Combatre l’administració als jutjats pot costar fins a set anys

BarcelonaUn conflicte d’un ciutadà amb una administració que acaba al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), entre que es recorre a l’administració mateix i després es porta als tribunals, “pot trigar sis o set anys a resoldre’s”, segons el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Oriol Rusca. El degà, indignat, va deixar anar ahir una frase que també hauria pogut dir un anarquista: “L’administració no defensa els ciutadans, sinó els seus propis interessos”. Es referia a l’actitud del Govern i els poders públics als jutjats contenciosos administratius, els que s’encarreguen de resoldre els conflictes entre ciutadans i administracions.

Rusca va explicar aquesta situació a la presentació de l’Informe 2015 de l’ICAB, un document de gairebé 300 pàgines que repassa la salut del sistema judicial en l’àmbit d’actuació del col·legi. Segons les xifres de l’informe, a Barcelona i a les comarques dels voltants on actua el col·legi, de mitjana, un cas contra l’administració com la reclamació d’una multa triga 12,6 mesos a resoldre’s: un mes i mig més que el 2009.

El càlcul s’ha fet a partir de les dades judicials de l’any passat però en la mitjana també entren casos extrems que es poden resoldre molt ràpid. Segons Eva Pous, responsable al Col·legi d’Advocats de la relació amb l’administració de justícia, hi ha jutjats en què un procediment abreujat -el que es fa amb reclamacions de menys de 30.000 euros- pot trigar dos anys a arribar a judici. Els ordinaris -sobre reclamacions de més quantitat, expropiacions, impostos estatals, conflictes urbanístics...- poden trigar un any i mig. I els conflictes que arriben al TSJC, entre dos i quatre anys, als quals cal sumar els fins a tres anys de calvari que el ciutadà haurà passat tramitant el recurs dins l’administració abans de poder anar als jutjats.

Però, per què triguen tant a resoldre’s els casos contra l’administració? Doncs, més que res, perquè els jutjats contenciosos administratius estan col·lapsats: la taxa de congestió arriba al 192%. Això vol dir, segons l’informe del Col·legi, que el 2014 aquests jutjats van rebre o tenien pendents gairebé el doble de casos dels que van poder resoldre al cap de l’any. Aquest 2015 el van començar amb 16.872 processos pendents.

Administració blindada

Els jutjats de qüestions socials, els que fan referència als conflictes laborals, també estan congestionats. Però, segons va dir Pous, és sobretot a causa de la crisi i la manca de recursos que pateixen. La taxa de congestió als jutjats de l’àmbit social és del 197% i el 2015 el van començar amb 53.872 casos pendents. La crisi no afecta tant els processos contenciosos administratius, de fet fins i tot pot ajudar a frenar-los -més d’un s’ho pensarà davant del risc d’haver de pagar les despeses judicials-. Però en els conflictes contra l’administració hi ha un altre aspecte que cal tenir en compte: la seva actitud.

Un 65,6% dels contenciosos acaben en sentència. En el cas dels processos penals només són un 9,4% -molts s’arxiven abans d’arribar a judici-, però els més semblants als contenciosos són els casos civils, els que tracten conflictes entre ciutadans. I només un 23,9% acaben en sentència. Per què aquesta diferència entre els casos contenciosos i els civils? Doncs, segons el degà del Col·legi d’Advocats, perquè l’administració “no negocia” quan té un conflicte amb els ciutadans.

Segons Rusca, l’administració aprofita que si un ciutadà perd un cas en contra seu automàticament haurà de pagar totes les despeses judicials. “Això és una taxa enorme i encoberta per afavorir l’administració”, va denunciar ahir. En cas que el ciutadà abusés del sistema ho veuria bé, va dir, però està en contra que es faci sempre automàticament. A més, els advocats, quan aconsellen un client, ni tan sols li poden dir quant poden costar les despeses judicials. “L’autoritat de la competència ens ho prohibeix, suposo que li preocupen més els mercats que els ciutadans”, va declarar ahir el degà del Col·legi d’Advocats.