Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

“Em vaig posar el vel per afrontar cara a cara la islamofòbia”

Amb 25 anys Amani al-Khatahtbeh és una de les poques veus de la dona musulmana als mitjans occidentals

És filla de Nova Jersey, però té arrels a Jordània. Amani al-Khatahtbeh té 25 anys i és la fundadora de MuslimGirl, un mitjà digital que va néixer d’un blog d’una adolescent i que s’ha acabat convertint en un projecte d’èxit, amb milers d’usuaris i prop d’un centenar de col·laboradores arreu del món que l’han convertit en opinadora habitual de mitjans com Fortune, Forbes, la BBC, la CNN i Al-Jazeera. Ha visitat Espanya per primera vegada per explicar com ha convertit la seva causa en un negoci d’èxit. Ho ha fet al congrés Sustainable Brands, al costat d’empreses com Nestlé, Coca-Cola i Vice. És l’única dona de la seva família als EUA que porta el vel.

Per què vas decidir crear MuslimGirl ?

Estava molt enfadada. Van ser moltes coses juntes, però vaig patir assetjament, bullying i islamofòbia a l’escola després dels atemptats de l’11-S a les Torres Bessones. Els mitjans van començar a centrar-se només en la guerra del terror, en l’islam... I sense ni tan sols donar veu als musulmans en la discussió. Això va escampar odi cap a tot el que fos islàmic. No ho patia només directament com a dona musulmana, estava farta de veure com dones blanques i rosses i no musulmanes parlaven de com està d’oprimida la dona musulmana sense preguntar-ho a cap de nosaltres. Jo no vivia en un entorn amb molts musulmans, no trobava ningú que parlés dels meus problemes ni donés respostes, i vaig buscar el meu espai a internet.

Per què muslim girl , és a dir, perquè només dona musulmana ?

No hi havia cap espai que de veritat parlés de les coses que a mi m’importaven i a mi em suposaven un problema. Si vaig poder registrar sense problemes el domini MuslimGirl.net sense gairebé pagar! Els únics continguts que trobava tenien a veure amb temes com ara què ha de vestir i què no ha de portar una dona musulmana en públic, res a veure amb els problemes que jo em trobava com a adolescent musulmana als Estats Units. Em sentia alienada, tenia problemes d’autoestima i ràpidament vaig trobar moltes altres noies que se sentien com jo. El blog va créixer rapidíssimament, parlant tant de moda com de política, cultura i feminisme.

Per a molts, feminisme i islam són contradictoris...

Per a mi, la construcció musulmana feminista és redundant. Si ets musulmà has de ser feminista perquè la igualtat de gènere és un dels principis de l’islam. La percepció que es té que tots els musulmans oprimeixen les seves dones està molt esbiaixada políticament. El patriarcat, la misogínia i el sexisme són a la majoria de societats i religions. En canvi, sembla que es doni per fet que són problemes de l’islam. El primer causant de morts entre les dones als EUA és la violència domèstica. I en diem domèstica, no masclista. L’islam hauria de ser tan revolucionari com ho va ser en el seu naixement, hem de buscar la manera més progressista d’interpretar l’islam.

Per què vas decidir posar-te el mocador?

Porto hijabperquè per a mi és una reivindicació de la meva identitat. Vaig decidir posar-me’l després del meu primer viatge a Jordània. Encara anava a l’escola. Allà em vaig enamorar dels meus orígens després d’haver estat intentant amagar a l’escola que era musulmana, i vaig decidir posar-me’l quan vaig tornar. La meva mare no el porta, soc l’única dona de la meva família als Estats Units que el porta. El primer dia, abans d’entrar per la porta a l’escola, vaig posar-me a plorar, tenia por de ser rebutjada. Però vaig decidir posar-me’l com a reivindicació del meu orgull de ser musulmana en una societat que em volia obligar a sentir-me’n avergonyida. Volia enfrontar cara a cara la islamofòbia. Ara per a mi és un símbol sociopolític, més que religiós, perquè actualment significa molt més a la nostra societat.

La justícia europea va avalar que les empreses puguin forçar les dones a no portar el vel.

Hi ha una cosa que no entenem, i és que forçar una dona a treure’s el vel acaba sent el mateix que forçar-la a posar-se’l. No són millors que cap d’aquests països del Pròxim Orient que consideren barbàrics i endarrerits. Al final s’està decidint com pot o no pot vestir una dona. Que ens deixin tranquil·les! Ens hauríem de preguntar si de veritat la cosa va dels drets de la dona, o bé l’origen del problema és que ens sentim incòmodes amb una dona que decideix tapar el seu cos.

Heu tancat acords per distribuir continguts amb un mitjà tan gran com Teen Vogue. ¿Les empreses veuen negoci en la dona musulmana?

Sí, hi ha negoci i al final nosaltres també juguem a aquest joc. Aquest és el sistema, l’única manera de funcionar són les visites i els clics, i el que hem fet és mirar d’aprofitar-lo de la millor manera possible. Però tots els nostres continguts els fan col·laboradores musulmanes freelance, tenim ja sis treballadores en plantilla i ens assegurem que de tots els nostres acords la dona musulmana n’obtingui un retorn. Per exemple, la iniciativa de Nike de fer un hijab és genial, però segur que hi ha dissenyadores musulmanes que ja en feien abans i ens n’estem oblidant. No és el mateix visibilitat que representativitat.

Més continguts de