Entre la platja i els refugis: Tel-Aviv sota les alarmes antiaèries

Tel-AvivA les vuit del matí, les sirenes han esclatat arreu d’Israel. No és un soroll qualsevol: és un crit metàl·lic, llarg i insistent, que paralitza la conversa a mitja frase i accelera el pas de tothom. Les sirenes i les alarmes dels mòbils han marcat l’inici d’una jornada que molts preveien des de feia setmanes. En qüestió de segons, Tel-Aviv s’ha buidat cap endins: cap a refugis, escales, pàrquings, túnels.

A Jafa, al sud de la ciutat, el contrast és gairebé surrealista. El mar és d’un blau net i lluminós. Fa un sol perfecte per estirar la tovallola. Però la platja, habitualment plena de para-sols i turistes, avui està gairebé deserta. Només una desena de persones passegen sense pressa; alguns treuen el gos a passejar, i un home continua fent pàdel surf com si el Mediterrani no tingués res a veure amb el que passa sobre els seus caps.

Durant tot el dia, els mòbils no han parat de vibrar amb alertes: “Llançament de coets i míssils, Tel-Aviv, Sud i Jafa. Temps per arribar a l’habitació protegida: un minut i mig. Entreu a l’espai protegit.” Les instruccions són clares: protegir-se i evitar desplaçaments innecessaris.

Les escoles estaran tancades fins a nou avís, els restaurants han abaixat la persiana i molts comerços no han arribat ni a obrir. Algunes cafeteries han resistit amb la porta mig oberta, servint cafès per endur als pocs clients que miraven el cel amb recel. “Hem de tancar, només servim cafès per endur… Tothom hauria d’anar a un refugi. Jo ja hi vaig”, diu el cambrer mentre recull les tasses. “No em sento insegur, però mai se sap”, afegeix.

Uns minuts després, un soroll sec ha sacsejat la cafeteria: un míssil interceptat sobre el mar ha provocat un núvol blanc suspès al cel i una tremolor que ha fet sortir els veïns als balcons. Gats i galls que viuen pels carrerons de Jafa han sortit corrent, intentant amagar-se sota els cotxes.

Al cel, els ciutadans han pogut observar el funcionament del sistema d’intercepció, la Cúpula de Ferro, mentre avions i helicòpters militars sobrevolaven la ciutat. Se sent un bum, similar al so d’un tro; després un altre. I en acabat, un silenci tens. I de nou, la sirena.

“És estrany… Fa un dia tan bonic, però amb tanta alerta només he agafat una mica de pa”, comenta un home al carrer, caminant de pressa cap al refugi més proper. Si no fos per l’estat d’emergència declarat al país i les alarmes constants, seria un dissabte radiant.

“No ens pararà la guerra, avui és un dia espectacular per sortir a córrer com fem cada dissabte”, comenta un jove d’un grup de corredors. Al seu costat, una família passeja amb la seva filla, gravant amb el mòbil el mar en calma. Alguns velers continuen navegant tranquil·lament. “Estem fent una volta per celebrar l’aniversari del meu pare –explica la jove–. Crec que això no durarà més de dues setmanes. O això espero”.

Al migdia hi ha hagut una hora de relativa calma al passeig marítim de Jafa. Les sirenes han donat treva i més veïns han aprofitat per sortir a caminar. Segons dades preliminars militars, des de l’inici de l’ofensiva es deuen haver llançat uns 200 míssils des de l’Iran cap a Israel.

Autopistes buides

El trajecte entre Jerusalem i Tel-Aviv, habitualment d’una hora i ple de cotxes, ha estat avui gairebé fantasmagòric. Les autopistes principals estaven pràcticament buides i el recorregut es feia en mitja hora. Els túnels, normalment simples passos entre barris, s’han convertit en refugis improvisats: cotxes aturats amb els intermitents encesos i gent asseguda a terra. És una de les recomanacions del Comandament del Front Domèstic, el comandament de l’exèrcit israelià responsable de la defensa civil dins del territori d’Israel: si ets al cotxe, atura’l i busca refugi immediatament. I la gent obeeix. “Farem el que digui el govern –comenta una parella–. Hi confiem plenament”.

Al port de Jafa, dos pescadors recullen les xarxes mentre el sol es pon i el cel es torna taronja.

— Has vist mai la ciutat així? –pregunta un d’ells.

— No, crec que no. Tinc la sensació que tot pot canviar en un instant, però avui almenys hem intentat gaudir del dia, no? –respon l’altre.

Quan el capvespre avança, les intercepcions continuen i es fan més visibles. Set míssils entren al cel de Tel-Aviv. La Cúpula s’activa i els fa esclatar a l’aire. Es converteixen en boles vermelloses suspeses uns segons abans de dissoldre’s.

— Ens podeu dir què hem de fer? –pregunten dos turistes argentins a un grup de periodistes. Han arribat fa un dia a Tel-Aviv per una missió eclesiàstica. Volien anar a Haifa l’endemà. Ara només volen saber on és el refugi més proper. Miren el cel cada vegada que senten un esclat. Un altre coet es veu claríssim: una línia ascendent, una cua lluminosa i després el flaix blanc. Bum, un altre d'interceptat.