Educació avançada: Un canvi imparable o una moda?

BarcelonaDes de fa uns anys, la majoria de les escoles innovadores de Barcelona s’han vist desbordades per la gran quantitat de sol·licituds que reben a la preinscripció. “Estem parlant d’un canvi de paradigma, d’un canvi sistèmic”, apunta la directora de l’àrea d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona, Marta Comas, que afegeix que perquè es mantingui en el temps “la innovació no pot ser una operació de maquillatge”.

Tot i que creu que s’està produint un canvi sistèmic que perviurà en el temps si es posen totes les bases adequades, Comas també considera que la innovació, com a “marca”, “s’ha posat de moda”. “Això ens ha anat bé, perquè el professor que segueixi fent classes magistrals o que no se sàpiga els noms dels alumnes serà l’estrany. Abans ho era el professor de projectes, ara ho serà l’altre”, apunta la directora de l’àrea d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona, que assegura que l’administració està treballant perquè “no es produeixin desequilibris i perquè el canvi sigui sistèmic”.

Per al director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, no es tracta d’una moda, sinó “d’una actualització que trigava massa a arribar”. No obstant, admet que hi ha pares que han demanat un projecte educatiu sense saber “ben bé què era innovació” i que hi ha escoles que no es creuen la transformació. Per lluitar contra aquest fenomen, Vallory creu que l’administració ha de vetllar perquè les escoles “sàpiguen i puguin treballar de forma competencial i global”. “Estem en un moment en què està florint un canvi estructural i s’està parlant d’educació amb profunditat: això és de societat avançada”, considera.

Entre altres motius, Enric Prats, professor de pedagogia internacional de la Universitat de Barcelona (UB), atribueix el canvi al fet que “hi ha hagut un cansament d’una fórmula que no funcionava i, consegüentment, s’ha generat un moviment de mirar alternatives”, apunta. En aquest sentit, assegura que actualment hi ha “una societat més exigent amb pares ben informats que estan pressionant”. Per a Prats, cal estar “atents” a veure com es consolida el canvi, i recorda que hi ha mètodes experiencials que “no són tan nous i que no han acabat resistint”. “Potser hi ha resistències al sistema, com la burocràcia, que han impedit que s’instal·lessin”, apunta. El vicerector de docència i aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Carles Sigalés, per la seva banda, considera que la innovació “és a l’agenda, que se’n parla i que els discursos educatius van en aquesta línia”. “No hi ha un manual de la innovació, és una frontera desconeguda que depèn de molts factors”, assegura.

En la mateixa línia, Comas defensa que una escola innovadora és la que té els set principis de l’aprenentatge com a referent, independentment de si fa exàmens o deures. “Hi ha molts marcs, horitzons i imatges mentals. Des del Consorci defugim les etiquetes i no volem acabar dient que una escola innovadora és la que treballa per projectes o la que fa servir tauletes. És una cosa més profunda”, conclou.