i del qual encara no s'ha identificat l'autor. Juristes consultats per l'ARA intenten aclarir els dubtes sobre la seva elaboració i el valor de la informació que conté.

¿La UDEF pot investigar sobre un cas judicialitzat?

Si ja s'està investigant, només el jutge pot ordenar noves proves

El jutge que instrueix el cas Palau, Josep Maria Pijuan, va ser clar divendres: des que, al maig, la Policia Nacional li va lliurar l'últim informe, no ha encomanat a la UDEF "cap altra investigació ni ampliació" relacionada amb el cas. "Si el cas està judicialitzat, el jutge té la competència exclusiva per ordenar noves proves o línies d'investigació", explica el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) Joan J. Queralt. Una afirmació que comparteix l'advocada penalista Olga Tubau, que afegeix que, en cas que la policia, en el transcurs d'una investigació, detecti un fet que pot ser delicte, ho ha de comunicar al jutjat. "Tota la policia és potencialment policia judicial perquè està a les ordres dels tribunals", diu. Per la seva banda, el professor de dret processal de la UB Lluís Caballol detalla que la policia, en cas de rebre informacions directes, pot prendre iniciatives però les ha de comunicar "immediatament" al jutge.

¿La policia podria haver comès una irregularitat?

Sí, si es prova que va actuar per iniciativa pròpia

Hi ha encara molts dubtes sobre la procedència de les informacions publicades, però si s'arriba a demostrar que la Policia Nacional va investigar pel seu compte els experts asseguren que podria haver comès una irregularitat. Queralt, però, va més enllà: "Si algú va donar l'ordre d'investigar sense informar-ne el jutge podria haver comès un delicte de prevaricació", assegura. Tubau, però, considera que es tractaria d'una irregularitat i només hi hauria delicte si s'acaba demostrant que l'informe conté falsedats.

Quin valor té un esborrany d'informe?

És un mer document de treball fins que es comunica al jutge

El diari de Pedro J. Ramírez parla en tot moment d'"esborrany" per referir-se a l'informe de la UDEF. "Un informe en un calaix no és un informe", diu Queralt, que, com la resta de juristes consultats, veu el document com una eina de treball intern. "El concepte esborrany atenua responsabilitats perquè té un component de provisionalitat", diu Caballol. Segons els experts, perquè el document tingui valor ha de ser traslladat al jutge. "Cap dada de la policia per si mateixa és prova. El jutge ho ha de valorar", assegura Caballol, que destaca que mentre és un esborrany la custòdia està clara. De fet, tots els juristes consultats coincideixen que la Policia Nacional era l'única que podia tenir accés al document -no inclòs a l'expedient judicial- i, per tant, qui l'hauria filtrat.

Com es verifica un compte a Suïssa?

Només el jutge pot demanar una comissió rogatòria

Segons el diari El Mundo , la Policia Nacional atribueix les informacions sobre els presumptes comptes de Mas i Pujol a Suïssa a "declaracions dels testimonis". "En cap cas la policia pot fer una comissió rogatòria [un procés per demanar informació bancària a autoritats d'altres països]", aclareix Caballol. L'advocada penalista explica que, en aquest cas, el jutge podria demanar a les autoritats judicials suïsses que sol·licitin la informació als seus bancs i, en cas que el país accepti la demanda de cooperació -que és el que passa habitualment-, el banc no s'hi podria negar. El procés, però, podria durar mesos.

stats