Publicitat
Publicitat

El Curiosity es prepara per a la seva primera excursió per Mart

Després d'estrenar el seu làser en una roca, farà el seu primer trajecte, d'uns 400 metres

El robot explorador Curiosity va encendre aquest divendres el generador de neutrons que porta instal·lat i ja es prepara per a la seva primera excursió a la recerca de minerals que puguin donar noves claus sobre Mart.

Els científics de la NASA continuen comprovant que tots els instruments del robot explorador estan en bon estat, segons va confirmar John Grotzinger, de l'Institut Tecnològic de Califòrnia i director científic del Curiosity. "Les coses van bé", va dir en una videoconferència en què també va participar Roger Wiens, del Laboratori Nacional de Los Alamos, l'investigador principal de la ChemCam del Curiosity.

"Tots els instruments que estem provant estan funcionant i estem orgullosos d'anunciar que l'instrument DONEN ('Dynamic Albedo of Neutrons') ha estat encès i ha operat amb èxit", va assegurar Grotzinger. DONEN és un espectròmetre de neutrons amb capacitat per detectar hidrogen –cosa que pot significar la presència d'aigua en forma de gel o en la superfície d'un mineral– al subsòl a una profunditat de fins a un metre.

Aquest és l'instrument que ha aportat l'agència espacial russa a aquest projecte, en el qual participen set països a més dels Estats Units (Espanya, Rússia, França, Alemanya, Itàlia, Canadà i Japó), que han contribuït a dotar el Curiosity amb els instruments tecnològics més avançats perquè pugui dur a terme la seva missió.

A punt per a la primera exploració

Grotzinger va assenyalar, a més, que també van fer proves amb l'instrument REMS, l'estació mediambiental aportada per l'estat espanyol, i va avançar que esperen poder divulgar les primeres dades científiques recollides la setmana vinent.

D'altra banda, el Curiosity ja té en marxa les seves càmeres i la NASA està definint quins seran els primers moviments del 'rover' i els punts que visitarà per començar amb les primeres excavacions, segons el pla previst. El primer recorregut que farà serà d'uns 400 metres, i el seu primer destí serà un indret anomenat Glenelg, una intersecció de tres tipus de terrenys que ha causat especial interès entre els científics perquè creuen que pot tractar-se d'una plataforma de roca adequada per a la primera perforació.

Els científics bategen el territori marcià

Els científics estimen que, aproximadament d'aquí a un any, el Curiosity arribarà a les vessants de la muntanya Sharp, però abans passarà per les marques que van deixar els motors dels quatre propulsors en aterrar, que han sigut batejades pels científics amb els noms de Burnside, Gulburn, Hepburn i Sleepy Dragon ('Dragó Adormit'). Els noms triats corresponen a diverses formacions rocoses del nord de Canadà, informa la NASA, perquè tots estan relacionats d'alguna manera amb la calor (per exemple Burn –'cremar'– o Dragon –'dragó'–).

També han identificat la primera roca sobre la qual provarà el làser de la ChemCam en els pròxims dies, la N-165, situada a poc més de dos metres d'on es troba el 'rover'. "El nostre equip ha esperat vuit llargs anys perquè arribés aquest moment", va assenyalar Wiens, que espera poder compartir a principis de la setmana que ve com van ser aquests primers trets.

La ChemCam farà una trentena de trets de làser en deu segons per escalfar la roca fins al punt que les seves molècules es converteixin en una bola de foc, amb la finalitat que els instruments del Curiosity analitzin els colors que desprèn, que donaran pistes sobre els àtoms dels quals està composta.

Una càmera en color que duu incorporada el 'rover' ha ofert, aquest divendres, noves imatges del Planeta Vermell, algunes de les quals són de la 'terra promesa', la muntanya Sharp.

Més continguts de