L'imperi d'Innovamat creix: s'implanta a un terç de les escoles catalanes i rep l'aval de Califòrnia

Barcelona"He col·lapsat intentant fer problemes d'Innovamat amb la meva filla"; "Innovamat fa difícil el que abans era fàcil"; "Els alumnes no tenen assolits conceptes bàsics i s'atabalen sumant". Aquests són només alguns dels milers de comentaris que s'han fet a les xarxes socials des que l'any 2017 els materials de l'editorial Innovamat van començar a aterrar a les aules de matemàtiques de Catalunya. Ara, vuit anys després, els mètodes de l'empresa catalana es fan servir en més de 800 escoles i instituts de Catalunya –aproximadament a un terç dels centres–, i arriben a gairebé 200.000 alumnes entre primària i ESO.

El creixement de l'editorial d'ensenyament matemàtic no s'ha limitat només a Catalunya, sinó que també ha arribat a 2.600 centres educatius de nou països diferents, fet que ha superat el mig milió d'alumnes arreu del món. A més, en els últims dies Innovamat ha arribat als Estats Units i s'ha convertit en una de les quinze editorials –Innovamat és l'única que no és dels EUA– autoritzades pel govern de Califòrnia per fer-se servir a les aules d'escoles i instituts d'aquest estat.

Tot i aquest creixement disparat, els dubtes de les famílies i d'alguns docents davant un mètode per ensenyar matemàtiques que és dràsticament diferent de com s'ha fet tradicionalment segueixen a l'ordre del dia. "Ens preocupa perquè veiem que es fan servir unes noves metodologies d'ensenyament sense que tinguem proves que siguin millors que les que hi havia abans", adverteix el professor i exdegà de la Facultat de Matemàtiques de la UPC, Jaume Franch. El matemàtic assegura que "de vegades, costa trobar la lògica dels algoritmes que fan servir a Innovamat i, per tant, al professorat potser els costa entendre aquesta nova manera de fer les operacions i d'afrontar els problemes".

Per contra, el responsable d'Innovamat a Catalunya, Jordi Balbín, defensa que, precisament, l'objectiu del seu mètode és "entendre les matemàtiques abans de posar-se a repetir-les de manera mecànica". D'aquesta manera, el que proposen és que hi hagi una fase inicial que parteixi de la comprensió. "Vull entendre allò que faig, a partir de manipular-ho en material, a partir d'entendre-ho, de conversar-ho... –detalla–. El que s'ha fet tota la vida a l'aula de matemàtiques és importantíssim; no podem deixar de ser bons multiplicadors, no podem deixar de ser bons operant, és absurd deixar-ho de banda, però el que no podem fer tampoc és fer-ho només a còpia de repetir, sense entendre-ho".

Recel entre les famílies

Ara bé, el fet que aquesta manera d'ensenyar les matemàtiques sigui tan diferent i hagi coincidit en el temps amb la davallada dels resultats educatius a Catalunya fa que hi hagi una important desconfiança cap a Innovamat. De fet, des de l'Affac –la federació que agrupa la majoria d'associacions de famílies de l'escola pública a Catalunya– ja han sol·licitat al departament d'Educació que avaluï els centres educatius on s’està aplicant Innovamat. "Considerem perillós deixar a l’autonomia dels centres la contractació d’una eina pedagògica sense que el departament n'estipuli criteris ni control", asseguren a l'ARA. A més, insisteixen que la implantació d’Innovamat a les aules requereix "una anàlisi acurada i una revisió crítica", i alerten que "el sistema educatiu no hauria de ser un banc de proves, sinó un entorn segur, equitatiu i sòlid per a l’aprenentatge dels infants".

Aquí, el responsable d'Innovamat, però també el futur president de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), Raül Fernández, adverteix que "no té sentit" relacionar els mals resultats educatius amb la irrupció d'Innovamat. "Quan van sortir els mals resultats a les proves PISA se'ns va assenyalar, però no hi ha cap alumne que fes les proves i hagués après amb Innovamat perquè les proves es van fer el 2022 amb alumnes de quinze anys i nosaltres encara no hi havíem arribat", defensa Balbín. En el mateix sentit, també subratlla que darrere dels mals resultats hi ha molts més factors. "Depenem molt de cada promoció d'alumnes, però ¿què creus que afecta més, que jo tingui un terç dels alumnes amb necessitats a l'aula o la incidència d'una editorial que no ha arribat ni al 50% dels centres?", es pregunta.

De fet, des de la FEEMCAT, que engloba més de 700 docents de matemàtiques de tots els nivells educatius a Catalunya, veuen amb bons ulls la manera d'ensenyar les matemàtiques que planteja Innovamat. "La seva proposta està alineada amb la nostra i amb la del departament d'Educació i amb el que diu l'American National Standards Institute (ANSI), en el qual s'ha basat el currículum de Catalunya. Però és veritat que és més agosarada i arriscada, i això tira enrere molta gent", admet Fernández. El docent de matemàtiques explica que un dels problemes és que per poder fer bé les classes amb Innovamat, com a docent, "almenys al principi", necessites preparar-te molt les sessions. "Has d'invertir dues hores per preparar una sola hora de classe, i molta gent no està disposada a fer-ho", descriu.

Pel que fa a la utilitat del que planteja Innovamat, Fernández insisteix que "aquesta línia de no fer tants càlculs i raonar molt més és més lent, però permet un aprenentatge més ric i segur". "Tu pots dedicar una hora a fer una divisió, però en aquest procés estàs aproximant, estàs restant... Al final és el procés. El que interessa que entenguin per què l'algoritme funciona", assegura el docent. I defensa que al final de l'etapa educativa el nivell de matemàtiques dels alumnes pot ser el mateix o superior. "Tots els cursos hem de repetir conceptes que se suposa que ja han fet i han oblidat perquè no els tenen consolidats. Fent-ho de l'altra manera potser a primer vas més lent, però consolides bé els coneixements per, després, als següents cursos poder ampliar-los".

Més enllà del que passa a l'aula, però, l'exdegà de la Facultat de Matemàtiques de la UPC també adverteix que un altre dels problemes és que amb aquest nou enfocament "els pares no poden ajudar els fills a fer els deures perquè tampoc els entenen". En aquest punt, des d'Innovamat defensen que l'editorial intenta estar "en un segon pla". Asseguren que els protagonistes han de ser l'escola, els docents i l'equip directiu, i consideren que "no és un bon enfocament" que Innovamat es reuneixi amb les famílies. Per la seva banda, Fernández pregunta: "Jo, els deures, a qui els poso? A l'alumne o als pares?" i insisteix que, si volen, les famílies poden mirar com ho fan a classe i intentar adaptar-s'hi. "També els poden ensenyar amb els mètodes que a ells els van ensenyar fa quaranta anys, però el que no poden fer és desacreditar el que es fa a l'aula", demana.

Califòrnia, la prova de foc

Diversos matemàtics consultats per l'ARA asseguren que el problema d'Innovamat és que no hi ha prou evidències que el mètode sigui eficaç, i tampoc que demostrin que no és una bona estratègia per ensenyar matemàtiques. En aquest sentit, l'editorial sí que ha fet proves internes als alumnes que aprenen amb els seus materials i expliquen que els resultats són bons, tot i que admeten que el fet que siguin pròpies de l'empresa poden fer que sigui més difícil que des de fora es confiï en la seva veracitat.

Fernández defensa que el fet que pròximament els materials s'utilitzin en tots els centres educatius de Califòrnia pot servir com a prova de foc per veure l'eficàcia d'Innovamat: "Si tots els centres el fan servir, serà allà on veurem si en les proves externes que es facin a aquests alumnes els resultats milloren o no i, a partir d'aquí, treure conclusions", conclou.