L’ÚS DEL VERB ‘TREURE’ és una font de problemes en català per diverses raons però, sobretot, perquè el forcem a equivaler a sacar i quitar, i el nostre treure no dóna per tant. Molts dels mals usos -ho veurem- són calcs d’accepcions de quitar.
Calcant quitar el sueño, per exemple, sovint sento i trobo escrit “Això no em treu el son”, una frase que en català genuí ha de ser “Això no em fa perdre la son”. Sí, la son -les ganes de dormir- i no pas el son, de la mateixa manera que un disgust ens fa perdre la gana (i no ens la treu).
Una altra incorrecció és calcar l’accepció de quitar que equival a prendre. En català no ens poden mai treure la cartera (en tot cas, si badem, en la prenen); ni poden treure drets als treballadors, avui ja més que prendre’ls-hi els hi arrabassen; ni tampoc, en principi, no hi ha res que ens pugui treure la vida, més aviat en la pot fer perdre.
L’últim cas planteja, però, dubtes raonables, perquè, sí, jo puc prendre o fer perdre la vida a algú, però què passa si em suïcido i me la prenc a mi mateix? Sona molt estrany dir que algú s’ha pres la vida i potser en aquest cas no tenim més remei que dir simplement “S’ha suïcidat” o bé recórrer a “S’ha llevat la vida ”, per poc habitual que sigui.
Un altre cas molt dubtós és el que calca l’“Esto no quita que... ”, un gir habitual en textos argumentatius. És el quitar que vol dir impedir o obstar, i sembla que el gir català més correcte seria precisament “Això no impedeix que...” o bé “Això no obsta perquè...”
En canvi, quan el treure equival a sacar sol ser admissible. Per exemple, sacar de quicio (o de tino ) tant pot ser fer sortir de polleguera com treure de polleguera. I amb un sentit molt semblant ens poden fer sortir de fogó o treure de fogó.
I, encara que creï alguns dubtes, també és correcte l’ús pronominal que significa obtenir algun certificat o títol, com ara treure’s el carnet de conduir o treure’s una carrera.
