Dossier 01/05/2013

"Potser és millor comprar una samarreta menys a l'any"

Els partidaris del comerç just defensen que val la pena pagar més per productes ètics

Auri Garcia Morera
3 min

BarcelonaAl Regne Unit el comerç just té un volum de negoci de 1.000 milions d'euros. A Espanya aquesta xifra no passa dels 25 milions, i tres de cada quatre ciutadans ni tan sols saben què és. Rafael Sanchís, responsable de comerç just d'Intermón Oxfam, ho resumeix així: "El comerç just posa les persones per davant dels beneficis, cosa que representa un canvi de paradigma en la cadena de producció i de comercialització".

Intermón Oxfam va obrir la seva botiga de comerç just al centre de Barcelona fa més de 18 anys. Avui en té prop d'una quarantena arreu de l'Estat, els seus productes arriben a unes 250.000 persones de manera regular, i han començat a fer forat en el mercat, especialment en el cas del cafè. Ara fa dos anys, l'entitat va crear una marca de roba, Veraluna, en col·laboració amb Hoss Intropia, una empresa que practica la "deslocalització responsable" i garanteix que "controla la cadena de producció fins al final".

Rafael Sanchís detalla que la roba "es produeix a Bombai [Índia] en una cooperativa que dóna feina a dones marginades". A més d'accedir a un lloc de treball, diu Sanchís, les dones tenen uns ingressos dignes, han acabat aprenent a llegir i escriure, "i sobretot han après que poden tirar endavant per elles mateixes". La roba de comerç just, a més, es fa sempre que és possible amb cotó orgànic, també de comerç just.

"El canvi en relació amb el cotó convencional, amb pesticides, és molt important per al planeta", destaca el responsable de comerç just d'Intermón Oxfam. Afegeix que, durant una visita a Mali, els camperols li explicaven que fumigaven amb mitjans poc sofisticats i que després de fer-ho estaven malalts durant uns dies. "Els productes de cotó orgànic tanquen el cercle, amb un procés agrícola de comerç just i un procés industrial també de comerç just", explica Sanchís.

Preu, consciència i gustos

Aquests productes tenen un preu força més alt que els productes de baix cost de les grans marques, però Sanchís demana que la comparació es faci amb productes d'una qualitat equivalent. Així, diu, "la diferència de preu és d'entre un 10% i un 15%, que en una peça de roba potser són dos o tres euros més, i quan parlem de la dignitat de les persones i de deixar un planeta més net a les generacions futures, nosaltres defensem que val la pena". Per mirar de sacsejar consciències, Sanchís afegeix: "Potser és millor comprar una samarreta menys a l'any".

Tot i això, la roba d'Intermón Oxfam no només es ven amb l'argument de la consciència. "Igual que el nostre cafè, que vam voler que s'adaptés al mercat i és semblant al de les grans marques, intentem que la nostra roba s'adapti als gustos de compradors", detalla el responsable de comerç just d'Intermón Oxfam. Un esforç que, assegura, està donant bons resultats: "Cada any tenim una mica més d'èxit, amb més gent conscienciada però a qui també agraden els productes".

Arrossegar les grans marques

L'objectiu a llarg termini de l'ONG és incrementar les vendes d'aquests productes, per poder donar sortida cada vegada a més petits productors, però també arrossegar les grans marques perquè adoptin els principis del comerç just. "Potser d'una altra manera, perquè potser no poden treballar amb productors tan petits, però dins del seu enfocament més gran i més industrial, volem que posin les persones per davant dels beneficis", explica Rafael Sanchís. En aquesta línia treballa Fairtrade, l'associació del segell de productes de comerç just, que permet que les empreses tradicionals certifiquin que compleixen uns determinats principis.

Sanchís alerta que molts fabricants formen part d'iniciatives d'aquest estil impulsades exclusivament per patronals, i que per tant no tenen cap aval de tercers. "El que recomanem als consumidors és que, quan vegin un codi de conducta, busquin qui hi ha darrere -explica-. Que els fabricants ho facin no està malament, però no té la legitimitat d'un acord signat a diverses bandes, amb els empresaris però també els sindicats, les ONG i les organitzacions de consumidors".

stats