DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA
Societat 01/12/2015

‘Chemsex’: marató de drogues i sexe, la nova pràctica de risc

Les ONG que treballen en l’àmbit del VIH temen que sigui una nova via de propagació del virus

Lara Bonilla
4 min
El chemsex es practica en l’àmbit privat, són festes en pisos particulars que s’organitzen via aplicació mòbil.

BarcelonaÉs una pràctica encara minoritària però que ja ha disparat totes les alarmes. És el chemsex ( chemical sex ), és a dir, l’ús recreatiu de drogues sintètiques per a la pràctica del sexe durant hores i sense control. Una moda que ha aterrat, sobretot, en la comunitat gai i que ha disparat les alarmes de les entitats i ONG que treballen en el món de la prevenció del VIH. Es tracta de festes privades que se celebren en pisos particulars, tot i que també es poden organitzar en saunes, i que inclouen maratonianes sessions de sexe en grup que poden durar fins a tres dies, normalment els cap de setmana. Els usuaris queden mitjançant aplicacions de mòbil, com el Grindr, on hi ha gent que busca i ofereix sex parties, o a través del contacte directe amb coneguts.

Durant les orgies es consumeixen drogues sintètiques i estimulants com metamfetamina de cristall, GHB -coneguda com a tina - i mefedrona, moltes vegades combinades amb viagra, popper (un dilatador anal), cocaïna i alcohol. Als Estats Units fa dècades que es practica el chemsex i també ha arribat a ciutats europees com Londres, Amsterdam i París. A Madrid i Barcelona es va començar a detectar fa un parell d’anys. L’ús de drogues durant la pràctica sexual no és nou, però sí el fet d’utilitzar-les per mantenir sessions maratonianes amb múltiples parelles i sense protecció. Per ara les entitats només tenen coneixement del chemsex en la comunitat homosexual. “Pot ser la nova porta d’entrada del virus”, alerta Luis Villegas, coordinador de projectes de Stop Sida, una entitat que fa un mes que acaba de posar en marxa un servei de suport psicològic per a usuaris de chemsex i que col·labora amb el departament de Salut en l’elaboració d’un estudi sobre el fenomen. També la revista British Medical Journal hi va dedicar un article.

“Des del moment en què estàs en un context de menys percepció del risc per l’ús de substàncies, estàs obrint noves vies de transmissió”, afegeix Villegas. Aquestes drogues, que es poden consumir per via oral o inhalada, també es poden injectar per via intravenosa - slam -, amb risc d’infecció amb l’intercanvi de xeringues, o per via anal. “De moment és una pràctica encara marginal però que provoca situacions de vulnerabilitat, i no tenim eines per lluitar-hi”, alerta Gabriel J. Martín, president de l’associació LGTB Afirma’t.

“Perds el control”

El Walter és un assidu del chemsex. Dissabte passat va participar en una sessió amb dotze persones. Alcohol, cocaïna, GHB, ketamina i viagra són algunes de les drogues que ha consumit en l’últim mes. “L’efecte depèn de les drogues que utilitzis, però t’exciten sexualment i t’obren la ment. Perds el control i fas coses que sense drogues no faries, com estar amb diversos nois a la vegada”, reconeix el Walter, que es fa controls mèdics cada tres mesos. Dissabte sí que va prendre precaucions, però admet que hi ha vegades que no. “Enmig de l’excitació et treus el condó i en aquell moment no tens por del VIH perquè treus valor a tot i no ets responsable”, diu. La majoria d’orgies a què assisteix -cada cap de setmana l’últim mes- es convoquen via Grindr. “Et demanen una foto de cos sencer i llavors et diuen si hi pots anar o no”, explica aquest noi de 28 anys, que assegura que els participants en les sessions de chemsex tenen entre 25 i 40 anys i provenen de tots els estrats socials.

Davant d’aquesta nova realitat, els serveis d’atenció a la drogodependència han de desenvolupar “noves estratègies per atendre aquest nou perfil”, demana Sebastian Meyer, president de Stop Sida. I l’atenció psicològica és la clau. És el servei que ha posat en marxa aquesta entitat. Des de fa un mes, tres psicòlegs atenen persones que practiquen chemsex i que necessiten atenció personalitzada i assessorament. “Hem de treballar aquells aspectes que estan incidint en el consum, ja que la ingesta de drogues és una forma de tapar alguna altra cosa que no estem afrontant”, explica Villegas. També es pot barrejar amb una addicció al sexe. “Les drogues són habitualment una conducta evitativa. En consumeixo per generar un estat mental diferent i evitar un malestar”, explica el psicòleg Pablo Casero. També es treballen aspectes com la vivència de la sexualitat i l’afectivitat, la soledat o el grup de referència. El Walter admet que consumir droga durant el sexe és una moda “i una manera de formar part del grup”.

“Les drogues desinhibeixen”

Casero és un dels tres psicòlegs del servei Chemsex Support de Stop Sida. Els seus pacients són tant treballadors sexuals que associen el consum a la seva activitat laboral -“els clients els ho demanen”- com particulars que consumeixen drogues en un context de festa sexual. “Les drogues desinhibeixen i un dels seus efectes és que la gent no pensa a utilitzar el preservatiu, cosa que augmenta el risc de contagi de malalties de transmissió sexual (ITS), com hepatits C, gonorrea o sífilis, a més del VIH”, explica Casero. Amb l’ús de drogues baixa la percepció de risc i, de fet, ja fa temps que els joves han perdut la por a la sida perquè la consideren una malaltia crònica.

Un altre efecte de les drogues és el seu potencial anestèsic en l’organisme, que “facilita que les pràctiques sexuals siguin més llargues” i es rebaixi el llindar del dolor. “I el sexe més intens i més dur genera ferides que són portes d’entrada per al VIH i les ITS”, indica Casero.

L’Agència de Salut Pública alerta del repunt de les malalties de transmissió sexual, que en alguns casos tenen una incidència que se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea i de l’Estat. Josep Coll, investigador de l’IrsiCaixa, reclama un bon control de les ITS, ja que un 20% dels homes que tenen sexe amb homes tenen alguna malaltia de transmissió sexual i la majoria, diu, “són asimptomàtiques” i “són una porta d’entrada per al VIH”. Així mateix, es calcula que el 40% de les persones amb VIH també tenen alguna altra ITS. I en aquest cas, pot ser “una porta de sortida del virus”.

stats