Més caos per al món: la recepta de Trump
L'última aventura militar de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, l'atac a l'Iran, té un objectiu clar: enderrocar el règim dels aiatol·làs, canviar el govern del país i controlar la regió. El president nord-americà l'ha emprès esperonat per l'èxit de l'operació a Veneçuela, d'on va aconseguir endur-se Nicolás Maduro en una operació llampec i, segons sembla fins ara, imposar-hi de facto un govern obedient als seus interessos. Però l'Iran no és Veneçuela i l'atac que va començar dissabte a la matinada tampoc no és una ràtzia ràpida. Encara que els iranians, cansats del règim repressiu i masclista a què estan sotmesos, facin cas a la crida de Trump i Netanyahu i facin caure el seu govern, no serà fàcil que una altra opció es consolidi. A més, les conseqüències d'aquesta operació militar poden afectar tota una regió ja força inestable de maneres que encara són difícils de preveure. L'Iran ha respost atacant les bases nord-americanes a Bahrain, Kuwait, els Emirats Àrabs i Qatar, i això pot afavorir una escalada del conflicte a tota la regió. De moment, caldrà comprovar quins efectes pot tenir l'atac per al trànsit de mercaderies per l'estret d'Ormuz, un punt clau per al comerç internacional. L'Iran ja va anunciar ahir que començava les maniobres per bloquejar-lo i, si se'n surt, les conseqüències econòmiques seran d'escala global.
L'atac dels Estats Units conjuntament amb Israel també converteix gairebé en una broma la voluntat de Donald Trump de presentar-se com un pacifista als ulls del món, una pretensió que fins i tot l'havia dut a aspirar al premi Nobel de la pau. Dificultar que un altre govern autocràtic desenvolupi arsenal nuclear i la caiguda del règim integrista dels aiatol·làs serien bones notícies. Però no ho és que, una altra vegada, el president dels Estats Units es prengui el món com el seu camp de batalla privat. L'atac contra l'Iran és un altre desastre que ja estan pagant els civils iranians amb la seva vida, una altra violació del dret internacional. Una demostració més que Trump tornava a mentir quan deia que defensava uns EUA no intervencionistes, que no fessin guerres a l'estranger, contraposant-se a Joe Biden.
El president dels Estats Units ha demostrat sobradament que negociar no és la seva especialitat, per molt que vulgui fer creure que és un mestre de la diplomàcia. Negociant no ha aturat la guerra d'Ucraïna, ni ha canviat el règim de Veneçuela, i més de dos anys de guerra a Gaza tampoc no es poden considerar una victòria diplomàtica. Ara ha atacat l'Iran mentre les converses continuaven. Hores abans del bombardeig, el ministre d'Exteriors d'Oman, Badr bin Hamad al-Busaidi, va dir en una entrevista a la CBS que Teheran havia fet una concessió clau que implicava que no tindria capacitat d'emmagatzematge d'urani. O els Estats Units no es van creure la concessió, o no en van tenir prou, o l'operació militar ja estava decidida i els era igual.
Sigui com sigui, el resultat és que hi ha un altre conflicte militar al món, amb més morts de civils i conseqüències difícils de preveure. Caos sobre caos, el medi natural preferit de Donald Trump al qual sembla que arrossega el seu país i la resta del món sempre que pot.
