El Japó declara la guerra als estrangers

TòquioEn les últimes setmanes, el govern japonès ha accelerat un gir restrictiu en les polítiques migratòries que afecta de manera directa els estrangers que viuen al país. Amb increments dràstics de taxes, nous obstacles administratius i un control reforçat de la vigilància sobre els residents no japonesos, l’executiu de Sanae Takaichi presenta el paquet com un mecanisme per garantir “equitat i compliment de la llei”, però les mesures han despertat inquietud entre comunitats estrangeres i experts en drets civils.

El canvi més sonat és l’increment del capital mínim per obtenir el visat Business Manager, que passa de 5 a 30 milions de iens (166.110 euros), una barrera gairebé infranquejable per a petits emprenedors globals. Les noves disposicions inclouen també pujades dràstiques de tarifes que freguen l’absurd –de 6.000 a 40.000 iens (221 euros) per renovar un permís de treball i fins a 300.000 (1.661 euros) per obtenir la residència permanent– i l’ús del sistema My Number per rastrejar impagaments de pensions, impostos i assegurances. En paral·lel, el govern prepara restriccions per a la compra de terrenys, l'encariment de les taxes aeroportuàries exclusivament per a estrangers i prepara una assegurança mèdica obligatòria per als visitants, en un context en què Tòquio també redueix i elimina impostos a la població japonesa.

Aquest gir restrictiu no s’entén només com una resposta administrativa, sinó com un moviment polític calculat alimentat per la pressió de l’extrema dreta al país. La primera ministra, Sanae Takaichi, ha ordenat als ministeris que netegin el sistema i reforcin els controls per garantir que només els estrangers que compleixin estrictament la llei romanguin al Japó. Entre les mesures més polèmiques hi ha la voluntat de bloquejar l’accés a prestacions, com les ajudes per a cures infantils, que alguns estrangers sense estatus legal rebien fins ara. Organitzacions humanitàries denuncien que es tracta d’un discurs que criminalitza col·lectivament els no japonesos i legitima un clima on la sospita pren el lloc de la convivència.

Mentrestant, el govern insisteix que aquestes mesures no són xenòfobes, sinó merament “correccions del sistema” davant suposats abusos amplificats pels sectors més conservadors. Però el contrast és evident: mentre s’endureixen les taxes, les condicions per viure, treballar i, fins i tot, invertir al país per als estrangers, Tòquio accelera rebaixes fiscals majoritàriament per als nacionals. El resultat és una sensació creixent que el Japó s’allunya del model d’obertura que sovint predica i es replega en una idea restrictiva de comunitat, que pot fracturar encara més la relació entre la societat japonesa i una població estrangera molt minoritària essencial per sostenir el futur econòmic i demogràfic del país.

Un tret al peu

Les noves mesures arriben en un moment crític, amb un envelliment accelerat, mínims històrics de natalitat i una força laboral en retrocés. En aquest context, molts experts coincideixen que el Japó necessita atreure més talent estranger, no pas dissuadir-lo. L’enduriment actual podria tenir l’efecte contrari al que el govern afirma perseguir i convertir el Japó en un destí menys competitiu, en un moment en què Corea del Sud, Singapur o Austràlia flexibilitzen les seves polítiques per captar professionals.

Aquest escenari també reflecteix una tendència política més àmplia, on el discurs sobre “l’abús del sistema” per part d’estrangers ha anat guanyant pes en determinats sectors de la dreta. El govern Takaichi ha sabut capitalitzar aquesta narrativa, reforçant la idea que el país ha de protegir-se d’un ús indegut dels seus serveis públics. Tanmateix, les dades disponibles indiquen que els casos d’impagaments o fraus són molt minoritaris.

El resultat és un clima en què molts estrangers –fins i tot els descendents de japonesos i que fa dècades que viuen al Japó, paguen impostos i contribueixen plenament a la societat– temen que qualsevol error administratiu o desacord fiscal els pugui situar al límit de l’expulsió. A mesura que les polítiques es tornen més estrictes i el discurs governamental més hostil, creix el risc que el país consolidi una ciutadania de primera i una de segona categoria. I això, alerten sociòlegs i economistes, podria erosionar la reputació internacional d’un Japó que aspira a mantenir-se com un actor global obert i fiable.