Publicitat
Publicitat

La Caixa atorga 40 ajudes a doctorands de tot el món amb currículums excel·lents

Beques per fitxar científics de primera

Fitxar els millors. És l'objectiu dels centres de recerca catalans que lluiten per situar-se entre els primers del món. I ho estan aconseguint. En part, gràcies al suport de programes de beques com les que ahir va atorgar l'Obra Social La Caixa perquè 40 nois i noies puguin fer el doctorat en quatre centres de recerca: l'Institut de Receca Biomèdica de Barcelona (IRB) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), tots dos ubicats a Barcelona, i el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), situats a Madrid.

L'aportació s'emmarca dins d'una de les demandes més reiterades en temps de crisi per part de la comunitat científica: la necessitat d'augmentar el mecenatge científic per part d'entitats privades. L'objectiu de les beques és contribuir a importar talent a grups de recerca capdavanters que fan recerca en biomedicina.

Cada doctorand rebrà durant dos anys una mensualitat de 1.500 euros, més una paga extra per a viatges i altres despeses. Després, tindrà dos anys per fer la tesi i rebrà 1.700 euros mensuals. Una xifra superior a l'import que reben els estudiants amb beques del ministeri, que ingressen al voltant de 1.200 euros mensuals.

Destí valorat

Alguns centres de recerca de Barcelona s'estan convertint en un destí que atrau brillants cervells d'arreu del món que es formen com a investigadors. Ho afirmen els responsables de l'IRB i el CRG, Joan Guinovart i Lluís Serrano, respectivament, que en els últims anys han vist com augmentava el nombre de sol·licituds per atendre els seus laboratoris. "Per cada beca tenim 30 sol·licituds", explica Guinovart. I això no és només perquè l'import mensual pot resultar atractiu per a un jove doctorand, sinó també perquè aquests centres publiquen en les millors revistes i compten amb projectes reconeguts mundialment per la comunitat científica. "Han de tenir cobertes les necessitats vitals, però l'objectiu del doctorat és atorgar una formació com a investigador competitiva", afirma Guinovart. "En ciència sempre es mira d'on véns, i d'això depèn que, en un futur, el postdoc arribi a tenir el seu propi grup de recerca. Poden donar-te una fortuna durant quatre anys, però si el centre és dolent després no vas enlloc", afirma Serrano, que va fer el doctorat en un dels centres de recerca més importants del mon, l'EMBL de Heidelberg.

Els directors dels diferents centres de recerca no creuen que aquests estudiants s'hagin de quedar sempre aquí. "Quan acaben han de marxar, veure més món", diu Guinovart. "El que és important és el lligam que establim, i que actuaran com a ambaixadors dels nostres centres", diu Serrano. Entre els 40 becats també hi ha vuit espanyols. "Veiem que la presència de gent de fora fa que els joves d'aquí augmentin el nivell", afirma Blasco, directora de CNIO.

Joves i brillants

El procés de selecció dels becats és llarg i exigent. Un és András Braun, d'Àustria, que treballa al CRG. "Els meus companys de laboratori van triar anar a Cambridge, Oxford i Londres, i jo vaig escollir Barcelona, em va agradar i s'adiu amb el que vull fer", explica. Braun investiga en percepció sensorial. En concret, estudia les neurones del cervell de les larves de la mosca del vinagre, un dels models de laboratori més utilitzat per estudiar malalties. Vol entendre els mecanismes neuronals que actuen quan prenen decisions, com anar on hi ha menjar o on fa més bona temperatura. "El seu cervell només te 10.000 neurones, és una estructura molt senzilla, i el que voldria és crear un model". Està mirant com posar elèctrodes al cervell de la larva, explica. La seva recerca pot contribuir a conèixer millor moltes malalties neurodegeneratives.

Més continguts de