Quant val copiar? Jutges entre costures

BarcelonaCatalunya és el principal centre de la moda a tot l’Estat: l’any passat el seu pes específic es va traduir en el 16,9% de la facturació total, seguida per Madrid (16,2%) i Andalusia (15,7%), segons el Segon Informe Econòmic de la Moda a Espanya (2013), que edita Modaes.es. En aquest document també s’hi detalla que el comerç tèxtil a Espanya va facturar el 2013 un total de 16.997 milions d’euros i va donar feina a 190.014 persones.

Amb aquestes xifres a la mà podem dir sense dubtar que el tèxtil és un gran motor econòmic en aquestes terres, però les xifres encara podrien ser més altes: l’informe de Modaes.es obvia el volum de diners que mou una altra moda, la falsificada. La Policia i la Guàrdia Civil van confiscar el 2012 -encara no s’ha publicat el balanç del 2013- cinc milions d’objectes falsificats, valorats en 542 milions d’euros. ¿Hi ha tant de negoci en les falsificacions? Qui les compra? Què es pot fer per aturar aquest comerç il·lícit? “Les màfies i els grups terroristes veuen en el comerç il·lícit una font més segura de finançament que en el narcotràfic i la prostitució, i hi recorren per obtenir ingressos per dur a terme les seves activitats criminals”, explica José Carlos Cano, president de Foro Europa Ciudadana, en el seu tercer informe, Comercio ilícito en la Unión Europea.

Comprar per llàstima

El 12,4% dels consumidors espanyols de més de 18 anys (en total, 4,5 milions de persones) reconeixen haver comprat falsificacions durant el 2012, majoritàriament articles de vestir, segons van confessar el 8,5% d’aquests consumidors. Aquestes dades les desvela l’estudi La actitud del consumidor ante las falsificaciones, encarregat per l’Associació Nacional per la Defensa de la Marca (Andema) i l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i publicat el maig del 2013.

El lloc on la gent va a buscar falsificacions de les seves marques més desitjades són els mercats ambulants, els encants i els top manta, i tot i que la immensa majoria (el 90,7%) assumeix que aquests productes tenen una qualitat inferior a la dels originals, no dubten a seguir comprant-ne perquè són molt més barats i tenen una utilitat semblant a la del producte original. És a dir, els bolsos estampats amb l’escaquer característic de Louis Vuitton que trobem als top manta de la plaça de Catalunya de Barcelona són infinitament més barats que els originals que trobem una mica més amunt, a la botiga que la marca té al passeig de Gràcia, i fan el fet gairebé com els autèntics. Aquest és, almenys, el raonament que fan la majoria dels clients de productes falsificats.

Però hi ha un altre motiu recurrent que crida l’atenció: segons el mateix informe, el 5,6% dels compradors van donar “altres motius” per pagar per un producte tèxtil falsificat, entre els quals els més esmentats eren “pena”, “llàstima” i “solidaritat” amb els venedors, habitualment immigrants sense papers o gent de classe social molt baixa.

José Antonio Moreno, director general d’Andema, rebutja esmentar quines són les marques més falsificades, al·legant que “això faria que fossin doblement víctimes de les falsificacions, primer pel fet de ser les més afectades i segon pel fet de veure aquest fet ressaltat pels mitjans de comunicació”, cosa que al seu entendre els faria perdre “encara més” prestigi davant els consumidors.

Les famoses soles vermelles

El 29 de gener es va celebrar a Barcelona el IV International Fashion Code Event (www.fashion-code.org), una jornada sobre moda i dret dirigida per Carolina Eyzaguirre, advocada experta en propietat intel·lectual i industrial, en què es van esmentar, entre altres aspectes, conflictes jurídics recents en el món del disseny tèxtil. Arribats a aquest punt, cal diferenciar una falsificació, és a dir, un “ús no consentit de marca” que acaba en un producte que vol fer-se passar per l’original (tot i que de vegades són un poti-poti; s’han vist dissenys copiats de Prada però amb el logo de Loewe), de les còpies o clons, que imiten l’aparença d’un altre producte però no intenten fer creure al consumidor que són l’original.

“Espanya és el país número 1 en fast fashion de tot el món [amb Inditex, Mango, Cortefiel...], la seva velocitat de producció és rapidíssima. Per això és freqüent que les multinacionals s’inspirin en els grans dissenyadors internacionals i en les seves col·leccions presentades a les passarel·les”, explica Eyzaguirre, que continua: “Hi ha ocasions en què la inspiració és tal que no podem parlar d’una altra cosa que de còpia o clon”.

A més, Carolina Eyzaguirre apunta que hi ha casos de còpia que no es coneixen perquè “els perjudicats no demanden” i perquè hi ha litigis que acaben en “acord extrajudicial”. “Surt més a compte pagar que ser desacreditat públicament”, rebla. I, més encara, “s’al·ludeix al caràcter efímer” de la moda per normalitzar un fet que en altres sectors “seria menys tolerat”.

És particularment coneguda al món de la moda la demanda que Christian Louboutin va presentar contra Yves Saint Laurent perquè quatre parells de sabates que va comercialitzar el 2011 tenien les soles vermelles, “pràcticament idèntiques” a les que caracteritzen el seu calçat, va defensar la firma Louboutin. Però el tribunal federal del districte de Nova York on es va presentar la demanda va determinar que Louboutin no tenia l’exclusivitat de posar soles vermelles a les sabates, tot i que va admetre que els entesos en moda associen aquest color a la seva marca.

Louboutin va apel·lar perquè pensava que concloure que “un color particular” no podria mai servir com a marca registrada en la indústria de la moda indicava un “enteniment incorrecte de la doctrina de funcionalitat estètica” i, per tant, la conclusió del tribunal era “un error”. Així, Louboutin va aconseguir l’exclusivitat de les soles vermelles: té la marca registrada tret dels casos en què tota la sabata sigui vermella, com era el cas dels models d’Yves Saint Laurent. Decisió salomònica i tots contents.

A la jornada, Santiago Oros, registrador de la propietat intel·lectual de Barcelona, va especificar que en el registre que protegeix les soles vermelles de Louboutin no s’especifica ni quina mena de soles ni quin to de vermell es protegeixen, de manera que “Louboutin podria fer valer el seu dret davant de qualsevol firma que volgués posar una sola vermella a les seves sabates, i això podria estendre’s a qualsevol firma que enregistrés qualsevol altre color”, de manera que es corre el risc que aquesta tirania de poder i de desig d’exclusivitat deixi el món de la moda mancat de varietat de formes, colors i, en definitiva, de creativitat. Els registres, com sempre, són una arma de doble tall.

Tres vies per evitar que plagiïn els teus dissenys

Si ets un jove dissenyador de moda i no vols que les peces que tant t’ha costat treure del teler acabin als prestatges d’una gran cadena de roba, clonades en massa i venudes a un terç del preu a què les pots arribar a vendre tu, aquestes són les tres vies (compatibles i acumulables entre elles) que tens per protegir jurídicament les teves creacions i evitar fer créixer la llarga llista de clonacions.

Drets d’autor

El requisit essencial és l’originalitat de la creació. Concedeixen els drets d’explotació d’aquella obra durant tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort.

Dret de la propietat industrial

Blinda els dissenys davant la còpia, però poques empreses utilitzen aquest registre perquè, d’entrada, el concepte de còpia no és objectiu i, sobretot, registrar 300 peces de roba “pot costar entre 25.000 i 40.000 euros”, apunta en un article online l’experta en propietat intel·lectual Ana Soto.

Contra la competència deslleial

De les tres vies, és la que dóna menys protecció perquè parteix de la premissa que tota imitació és lliure. Segons l’advocada Carolina Eyzaguirre, per protegir una obra objecte de propietat intel·lectual no cal inscriure-la o matricular-la al Registre de la Propietat Intel·lectual, però és aconsellable com a prova d’autoria davant de tercers perquè legalment és sostenible la presumpció de veracitat del que s’hi ha inscrit. Així es protegeix l’obra des del moment que es crea, inclosos els esborranys inicials.