Aigua i consum responsable

Director de l’ACAAmb les sequeres, i especialment amb la del 2007-2008, a Catalunya vam aprendre una lliçó que serà fonamental aquest segle XXI: la necessitat d’estalviar aigua. Així, el nostre consum domèstic per persona i dia de 113 litres a Catalunya i, encara més baix, de 106 litres a l’àrea metropolitana de Barcelona, és una de les ràtios més baixes d’Europa. Aquesta cultura social, moderna i especialment responsable ens serà molt útil en els pròxims mesos, i qui sap si ens els pròxims anys.

L’any 2015 ha estat sec i càlid a Catalunya. En alguns indrets ha arribat a faltar el 50% de la precipitació habitual. El pas cap al 2016 s’ha vist acompanyat d’una ratxa seca extraordinàriament llarga, i a Barcelona fa gairebé 90 dies que no hi plou. L’escassetat pluviomètrica, però, no ha estat homogènia. Al Pirineu i Prepirineu, un temporal els primers dies de novembre va alimentar les capçaleres dels rius -especialment del Llobregat- i va permetre emmagatzemar 70 hm, cosa que va alentir el descens de les reserves. Això, acompanyat d’una gestió curosa i responsable del consum, coordinada amb els diferents agents implicats, ens ha permès mantenir unes bones reserves a les conques internes, malgrat l’any continuat de sequera pluviomètrica.

Pel que fa als pròxims mesos, en els rius mediterranis la primavera sol ser un període plujós. Amb una pluviometria normal, els embassaments tornarien a omplir-se abans de la tardor que ve, però cal tenir present la variabilitat del clima mediterrani. Enguany, els models estacionals preveuen una primavera seca, i per això hem de seguir potenciant l’estalvi. Una herència molt positiva de les greus sequeres del 2002, 2005 i 2007-2008 va ser la continuada reducció del consum d’aigua, especialment a les llars, associada a canvis de comportament que han perdurat fins avui. Cal remarcar també l’esforç del sector industrial per trobar tècniques millors en els seus processos orientades a l’estalvi d’aigua, les quals també han donat els seus fruits.

Avui disposem de noves infraestructures, com ara les dessaladores -que no teníem durant la sequera del 2007-2008-, que ens permeten reduir el consum d’aigua embassada i allargar les reserves. Aquestes instal·lacions estan funcionant ara al 30% de la seva capacitat màxima i la seva producció s’anirà incrementant si continua el descens de l’aigua als pantans.

Si bé els grans abastaments disposen avui d’una garantia reforçada, no hem d’oblidar la situació dels petits abastaments, en molts casos rurals, sovint dependents de l’evolució de les pluges i dels nivells d’aigua subterrània, que en alguns indrets ja mostren l’efecte de la sequera, especialment a l’Anoia i a l’Alt Empordà.

En la mesura que totes les administracions i gestors d’abastaments continuem fent una gestió acurada i eficient de l’aigua, el nostre bé més preuat, cal seguir demanant la implicació activa, contínua i responsable de tots els usuaris de l’aigua en benefici de tots i del nostre futur com a país.