Publicitat
Publicitat

Albert Figueras: "La felicitat se l'ha de treballar cadascú"

Divulgador Metge especialista en farmacologia i professor a la UAB, Figueras (Barcelona, 1961) contribueix a divulgar coneixements científics que ajuden a millorar la salut. A 'Pura felicidad' (Plataforma Editorial) ens explica que ser feliç és saludable

Cada cop hi ha més estudis que demostren la relació entre les emocions i la salut. Segons Albert Figueras, això prova que la medicina convencional ja es comença a prendre seriosament que ser feliç ajuda a tenir bona salut. Però per si encara hi ha escèptics, Figueras nodreix el seu discurs de múltiples exemples.

¿La gent que és feliç té més bona salut?

Té menys risc de desenvolupar determinades malalties. En el procés d'emmalaltir hi intervenen diversos factors, i el procés de sentir-se bé, el benestar, contribueix a tenir menys risc de desenvolupar algunes malalties, com les cardiovasculars. Ara bé, si ets feliç però tens una vida sedentària, fumes, etc., el risc el continues tenint.

El benestar ens el podem treballar?

Ens podem treballar la manera com ens prenem les coses. I també es pot treballar el benestar però crec que s'ha de fomentar des d'un punt de vista col·lectiu.

En quin sentit?

En el del benestar entès com a durador i no simplement el benestar hedonista (conseqüència d'aconseguir una cosa que et produeix plaer). El benestar més profund i continuat és l'interessant des del punt de vista mèdic i depèn de com és el teu entorn, de les persones amb qui et relaciones... Són coses que sí que depenen de tu.

¿Quin paper juguen les emocions i l'estat d'ànim en la nostra salut?

És fonamental. Per exemple, quan sentim angoixa o por, el nostre organisme comença a segregar una substància, que és el cortisol, que et fa pujar la tensió arterial i fa que et preparis per córrer, per fugir i per lluitar. L'exemple clàssic és el de la zebra que es posa en alerta quan veu el lleó. La diferència és que, en el cas de la zebra, un cop el lleó s'ha allunyat ja està tranquil·la. Però en la vida actual els pics de tensió són continuats i això fa que els nivells de cortisol es mantinguin, bombardegin constantment el cor i fa que hi hagi un augment d'hipertensió arterial i de propensió a la diabetis.

¿Per ser feliç, doncs, cal reduir l'estrès?

Sí. Però no hi ha cap fórmula per ser feliç. El que sé és que no és res que es pugui comprar ni vendre. És una feina que ha de fer cadascú. Una feina de com et relaciones amb l'entorn, amb el món i amb tu mateix. És com quan el metge et recomana fer exercici. L'esforç de sortir a córrer l'has de fer tu, i amb la felicitat i el benestar és el mateix. Tu has de fer aquest esforç de mirar la vida d'una altra manera.

¿Les emocions negatives poden acabar desencadenant malalties?

Podrien acabar desencadenant-ne. Als EUA es va fer un estudi amb 90.000 dones. Les van separar en dos grups, les més positives i les més negatives o hostils, i les van seguir durant 15 anys. Al final van veure que les dones més negatives tenien més risc de desenvolupar càncer i les positives no tenien tants problemes cardiovasculars i tenien una vida una mica més llarga.

Però, en canvi, la part emocional no és una cosa que cuidem com sí que fem amb l'estat físic.

Aquesta és una de les lliçons que hauríem de treure de la recerca que s'està fent. La relació entre les emocions i la salut s'està estudiant seriosament des dels anys 70 i 80 i a partir d'aquí és qüestió de posar fil a l'agulla amb l'educació emocional, que hauria de començar des de petits.

I la felicitat es contagia?

Sí. Hi ha un estudi curiós fet entre malalts intervinguts del cor a qui van seguir per veure si tenien recaigudes, però tenint en compte quina parella o cuidador tenien. I van veure que els malalts que al seu costat tenien una persona positiva es recuperaven abans i tenien menys recaigudes. D'alguna manera, el fet d'estar bé o no es contagia.

La saviesa popular diu que els diners no donen la felicitat. ¿Què hi ha de cert?

Els diners moltes vegades el que fan és intentar comprar la felicitat o la seguretat. Una de les coses que ens fa sentir pitjor és la incertesa i intentem comprar desesperadament seguretat, quan la vida és incertesa per definició. El que s'ha vist és que tots tenim unes necessitats bàsiques que són relativament poques o assequibles: una casa, algú al teu costat -perquè som animals socials-, una feina que ens motivi i uns ingressos. Hi ha un estudi als EUA que diu que el llindar és de 60.000 dòlars a l'any. A partir d'aquí el que et costa guanyar més diners no et fa feliç. Algun altre estudi fet aquí rebaixa aquesta quantitat als 30.000 euros.

A Catalunya els ansiolítics són uns dels medicaments més venuts. Què diu això de nosaltres?

Parla de com està la societat. No només per la crisi econòmica sinó també com estan les expectatives i les frustracions personals. I reflecteix la medicalització de la vida. Per qualsevol cosa que ens passa automàticament anem a buscar un medicament per tractar-ho. I després hi ha aquesta sensació col·lectiva que no es pot estar trist quan és una cosa natural i no és una malaltia. Però la societat cada cop tolera menys el plor i la tristor. Sembla que la persona no pugui estar trista. I llavors et diuen: "Estàs deprimit, doncs pren-te això". Però hi ha una sèrie d'etapes i no es pot córrer.

Més continguts de