Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Alcaldes del cap de Creus demanen un tracte similar al d’El Bulli de Ferran Adrià

El projecte de Cala Montjoi implica uns canvis legals que municipis veïns a Roses també voldrien

Alcaldes dels municipis situats dins del Parc Natural del Cap de Creus demanen el mateix tracte que rebrà el projecte d’El Bulli Foundation -un museu i un espai de creació culinària- impulsat per Ferran Adrià a la Cala Montjoi de Roses. El projecte, que preveu l’ampliació en més d’un 200% de l’actual edifici, no compleix cap normativa urbanística ni ambiental vigent en aquest espai protegit. Per poder-lo tramitar, doncs, cal una declaració d’interès públic i l’aprovació d’una llei a mida al Parlament. “La comarca no es pot deixar perdre El Bulli Foundation, però si li fan un vestit a mida s’obre la porta a poder fer alguna altra actuació en un altre municipi”, afirma l’alcalde de Palau-saverdera, Narcís Deusedas. “No pot ser que un rebi un tracte i els altres municipis un de diferent”, afegeix. Segons Deusedas, “la flexibilitat no és oportuna ni adient si només s’aplica en un sol cas”. A Palau-saverdera, per exemple, està projectat un tallafoc entre el poble i Sant Onofre que, segons l’alcalde, consta d’informes favorables d’empreses especialitzades, però no es pot fer perquè seria una agressió al Parc Natural. “Tampoc no ens deixen ampliar la zona industrial”, argumenta.

“Cal afavorir l’activitat”

En la mateixa línia, l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, opina que si la llei es modifica per tirar endavant el projecte de Ferran Adrià caldria evitar que es produïssin greuges comparatius. Tot i admetre que el seu Ajuntament no ha previst cap actuació concreta, considera que després de setze anys de llei del parc natural “segurament hi hauria temes a revisar i millorar per fer més fàcil la viabilitat d’activitats que es demostri que no perjudiquen els valors pels quals es va protegir l’espai”. Cervera cita projectes agrícoles i ramaders, però també la xarxa viària i el transport col·lectiu. “La nostra postura sempre ha sigut la mateixa i creiem que mentre no es perjudiquin els valors pels quals es va protegir l’espai s’ha d’afavorir l’activitat econòmica dins del cap de Creus”, assenyala.

També l’alcalde de Llançà, Pere Vila, aprova que El Bulli Foundation rebi un tracte diferencial perquè es tracta d’un projecte “especial” pel lloc que ocuparà i la persona que el lidera, i perquè revertirà en el territori, però seguidament apunta que si algun altre ajuntament del cap de Creus fa una proposta concreta també s’hauria d’estudiar. “La iniciativa és molt positiva per a la comarca. Cal valorar què pot aportar i buscar l’equilibri dins de la legalitat”, afegeix l’alcalde de Pau, Josep Blanch. El president del Patronat de Turisme i de la Diputació de Girona, Joan Giraut, també considera que “és un projecte especial, diferent dels altres”, però marca una lleu diferència amb els alcaldes consultats per l’ARA en demanar que es vegi com “una excepció” respectuosa amb el medi ambient.

Partidaris i detractors

Fa tres mesos empresaris, comerciants i institucions de les comarques gironines es van reunir a la Cala Montjoi per remarcar que el Bulli Foundation és una gran oportunitat per dinamitzar la zona i desestacionalitzar el turisme, i també van afirmar que no perjudicarà el medi ambient ni el Parc Natural del Cap de Creus. Res a veure amb el punt de vista de les entitats ecologistes, com Iaeden - Salvem l’Empordà i Depana, que van organitzar a l’agost una visita guiada per donar a conèixer “els perjudicis mediambientals que suposarà el projecte”.

Segons la seva lògica, l’interès econòmic i de projecció internacional no pot estar per damunt del principi d’igualtat davant la llei ni de la protecció del medi ambient. “Ens preocupa el precedent que es crearia i que obriria la porta a altres projectes semblants en altres espais protegits”, declara Bàrbara Schmitt, portaveu de la Iaeden. Segons ella, El Bulli Foundation, amb el seu museu, “suposaria una creixent afluència de gent en una vall on fora de l’estiu només s’hi acosten excursionistes i persones que volen descobrir tresors naturals”. L’argument el comparteix l’ambientòloga Marta Ball-llosera, que vaticina una “afluència massiva de gent” que no veu clara. “La carretera de set quilòmetres, molt estreta i amb revolts tancats, ¿pot assumir més trànsit? ¿El pròxim pas serà ampliar-la?”, es pregunta.

L’arquitecte del projecte, Enric Ruiz-Geli, en canvi, veu l’oportunitat de construir un exemple de sostenibilitat, integració al paisatge i tecnologia energètica capdavantera. D’entrada, però, necessita l’aprovació d’una llei a mida al Parlament que els alcaldes del territori miren de reüll.

El Bulli sí, el museu depèn d’una nova llei

La fundació privada El Bulli Foundation, promoguda per Ferran Adrià i Juli Soler, té una doble vocació: salvaguardar el llegat del que va ser considerat millor restaurant del món i ordenar tot el coneixement de la història de la cuina en una eina innovadora, la Bullipèdia. Fa poques setmanes va iniciar-se el tancament del perímetre i les operacions de neteja prèvies a l’ampliació en un 20% d’El Bulli, unes obres que ja s’ajusten a la legalitat i, segons ha explicat l’arquitecte del projecte, Enric Ruiz-Geli, s’allargaran un any i comportaran l’enderroc d’alguns edificis i l’adequació d’espais a l’entorn de l’antic restaurant. Els grups ecologistes no s’oposen a aquestes actuacions, però sí a l’ampliació de més d’un 200% per fer un museu. Aquesta part de les obres no es podrà executar fins que el Parlament aprovi la llei marc que ha de permetre encaixar el projecte dins el Parc Natural del Cap de Creus. La plataforma Change.org ha recollit més de 95.000 signatures per reclamar al Govern que no aprovi aquesta llei.

Més continguts de