Cinc països del nord d’Europa lideren el rànquing dels més feliços

BarcelonaContràriament al que tendim a pensar, el fred i les poques hores de sol sembla que no ens afecten tant, si tenim en compte que Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Noruega i Finlàndia, per aquest ordre, són els cinc països més feliços del món. Ho diu l’Informe Mundial de la Felicitat del 2016, que ahir va fer públic el programa Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU en un acte a Roma.

Després d’aquests cinc estats europeus, una mica més avall, en el tretzè lloc del rànquing, que inclou més de 150 països, hi ha els Estats Units. El Regne Unit se situa al número 23, i Espanya, que cau una posició respecte de l’informe de l’any passat, va en el lloc 37, just darrere de l’Aràbia Saudita, Taiwan i Qatar.

L’Àfrica subsahariana és la que surt més mal parada en l’informe perquè aporta a la llista vuit dels 10 països més infeliços del món: Madagascar, Tanzània, Libèria, Guinea, Ruanda, Benín, el Togo i l’últim, Burundi. En aquestes últimes posicions també hi ha dos estats devastats per les guerres, com Síria i l’Afganistan.

Entre els països que més felicitat han perdut entre el 2007 i el 2015 hi ha els europeus, que han patit la crisi econòmica. Grècia –que encapçala el rànquing d’aquests països–, i Itàlia i Espanya, que són al grup dels 10 països més perjudicats en aquest sentit. A l’altra banda, els països que més han augmentat la felicitat durant l’últim any són Nicaragua, Sierra Leone i l’Equador.

És la quarta vegada que es publica l’Informe Mundial de la Felicitat, un fet que coincideix amb la celebració del Dia Internacional de la Felicitat, aquest diumenge. El text analitza l’estat de la felicitat al món avui i mostra com les noves ciències de la felicitat expliquen variacions tant en la felicitat personal com en la de les nacions. Així, doncs, els seus autors asseguren que les dades reflecteixen que cal prestar més atenció a la felicitat com a criteri per a les polítiques dels governs a escala mundial.

El Dia Internacional de la Felicitat es va decretar l’any 2012 a la conferència de les Nacions Unides sobre el desenvolupament sostenible, en què els estats membres van reconèixer que el producte interior brut (PIB) ja no era prou bo com a únic indicador en el qual basar-se per prendre decisions polítiques. El mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va assegurar en aquella assemblea que el món necessitava un nou paradigma econòmic que reconegués “la paritat dels tres pilars del desenvolupament sostenible”: el creixement econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient.

Elements clau

Per què és important mesurar la felicitat d’un país?

Rafael Bisquerra és catedràtic de la Universitat de Barcelona, especialista en l’estudi de les emocions, i ho té claríssim: “La felicitat és el més important de la vida per a la majoria de les persones a tot el món”.

En la mateixa línia, segons els editors de l’informe, no n’hi ha prou mesurant indicadors com la salut, l’educació, la pobresa o el bon govern per separat. La felicitat, asseguren, ofereix indicadors més bons sobre el benestar humà, i això inclou aspectes com l’esperança de vida en néixer, el suport social –és a dir, si davant d’alguna dificultat tenim suport del nostre entorn–, si es disposa de llibertat per prendre decisions a la vida, la percepció de la corrupció, la generositat que s’experimenta en el dia a dia i, també, el PIB.

Què és la felicitat?

Emocions positives i una bona percepció de la vida

Moltes vegades confonem la felicitat amb els efectes que provoca la felicitat, i per això tendim a assegurar que la felicitat és diferent per a cadascú. Hi ha persones a les quals les fa felices anar al cinema, a d’altres, estar amb la família o viatjar, ballar o llegir, “però això són els estímuls que poden ajudar a causar la felicitat”, aclareix Bisquerra, membre del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP) de la UB.

La felicitat, en realitat, és el mateix per a tothom: el catedràtic la defineix com un fenomen interior que es caracteritza pel fet d’experimentar emocions positives i tenir una valoració global positiva sobre la vida. “Això és el que la majoria busquem, encara que moltes vegades no en siguem conscients”, assegura.

El PIB, un mal indicador

El benestar d’un país s’identifica erròniament amb fets materials

El PIB és l’indicador més utilitzat, però, segons Bisquerra, “no és un bon indicador del benestar d’un país”. Molts economistes també ho reconeixen, entre els quals hi ha Richard Layard, un dels editors de l’estudi, de la London School of Economics, que reclama que es tinguin en compte indicadors sobre el benestar subjectiu, que és el terme científic per a la felicitat.

I és que hi ha una clara tendència a identificar el benestar d’un país amb el PIB, però aquest indicador només correspon al benestar material, és a dir, al desenvolupament econòmic i tecnològic d’un país. “Els polítics haurien de prendre consciència que mesurar el benestar d’un país només amb la dimensió material macroeconòmica és un reduccionisme que ja no es pot mantenir”, afirma el catedràtic.

“Convé deixar clar que el benestar material és important”, perquè satisfer les necessitats bàsiques, que són de caràcter material, és essencial per a la supervivència i el benestar. Però, segons Bisquerra, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, “una persona pot tenir un gran benestar material però no sentir-se feliç”. Encara més, “hi pot haver un país amb un PIB molt alt i amb persones molt pobres, i al revés”. Per tot plegat, Bisquerra alerta sobre la contradicció i la perversitat que suposa que “el nombre de capses d’ansiolítics que es venen en un país faci augmentar el PIB”.

D’altra banda, hi pot haver un país amb un PIB molt alt i en què la seva població sigui molt feliç, però també al contrari. Un exemple el tenim als Estats Units, amb un PIB per càpita de més de 40.000 euros però que se situa en el lloc 13 del rànquing dels països més feliços del món. Tot seguit hi ha Costa Rica, que té un PIB per càpita que no arriba als 8.000 euros. Ara bé, el mateix Bisquerra reconeix que potser encara no es disposa d’indicadors amb prou validesa i fiabilitat per mesurar el benestar subjectiu, com sí que n’hi ha per mesurar el benestar material.

Tipus de benestar

Més enllà del que només és material

Rafael Bisquerra també és autor del llibre 'Cuestiones sobre bienestar' (editorial Síntesis), en què parla de diferents menes de benestar i els divideix en cinc tipus. El benestar material fa referència al desenvolupament econòmic i tecnològic de la societat; el físic es refereix a la salut; el social és el que té a veure amb les relacions amb el nostre entorn –la parella, la família o els amics–; l’emocional lliga amb el fet d’experimentar emocions positives, i el benestar professional és aquell que no només té a veure amb el sou, sinó també amb si ens sentim realitzats amb la feina i amb les relacions socials que hi mantenim. Per Bisquerra, aquest és un tipus de benestar al qual hauríem de donar molta més importància que la que hi donem actualment. La combinació dels diferents tipus de benestar i la interacció entre ells és el que més s’acosta al benestar general.