Publicitat
Publicitat

Àlex Rovira: "La crisi, si no la gestiones, esdevé desgràcia"

Perfil. P rop de cinc milions de llibres venuts el converteixen en l'autor de no-ficció amb més projecció internacional. El llibre La bona sort ha estat traduït a 42 idiomes. Conferenciant a Europa, Amèrica i Àsia, col·labora en diversos mitjans de comunicació com a divulgador de temes tant de gestió empresarial com de gestió emocional. El que més valora i l'emociona és el somriure dels seus tres fills.

El teu últim assaig es diu La bona crisi . Bona?

Sense crisi no hi hauria evolució a la vida. No, no estic fent apologia del patiment! La crisi econòmica actual és, en el fons, una crisi de consciència: per comprar amb diners que no hem tingut, coses que no hem necessitat, per impressionar a qui no coneixíem, i ho hem avalat amb actius que no valien el que costaven, en un sistema no regulat financerament. Són tantes mentides juntes!

Vivim una crisi o una desgràcia?

Cal diferenciar la desgràcia o la tragèdia de la crisi. La desgràcia no admet reversibilitat. La desgràcia és el que va passar a Llorca, o que se't mori algú quan no toca i com no toca. La crisi, si no la gestiones, esdevé desgràcia.

Com la definiries?

M'agrada anar a l'etimologia de les paraules. Crisi vol dir canvi inesperat, punt d'inflexió, mutació. Ve d'un verb que significa decidir, distingir, triar, separar, garbellar. El prefix sànscrit que dóna origen a la paraula és kri, creativitat i expressió positiva. Krishna, déu, vol dir l'acció que atrau. Si Crist tornés, no arribaria als trenta-tres anys, el pelarien als catorze si sabessin que és l'encarnació de la consciència pura que tots tenim.

Què ha de canviar?

L'altre dia ho parlava amb el meu amic i mestre José Antonio Marina. S'ha d'invertir en pedagogia, en educació, i en un pla estratègic. Què serà d'aquest país en el futur? Ningú ho sap. Des de dalt no estan fent res de res. Estem intentant nedar per surar i ens estan posant pes als turmells. La indignació, ben canalitzada, ha de ser escoltada. Si no fem canvis estructurals això és insostenible.

I la clau la tenen els polítics?

Tot i que a la política hi ha bona gent, també hi ha polítics que han pujat per suports interns, que no han generat mai riquesa, i que gestionen ajuntaments, diputacions, comunitats i països! A ningú se li acudiria posar a comandar un vaixell un capità que no ha vist mai el mar.

I el ciutadà què pot fer?

El que hem de fer tots, el que fa pa, el que obre la peixateria, el que escombra el terra, el que dóna classes, el que poleix lents, el que canvia un filtre, és fer-ho molt bé! L'única opció que ens queda és la voluntat de l'excel·lència, si no viurem la mort de la dignitat. I això serà tirar la tovallola. Balzac deia: la resignació és el suïcidi quotidià.

Ens en sortirem?

Sempre ens en sortim. La pregunta és: cal patir tant per aprendre segons quines lliçons? No. Però, com deia Einstein, només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, i de la primera no n'estic del tot convençut. Tot això ens servirà per evolucionar conscientment.

La teva calma és admirable.

Deliberadament, no estic en cap xarxa social. Em genera molt estrès. No faig ni meditació ni relaxació, però miro de fer-ho tot amb molta atenció, amb molta cura. M'agrada escriure tranquil·lament, anar fent, sense pressió.

Has fet un bon tàndem amb en Francesc Miralles. Heu escrit El laberint de la felicitat , L'última resposta , El bosque de la sabiduría

El Francesc és el meu company de viatge i un amic. Amb ell em passa com amb el jazz: improvisem, xerrem, prenem notes i tot va sortint com un diàleg. Un procés absolutament orgànic. ¿Fins quan durarà aquesta màgia? No ho sabem.

Esteu preparant un altre llibre?

Sí, un assaig que sortirà a la tardor. Es dirà El mapa del tresor . Ens vam preguntar què tenen en comú les persones que han generat molta riquesa buscant el bé dels altres.

I la resposta?

Hi ha factors comuns. Per exemple, Warren Buffett, la principal fortuna del món, ho ha cedit pràcticament tot a la beneficència, i diu: els que tingueu fills i sigueu milionaris, no els deixeu res. Doneu-ho a la beneficència i que ells s'ho treballin. Per què ho fa, això? I, com ell, Bill i Melinda Gates, Ingvar Kamprad, el creador d'Ikea, Anita Roddick, fundadora de The Body Shop, Jimmy Wales, pare de la Wikipedia, Steve Jobs…

Què tenen en comú?

Normalment, quan algú fa un negoci, pensa: què, com i per què. Vull vendre un ordinador, el faré així, per fer calés. Ells pensen a l'inrevés. Primer ve el perquè, quin sentit té això? Vull que la gent tingui una cosa útil, necessària i que no falli mai. Després vénen el com i el què. La seva cadena de pensament és diferent. Construeixen a través del sentit. Aquesta gent hi és per servir.

Més continguts de