Publicitat
Publicitat

Anna Veiga: “Hem estat en fals durant molts anys”

directora del centre de recerca del Servei de Reproducció Assistida de l’Institut Dexeus

Anna Veiga, un dels referents en reproducció assistida, qualifica “d’insòlit” el fet que encara no hi hagi un registre de donants.

Espanya és el país amb més clíniques de reproducció assistida d’Europa i, en canvi, no hi ha un registre. Com és possible?

Perquè la reproducció assistida ha estat deixada de la mà de Déu, no ha sigut mai un tema que hagi interessat a les autoritats sanitàries. Malgrat que Espanya és un país amb molta activitat, hem estat en fals durant molts anys. És insòlit. La primera llei de l’any 1988 ja preveia la creació d’un registre. I s’han rebut reprimendes importants de les autoritats europees perquè no s’estava complint la normativa. Si pretenem que es prenguin la nostra feina seriosament, s’han de fer coses, i el registre és el primer pas. I al darrere ha de venir el registre d’activitat dels centres.

Per què és important un registre de donants de gàmetes?

Per fer seguiment i traçabilitat del que estem fent i per intentar evitar que hi hagi homes o dones que utilitzin la donació de manera indiscriminada per guanyar-se la vida. Ara no ho podem saber.

Per què es fixa el límit en sis fills?

És arbitrari. La consanguinitat acaba sent un problema relatiu perquè els cicles de reproducció assistida els fan parelles de llocs diversos i el més probable és que aquests fills no siguin de la mateixa ciutat, regió ni país.

Més continguts de