Nazanin Armanian: "És la fi del règim dels aiatol·làs"

Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.

Què significa el que ha passat avui?

— És un conflicte amb diferents capes i lectures: global, regional i interna. Però els Estats Units i Israel han vist que era el moment d’atacar. Cal entendre d’on venim. Obama i Netanyahu ja van sabotejar el 2010 el programa nuclear amb un ciberatac. Durant aquests anys han acabat amb Bashar al-Assad, Hamàs, Hezbollah, tots patrocinats econòmicament per l'Iran. El 2024 van desactivar tot el sistema defensiu del país. I el mes de juny van matar trenta alts càrrecs dels de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Són els que dirigien el país i controlaven l’economia, i per això es va enfonsar. Fins al punt que la inflació es va disparar. 

I hem vist protestes inèdites.

— El que en ciències polítiques es defineix com a estat va desaparèixer el mes de juny passat. No hi havia llum, ni aigua. Per això a les protestes ja no hi havia només estudiants i dones, també els botiguers dels basars. Però els que governen pertanyen a una secta petita xiïta, s’han quedat un nucli dur de militars i clergues que estan en contra de tothom. I esclar, els americans i els israelians han vist que és el millor moment per desmantellar el règim. És una guerra absolutament desigual. Per una banda, tens la primera potència militar del planeta i, per l’altra, un règim tercermundista d’aiatol·làs. 

Aquest atac pot acabar amb el règim?

— Acabarà amb el règim. Jo ja parlo gairebé en passat, perquè és la fi del règim. Els únics que ara mateix saben on és [el líder suprem, l'aiatol·là] Khamenei és el Mossad [els serveis secrets israelians]. Crec que voldran donar algun component d’espectacle a la mort perquè Netanyahu es pugui posar les medalles. Podrà entrar a la història per ser qui va matar un dels criminals més brutals d’Orient. I si no és mort, morirà tant sí com no. 

Qui pot prendre el poder si cau el règim?

— Estem en una situació similar a la del 78. El règim del xa havia acabat amb totes les organitzacions, de manera que quan va esclatar una crisi, no hi havia líder per la revolució. Per això els Estats Units acaben trobant l'aiatol·là Khomeini, perquè el que més interessava en temps de Guerra Freda, era posar algú que no fos comunista. El van portar a França, tres mesos de publicitat i propaganda, i el van presentar com a líder de la revolució. Ara estan desempolsant Reza Pahlavi [el fill del xa enderrocat a la revolució deL 1979]. Perquè la realitat és que no hi ha líders progressistes que controlin la situació. Per això crec que el següent règim serà Reza Pahlavi amb un militar amb mà de ferro o si no, directament, un militar. 

Però els iranians no tenen memòria amb el que va ser el règim del xa?

— Tenen memòria, els espanyols, quan voten Vox? El mitjà que més es llegeix a l'Iran és finançat per l'Aràbia Saudita, que recolza el fill del xa. I el règim del xa va ser una dictadura semilaica; ara estem davant d’un feixisme islàmic medieval. El règim anterior només et matava si t’hi enfrontaves políticament. Ara t’executen per beure o ballar. Acaben de penjar una noia de 25 anys acusada de matar el marit. La van casar amb ell, molt més gran, quan tenia nou anys. Estem davant d'un dels règims més bàrbars del món, i la gent pot comparar i diu: bé, a l’època del xa podíem ballar i estudiar.  

Veu risc de guerra civil?

— No, no crec que aquest sigui el risc. A més, a l’Iran hi han conviscut sempre pobles diferents –àrabs, turcmans, kurds– sense problema. 

Què busquen els Estats Units?

— La gran batalla dels Estats Units és amb la Xina. I hi ha dos assumptes importants al golf Pèrsic. D’aquesta zona, surten cada dia 19 milions de barrils de petroli, i una gran part va a la Xina. Si els EUA volen mantenir l'hegemonia mundial, és vital controlar el golf Pèrsic. I el segon és el projecte de la Ruta de la Seda. La Xina s’ha col·locat pràcticament en tots els ports de la zona amb l’objectiu de facilitar el comerç i expandir la seva influència. Amb això, els Estats Units poden mirar d’evitar-ho. I després cal tenir en compte que els EUA estan perdent la batalla contra la Xina en els aspectes tecnològic i comercial. I en què s’està basant per mantenir la seva hegemonia? En la força militar. 

I la Xina pot intervenir per ajudar?

— No. La Xina només intervindria en un conflicte si és Taiwan. 

És cert el que diu Trump que l'Iran ha reconstruït el programa nuclear i que, per tant, és una amenaça?

— El règim pretén fabricar bombes nuclears, ara amenacen amb una “arma que sorprendrà els americans”, imagino que parlen d’una arma química. Però el règim no té capacitat de fabricar armes nuclears perquè els israelians i els americans ja han desmantellat aquest programa. Per tant, aquest argument és mentida, com ho eren les armes de destrucció massiva de Saddam. 

I Israel, què busca?

— Diverses coses. Normalitzar-se com a actor a la zona. L’islamisme ha estat per a Israel com una benedicció, perquè a través d’això han pogut fer desaparèixer el projecte nacional palestí i també desmantellar el Líban, l'Iraq, i ara l'Iran. Però darrere d’això hi ha també interessos econòmics. Davant de les costes de Gaza hi van trobar una enorme bossa de gas. Ho va trobar British Petroleum. I aquí hi ha un projecte de gasoducte per portar-lo de l'Iran cap al Mediterrani. Posar fi al règim garanteix les rutes comercials. I per als Estats Units també és important, perquè per lluitar contra la Xina han de debilitar Rússia, que és el soci principal de Xi Jinping ara mateix. I la millor manera de fer-ho és evitar que vengui el petroli als països europeus. Com? Substituint-lo per un altre. Els únics que poden fer-ho prop de la UE són els països del golf Pèrsic.

Com queda avui l'equilibri regional? 

— L'Iran ja és fora de joc. Les tensions ara es poden traslladar cap a Turquia. No parlo de conflicte obert, però sí de tensions que estem veient a través de Síria. Allà ara governa un aliat d’Al-Qaeda, tradicionalment ha estat més proturc, i Israel no vol turcs ni res que s'assembli a Síria. 

Per a Netanyahu suposa aconseguir el que somiava?

— El que sempre ha volgut, sí. Però Israel no és un estat, és l’estat 52 dels Estats Units. Els islamistes van començar a dir que volien esborrar Israel del mapa ja fa anys. Però quina ximpleria és aquesta? Què pretenen, esborrar els Estats Units del mapa? Ni tan sols els xinesos, russos i tots els aliats de l'antiga URSS junts podrien. 

Com a iraniana, com està?

— Preocupada pels presos polítics. Són desenes de milers de persones que el règim o Israel pot massacrar. En el seu últim atac, Israel ja va atacar la presó d'Evin, on estan els presos progressistes, que són precisament els que s’oposen a la restauració de la monarquia del xa.