Entitats socials demanen al Govern un pla específic pels exreclusos
La Taula del Tercer Sector constata que els recursos actuals "no són suficients" per facilitar la reinserció social
BarcelonaLa Taula del Sector Social ha posat sobre la taula la necessitat d'un nou pla interdepartamental, que hauria d'elaborar el Govern, per facilitar la reinserció dels exreclusos un cop abandonen la presó. Amb motiu de l'organització d'una nova jornada del cicle de debats 'Catalunya social' i la presentació de l'informe 'La reinserció postpenitenciària, una terra de ningú', la presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, ha demanat aquest nou pla perquè "els recursos actuals no són suficients" i cal més suport per part de l'Administració i de tota la societat per facilitar la reinserció social d'aquest col·lectiu.
Guiteras ha especificat que aquesta seria la millor manera de garantir una igualtat d'oportunitats real i que els expresos no es vegin abocats a reincidir un cop obtenen la llibertat. Per això, l'acompanyament social i educatiu i la provisió de determinats serveis com un habitatge o facilitats per aconseguir feina sóc determinants, ha assenyalat, i ha posat com exemple de pla interdepartamental a imitar l'abordatge de les malalties mental o els joves extutelats. A més a més, l'índex de reincidència a Catalunya es situa al voltant del 30%, però baixa al 15% quan les persones passen per processos de transició a la comunitat, com els tercers graus o la llibertat vigilada.
El pla necessitaria d'una dotació pressupostària específica, ha afegit la presidenta de la Taula, que ho ha plantejat com una "inversió econòmica rendible" perquè evitaria la reincidència i també els reingressos a la presó. Guiteras ha recordat que a Catalunya actualment hi ha uns 9.200 reclusos, una xifra que decreix des del 2012 perquè a dia d'avui els criteris d'organització han variat. De fet, Catalunya té una població reclusa de 123 per cada 100.000 persones, enfront dels 144 del conjunt de l'Estat, però molt per sobre dels 60 de Dinamarca, 80 d'Holanda o 90 d'Alemanya.
La professora i coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia Social per a la cohesió i la inclusió socials de la UB, Pilar Heras, que ha fet la presentació de l'informe i ha remarcat que actualment els exreclusos es troben amb "molts topalls" per aconseguir la seva reinserció, perquè a més a més quan abandonen la presó arrosseguen molts efectes perjudicials i acostumen a relacionar-se amb col·lectius de risc. Per això caldria la "normalització d'aquesta corresponsabilitat" i la visibilització d'una realitat molt desconeguda i estigmatitzada
En l'apartat del debat, on també s'ha comentat l'últim informe presentat per la Generalitat sobre reinserció, la representant de la Taula de Participació Social del Departament de Justícia, Núria Fabra, ha evidenciat que quan no hi ha acompanyament la reincidència augmenta, sobretot durant el primer i el segon any,. Que les persones no tinguin cobertes les necessitats materials mínimes cobertes en el moment d'abandonar la presó és una "qüestió greu", ha dit.
Sònia Fuertes, membre de la comissió d'àmbit penitenciari i execució penal d'ECAS ha recordat que quan una persona entra a la presó normalment ja pateix situacions de vulnerabilitat prèvies, però el tracte que ha rebut per part de l'Administració ha tingut a veure sobretot amb la Justícia i amb la voluntat que compleixi íntegrament el seu temps de condemna. A tot plegat cal afegir l'estigmatització social, que aporta una "dificultat afegida". Fuertes ha demanat treballar per convèncer tothom que la persona que ha passat per la presó ja ha pagat els seus errors i cal donar-li una segona oportunitat "de veritat". "Les presons no les tenim per rehabilitar, les tenim per excloure. Ens agradi o no", ha considerat.
La representant del Projecte David de la Fundació Marianao, Raquel Casanovas, ha assenyalat per la seva banda que ha d'haver-hi una aposta de canvi "real", perquè la societat té por dels exreclusos i existeix molta desinformació. Malauradament, quan se'n parla de casos concrets normalment s'acaba fomentant aquest estigma. "La societat pot ser educada i formada" perquè entengui els beneficis de les mesures penals alternatives i la importància de l'acompanyament, ha afegit.
