Els israelians es preparen per a la guerra contra l'Iran: "Ja ens hi hem acostumat"

JerusalemA Jerusalem, els carrerons del centre estan plens de gent. Els turistes recorren els carrers empedrats de la Ciutat Vella, regategen preus de llavors i espècies i fotografien les parades de fruita. A les cafeteries que sí que obren encara que sigui Ramadà, alguns veïns conversen tranquil·lament. Tot sembla normal, rutinari. Però sota aquesta quotidianitat, Israel es troba en màxima vigilància.

Als grups de WhatsApp s’acumulen missatges que recorden què fer en cas de bombardeig i molts ciutadans ja s’han descarregat les aplicacions del govern que envien alertes i indiquen on trobar el refugi més pròxim. El país ha elevat el nivell d’alerta, davant la possibilitat d’un atac conjunt amb els Estats Units contra l’Iran.

Alts càrrecs israelians citats per Reuters asseguren que les converses nuclears entre Teheran i Washington, que continuen aquest dijous a Ginebra, són “insalvables". Diversos mitjans, citant fonts internes dels Estats Units i d’Israel, apunten que l'atac és imminent i que podria ser més intens que la guerra de dotze dies del juny passat, després de l'atac de Tel-Aviv sobre Teheran, en què van morir 29 persones a Israel i almenys 610 a l’Iran. La setmana passada, el president dels Estats Units, Donald Trump, va donar entre 10 i 15 dies a l’Iran per arribar a un acord i perquè reforcés el desplegament militar a la regió, i l'ultimàtum s'acosta.

Aquest cop Israel no atacaria primer, sinó que es posaria a disposició dels Estats Units i intervindria del seu costat si calgués. El país està en “màxima preparació defensiva”, ha dit el general de brigada Effie Defrin.

Durant els últims dies, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, també ha intensificat la seva retòrica contra l’Iran i ha advertit la població sobre la incertesa dels pròxims dies. En un breu discurs a la Knesset, el Parlament israelià, del qual va marxar per assistir a una reunió amb alguns responsables de seguretat, va advertir que si el règim iranià comet “l’error més greu de la seva història” i ataca Israel, respondran "amb una força que ni tan sols poden imaginar”. A més, va remarcar que els vincles personals amb Trump són més estrets que mai i que la cooperació amb les forces armades dels Estats Units és excepcional.

Paral·lelament, el sistema sanitari israelià es prepara per a una situació d’emergència en cas d’una guerra prolongada. El ministeri de Salut ha plantejat reduir els departaments de medicina interna, avançar altes hospitalàries i redistribuir professionals cap als centres perifèrics, més exposats.

“Supervivència i justícia”

Després de més de dos anys en què Israel ha obert quatre fronts —Gaza, el Líban, l’Iran i els houthis al Iemen–, l'amenaça bèl·lica sembla haver-se normalitzat. “Si passa alguna cosa, no durarà més de deu dies. Serà ràpid. I, sincerament, no m’importa, perquè viure a Israel és viure al paradís”, resumeix un home d’uns 60 anys que prefereix no revelar el seu nom, assegut a la plaça Safra, una de les més cèntriques de la ciutat. "Això és el paradís", insisteix.

La Karina, de 22 anys, passeja per la Ciutat Vella amb la mateixa barreja de resignació i pragmatisme. “Als mitjans diuen cada dia que serà avui, aquesta nit… Ja ens hi hem acostumat. Si ha de passar, passarà. Tot i que no m’agraden les guerres, ara mateix em preocupa més trobar les meves ulleres de sol”, diu rient. La seva mare, la Susane, hi afegeix: "Nosaltres estem bé, encara que no tinguem refugi privat. Si hi ha guerra anirem als refugis públics; ja formen part de la nostra normalitat".

A Jerusalem Oest, on la majoria de la població és jueva, el to és més contundent i la postura contra l’Iran, més palpable. “L’Iran ha jugat amb nosaltres durant anys. Ara és el moment de deixar clar que Israel no cedeix i no té por. És gairebé una responsabilitat moral amb la regió i el món”, assenyala l’Ior, exmilitar de 27 anys.

Aquest sentiment no és marginal. Enquestes recents indiquen que una majoria d’israelians donaria suport a unir-se a un atac conjunt amb els Estats Units. Segons un sondeig d’un dels principals canals de televisió israelians, Channel 12, un 59% hi estan d'acord. El suport no es basa només en la retòrica política, sinó que també sembla haver-hi una confiança renovada en la capacitat defensiva del país després de l’última guerra amb l’Iran.

“Si hem de patir pels nostres germans iranians, valdrà la pena. Si això serveix perquè algun dia siguin lliures, tot haurà valgut la pena”, diu la Tamar, metgessa de 30 anys, mentre torna cap a casa després d’una jornada a l’hospital. “No podem esperar que algú altre resolgui això. Si cal atacar per protegir-nos, ho farem. Els que critiquen la guerra no entenen què significa viure sota amenaça constant. Es tracta de supervivència i justícia”.